- “Malgrat estar vacunats els residents poden agafar el virus, traslladar-lo i patir-lo. Però els efectes de la malaltia són molt més lleus”.
- “Les residències recuperarem la normalitat quan la recuperi la resta de la societat”.
En plena primera onada, i amb el drama per Covid a les residències, la consellera de Salut va fitxar la director executiva de Sabadell Gent Gran, Sònia Mariscal, per coordinar el sector residencial al Vallès Occidental. Dos mesos després d’iniciar la vacunació a les residències, i pràcticament culminada, la sabadellenca diplomada en Treball Social Sònia Mariscal fa balanç dels canvis i oportunitats que obre la vacunació als espais que s’han mostrat més fràgils durant la pandèmia del SARS-CoV-2.
Mariscal és la directora de Sabadell Gent Gran, l’antic complex del Nen Jesús reconvertit en una residència d’ancians fa dues dècades. Justament a tot l’entorn metropolità nord, la primera vacuna contra el coronavirus es va posar a Ca n’Oriac. Dissabte en fa dos mesos. Com ha evolucionat la vacunació en aquest temps? Quins canvis permet en el dia a dia dels centres? Quan recuperaran del tot la normalitat els geriàtrics? De tot això en parla en aquesta entrevista.
La vacunació a les residències va començar a Sabadell i la resta de Catalunya el 27 de desembre. Fa dos mesos. Quin balanç en fa?
Molt positiu perquè han baixat ràpidament els contagis i els casos positius. Val a dir que estar vacunat et protegeix de no passar la Covid tan greument però no deixes de poder-la passar i de ser vector de la malaltia. Per tant, hi ha algun cas positiu. Però els casos a les residències han baixat entre el 70 i el 80 per cent.
S’ha finalitzat ja la vacunació a totes les residències?
En general sí. Poden quedar algunes segones dosis perquè a l’inici potser hi havia alguna residència amb algun brot i calia esperar uns dies per vacunar-los. Però s’ha anat a totes, s’ha anat a totes en primera i segona dosi i només queda la segona dosi en alguns residents. O que hi hagi nous ingressos a les residències des de domicilis i que estiguin pendent de vacunació.
Quants centres o quantes persones s’han vacunat?
Al Vallès Occidental hem fet 154 residències entre gent gran, llars residència de persones amb discapacitat intel·lectual o residències de salut mental o discapacitat intel·lectual.
A l’inici del procés, quan no se sabia gaire de la vacuna i es va començar per la població més fràgil, hi havia una certa por a posar-se la vacuna. No obstant, entre el 70 i el 80 per cent dels residents van acceptar posar-se-la des de l’inici. Què passa amb les persones que no volien i ara s’animen a fer-ho?
El cert és que els residents tenien prou clar vacunar-se però després encara s’han anat animant més. Han vist que els efectes secundaris eren mínims, que tenien protecció i tranquil·litat. I això ha passat més encara en professionals. La vacuna els ha generat confiança i es van engrescant encara. La vacuna és segura, et protegeix i si agafes la Covid, l’efecte és molt menor. Segurament bona part de les segones dosis que tenim pendents és perquè més gent s’ha engrescat quan han vist que la vacuna anava bé.
Quin seria el percentatge de gent que s’ha volgut posar la vacuna finalment?
En residents és molt elevat, entre el 85 i el 95 per cent en la majoria de centres. En els professionals entre el 70 i el 80 per cent. Els fa estar molt més segurs.
Més enllà de les molèsties habituals, hi ha hagut algun efectes secundari destacable?
Res més greu del mal de braç o una mica de mal de cap. Sí hem trobat alguna febrícula en alguns professionals, més que no pas en residents. Però res que no marxi en un parell de dies i paracetamol. A vegades també una mica de cansament.
A l’inici deia que s’ha reduït els contagis entre un 70 i un 80 per cent. A nivell català, el doctor Argimon diu que la vacuna ha evitat unes 600 morts al mes a Catalunya només a les residències. Quantes s’han evitat en aquests dos mesos a la nostra àrea?
No sé concretar-li la dada però som un territori amb moltes residències en comparació a altres territoris propers. La concentració de residents al nostre àmbit és important i per tant la reducció de casos és una molt bona notícia.
