- Un grup de joves atenen les necessitats d’un centenar de persones majors de 65 anys del nord de Sabadell.
- La iniciativa va sorgir veient les cues als supermercats amb molta gent gran. En dos mesos porten més de 700 comandes.
Corona Ayuda Sabadell és una xarxa de voluntariat nascuda a l’inici de l’estat d’alarma decretat pel coronavirus, en mans d’un grup de quatre amics sabadellencs de menys de 30 anys. En tan sols dos mesos, la iniciativa ha aglutinat una quarantena de voluntaris que treballen per abastir de medicaments i productes de primera necessitat la gent gran del nord de la ciutat. En aquests moments tenen més de 100 usuaris, han superat les 700 comandes realitzades i s’han guanyat l’afecte i el reconeixement d’un dels col·lectius més vulnerables davant la pandèmia.
Xavier Pérez, sabadellenc de 28 anys crescut a Torreguitart i actual resident de la Concòrdia, no donava crèdit. La pandèmia del coronavirus havia arribat per quedar-se, més temps del que molts s’esperaven, i els mitjans de comunicació no paraven de repetir les mateixes idees: estat d’alarma. Confinament. Tothom a casa. Tanmateix, quan el jove anava fins al supermercat a fer la compra, no podia deixar d’observar que aquelles inacabables cues també estaven formades per persones grans, considerades població d’alt risc. Es preguntava per què eren allà i la resposta no trigava a aparèixer: molts no tenien altra opció.
De seguida se li encenia la bombeta. Però conscient que l’empresa que es proposava engegar no era qualsevol cosa, Pérez es posava en contacte amb tres amics de la infància que no dubtaven en acompanyar-lo en una nova aventura: Joan Domene, de 25 anys, Marc Iniesta, de 26 i Edgar Navarro, de 23. Tots ells, residents de la Creu Alta o de Torreguitart, serien cofundadors, juntament amb Pérez, de Corona Ayuda Sabadell, una xarxa de voluntariat per atendre les necessitats de persones grans del nord durant la pandèmia.
En pocs dies la iniciativa aniria agafant color, aglutinant més voluntaris i usuaris, fins a arribar a ser el que és el dia d’avui: una xarxa organitzada a partir d’un sistema informàtic que distribueix les tasques en funció de la ubicació i disponibilitat del voluntari. Els quatre fundadors, que mai abans havien realitzat tasques de voluntariat ni es dediquen professionalment al sector social, poden estar orgullosos dels resultats: la quarantena de persones que formen Corona Ayuda atén a més de 100 usuaris i, en dos mesos, han distribuït més de 700 comandes entre la gent gran. Aquesta se suma a les nombroses iniciatives que han nascut a Sabadell en temps de coronavirus (més info a: ‘Unió entre veïns: la cara més propera i solidària del confinament’).
Els voluntaris del nord
Parlant amb els fundadors, aviat queda clar que ho tenen tot lligat i ben lligat. En un primer moment, Pérez va obrir un compte a Twitter. @coronayudaSBD, per assegurar-se que el que havia sentit en fer la compra no es tractava només d’una percepció personal, sinó que hi havia demanda real. I efectivament, després que una allau de persones li donés la raó, va néixer Corona Ayuda. El que fan els 40 voluntaris, des d’aquell moment, és realitzar els encàrrecs de productes bàsics, de fàrmacs i de mascaretes o d’altres productes d’higiene que els encarreguen els seus usuaris, persones de més de 65 anys i residents en els districtes 2 i 3 de Sabadell, és a dir, als barris del nord, Can Puiggener i La Creu Alta.
Decideixen centrar-se en els barris del nord per diversos motius. Segons indiquen, investigant, troben que el 20 per cent de la població d’aquesta part de Sabadell està formada per gent gran i, per tant, és la zona de la ciutat on més població major de 65 anys hi ha. A més Pérez comenta que van decidir no intentar abastir tot Sabadell perquè “si volem prestar un servei decent, ha de ser d’una manera focalitzada”.
Una de les adversitats amb què els fundadors de Corona Ayuda es van topar en el moment inicial, va ser amb el fet que la pròpia naturalesa de la iniciativa, nascuda en el context de confinament, obliga que les persones hagin de contactar amb ells de forma electrònica: o bé per xarxes socials, o bé per mail. Tanmateix, a cap d’ells se’ls escapava que molts veïns d’edat avançada solen tenir dificultats en referència a les noves tecnologies. La solució: posar cartells a les farmàcies, establiments o comerços de les zones en què actuen. Molts cops han estat també els mateixos familiars dels usuaris, que no viuen prop d’ells a Sabadell, els que els han contactat. “El boca-orella ens ha funcionat molt bé”, comenta Pérez.
