L’Ajuntament xifra en 9.000 persones l’assistència al concert del grup vallesà.
Els Catarres passen per tots i cadascun dels temes que els han fet conegut davant un públic entusiasta.
La pluja que durant la tarda va obligar a fer alguns canvis al programa no va materialitzar-se a la nit i els d’Aiguafreda van poder saltar a l’escenari amb rigorosa puntualitat . Abans de començar, però, una incidencia técnica va fer que la primera cançó trigués uns minuts a sonar.
A partir de llavors tot va anar com la seda. Un públic molt nombrós (l’Ajuntament dóna com a xifra oficial 9.000 espectadors, però la impressió general és que la xifra real s’apropava més als 12.000, ja que era visiblement més multitudinari que el dia anterior amb Los Manolos), molt entusiasta, predominantment jove (la majoria d’adults de mitjana edat hi eren en qualitat de pares dels assistents més joves), mentre els més veterans optaven pel concert de la mítica Salseta del Poble Sec a la Pl. Mercat.
Durant tot el concert dels Catarres els assistents han cantat i ballat els temes dels dos àlbums de la banda; demostrant-los la seva fidelitat. El concert s’ha obert amb Deixa que et canti una cançó, el tema de TV3 d’aquest estiu, i ha seguit amb Vull estar amb tu, Viure sense tu, A tot color, Tokyo (no podien faltar les mencions als JJOO 2020, que han arrencat per primer cop els crits d’ independència entre el públic, que des d’aquell moment han estat constants en els interludis entre cançons), i amb vessant més reivindicativa Jan Riera ha presentat Seguirem lluitant, tema del qual l’alcalde de Sabadell va citar uns versos en la recepció prèvia a Festa Major i posteriorment han tocat Camps d’oliveres, així com alguns temes més del primer disc Me’n vaig al camp i Tots menys tu, Els amants de Sant Joan… fins arribar a Invencibles.
El grup es va reservar pels bisos dos dels seus temes més alegres, la inevitable Jenifer que el públic demanava feia estona i La festa major d’Aiguafreda. Repertori totalment adequat per ambient festiu, que tant músics com públic van recollir perfectament. No va haver lloc al repertori per temes menys optimistes com és el cas de La barba. En aquesta part del concert Eric Vergés va pujar a l’escenari amb la samarreta dels Saballuts, i completaren entre d’altres amb Caramelles, de nou Deixa que et canti una cançó i acabant amb La porta del cel no sense agrair la feina dels tècnics, personal de merxandising, i acompanyants musicals sense els quals el resultat hagués estat certament molt menys lluit.
S’ha de destacar la feina impecable dels tècnics de llums i so, així com el dels músics de reforç que acompanyen el trio sobre l’escenari: la bateria, la trompeta i el trombó que enriqueixen molt els instruments i veus del grup.
Eric Vergés és qui té més protagonisme, no solament per ser la veu líder del grup sinó perquè és qui més pren la paraula entre cançons per animar o agrair els espectadors. De tant en tant és en Jan Riera qui s’ocupa d’aquesta tasca, deixant en un paper més discret Roser Cruells, això sí, ben visible gràcies al seu contrabaix .
Els Catarres són un grup que guanya moltíssim en directe, sobretot en concerts de gran format, i als quals se’ls nota l’afany de perfeccionisme tant en lletres com en melodies. Noranta minuts d’actuació molt ben aprofitats i on tothom va quedar molt satisfet del què havien vist. En resum, un concert dels que verdaderament representa el que és una festa major.