No és una xarxa ‘d’estar per casa’
Corona Ayuda no és una xarxa de voluntariat qualsevol. Primerament era Pérez qui assignava les tasques als diferents voluntaris. Però quan els joves se n’adonen de l’alt nivell de demanda que aglutinen, decideixen crear un sistema electrònic propi, un software capaç de distribuir les tasques entre els repartidors, depenent de la seva disponibilitat, o càrrega de treball que acumulin, però també de la seva zona d’influència. És a dir, el sistema assigna les tasques en funció de la proximitat dels voluntaris amb els usuaris. Per tant, el que van fer els nois és automatitzar les comandes que, d’altra banda, es van assegurar de poder repartir sense malentesos.
“L’administració ens va facilitar uns permisos per circular i també una assegurança de responsabilitat civil”. Així, “els voluntaris podem fer la feina tranquil·lament, perquè al principi no sabíem si ens podria arribar a multar la policia”, comenta. “Ens passem tot el dia fora de casa”, conclou el fundador.
Amb tot, Pérez assegura que intenten, en la mesura del possible, distribuir totes les comandes a peu. Això, d’altra banda, es torna impossible quan la quantitat de demanda és tan alta que els obliga a agafar el cotxe. Sobretot perquè molts s’arriben a estar sis o set hores repartint. Tot i així, el jove assegura que tothom fa el que pot: “cadascú participa en funció del seu temps lliure”, diu, perquè “no hem volgut posar un mínim d’hores, som flexibles”.
Situacions excepcionals
Les persones a les quals donen servei solen tenir un mateix perfil: gent gran, soles o amb la seva parella, que està en la mateixa situació, o amb la família lluny. Tot i això, en els dos mesos que els sabadellencs porten duent a terme aquesta important tasca, asseguren haver-se trobat amb situacions ben diverses.
“Algun cop ens hem trobat amb persones en situació de risc. Algun company ha fet una compra bàsica i ho ha pagat de la seva butxaca”, explica.
També han atès dos casos de persones que es trobaven en situació de sensellarisme. Així, després d’abastir-los de productes de primera necessitat, els van assessorar per intentar una derivació a Càritas o a serveis socials. Tot i això, aquesta no ha estat la norma, sinó més aviat l’excepció. Pérez indica que molts cops les persones, agraïdes davant la seva tasca, els han intentat donar la voluntat. “No l’acceptem. Aquest no és l’objectiu”, conclou, taxatiu, el fundador.
Una rosa a canvi d’un somriure
Sens dubte, aquesta iniciativa ens ha regalat unes de les escenes més emotives del confinament. La tasca de Corona Ayuda no és només excepcional per la quantitat de persones a què presten servei i per les hores que els dediquen sense demanar un retorn; també ho és pel vincle que es crea entre els voluntaris i les persones grans. En aquest sentit, una setmana abans de Sant Jordi, Pérez va tenir una nova idea: es va posar en contacte amb el Gremi de Floristes de Catalunya, i va ser la floristeria GarciFlors, de Sabadell, la que es va oferir a donar 50 roses, que els voluntaris van distribuir. Durant tot el dia de Sant Jordi van combinar els encàrrecs amb el repartiment de les flors. “La idea anava més enllà de només fer les compres, volíem alegrar una mica el dia a les persones, en aquests temps tan difícils”, indica Pérez.
A les innumerables tasques que els 40 voluntaris realitzen cal afegir-ne dues més: la neteja i l’atenció als usuaris que necessiten suport emocional. Així, els joves indiquen que en algunes ocasions han netejat els domicilis d’aquelles persones grans que no estan en condicions de fer-ho. Més sovint, però, es dediquen a animar el confinament als que més ho necessiten. “Hi ha molta gent que truca només per tenir conversa. Els cal ajut emocional”, explica Pérez. Per tant, dos voluntaris de la xarxa que, tot i tenir més de 60 anys, s’han mostrat disposats a aportar el seu gra de sorra, és oferint aquest suport telefònic.
Aquest suport emocional pot esdevenir, segons el creador de Corona Ayuda, una finestra oberta de cara al futur. Tot i que la idea inicial era realitzar la tasca només fins al final de l’estat d’alarma, els voluntaris han comprovat que en ajudar els altres troben “satisfacció”, així com la sensació d’estar “creixent personalment”. “Podem aconseguir un gran impacte”, indica Pérez. “Els veïns, abans, eren impersonals”, assegura. “No te n’adones que darrere de cada bloc hi ha històries de les quals pots formar part”, conclou.
Si ho necessiteu, o sabeu d’algú que ho pugui requerir, podeu contactar amb Corona Ayuda Sabadell a través d’aquest enllaç de twitter o enviant un correu a coronayuda@gmail.com