A partir d’ara, amb aquests resultats, es poden descartar brots de Covid a les residències?
No. Els residents malgrat estar vacunats poden agafar el virus, poden traslladar-lo i poden patir-lo. Però el patiment i els efectes de la malaltia són molt més lleus que abans de tenir la vacuna i la protecció. Això implica canvis també en les proves. A partir d’ara, només si algun pacient té símptomes els farem la PCR i també als contactes estrets. Llavors pot ser que tinguem casos positius sense símptomes. Però si tenen la Covid els efectes seran molt més lleus a l’estar vacunats.
Un cop que s’ha vacunat la majoria de centres i la majoria de residents, com canvia ara el dia a dia de les residències?
Encara no podem alliberar les mesures de forma dràstica però sí podem flexibilitzar. Ara hem tingut una instrucció sobre sortides: els residents poden sortir, poden sortir a dinar, poden sortir a passejar. Poden anar dos o tres dies amb la família. I els dona molta vida i ho necessitaven molt. Han estat en excés protegits per evitar que entrés el virus però això també els ha aïllat molt.
Estem esperant el nou pla sectorial, que esperem que estigui a punt a finals d’aquesta setmana. Ens regularà les activitats dins dels centres. Fins ara estàvem en grups bombolla o sectoritzats i ara es canviarà. Veurem com reprendrem una mica la normalitat. Segurament ens afectarà a que fer quan detectem un contagi: una persona vacunada segurament ja no haurà de tenir aïllament un cop la PCR doni negatiu. Haurà de fer el test i quedarà en observació però no passarà a aïllament. Moltes vegades hem fet aïllaments preventius de 14 dies per protegir els residents i havies de fer-ho però amb la vacuna ja no caldria.
El pla sectorial ens regularà tots aquests aspectes de relació. I una cosa molt important: el resident s’haurà de protegir com tothom però la vacuna els dona la llibertat de sortir i la mobilitat: si un familiar pot venir i recollir-lo i portar-lo a passejar fora del centre evidentment han de mantenir mascareta, mans netes i la distància que es pugui en cada cas. Però passaran a comportar-se com una persona gran al seu domicili quan surt al carrer amb la seva família.
Quan es recuperarà la normalitat entesa com el que es feia abans de l’arribada del coronavirus?
Dependrà de molts factors, com el ritme de vacunació de la comunitat en general. El vacunat pot ser vector de contagi. Els centres tenim un alt percentatge de persones vacunades però no totes. I les persones no vacunades tindran la mateixa normativa que els vacunats i els hem de continuar protegint. Abans de la pandèmia els familiars podien entrar dins del centre, passejar-s’hi, arreglar la roba de l’armari de l’habitació del seu familiar… Si la família entra fins l’habitació i es creua amb una persona no vacunada hem de mirar de protegir tothom. Per tant hi haurà coses que haurem de perpetuar una mica més.
Per tant, la normalitat no tornarà fins aconseguir la immunitat de grup o fins quan hi hagi el 70 per cent de la població vacunada?
Crec que recuperarem la normalitat quan la recuperi la resta de la societat. Quan la societat es pugui començar a relaxar, es permetin trobades, es permeti la restauració sense restriccions… a mesura que es redueixin les restriccions les famílies podran anar entrant cada cop més a les residències i les residències ens anirem obrint cada cop més de nou.
Quines conseqüències físiques i psicològiques ha tingut tot aquest tancament en els residents i com hi planteu cara?
S’ha intentat reforçar el servei psicològic o la psicoteràpia per mantenir encara que fos amb bombolles de convivència. Però el cert és que no veure la família i no tenir interacció social ha fet que els residents estiguin més deteriorats cognitivament en general. Els veus més tristos, com qualsevol de nosaltres. Veure en les condicions que han vist les seves famílies, amb distància quan a més són gent gran, sovint amb dèficit auditiu, amb mascaretes, amb dificultats per sentir el familiar… són dificultats que han tingut especialment. Altres persones amb deteriorament cognitiu necessiten molt el sentit del tacte, la proximitat, coses que et fan arribar a ells més enllà del llenguatge. I no ho han pogut tenir del tot malgrat que hem mirat d’anar-nos adaptant. Però la pandèmia ens ha posat límits. Estan més tristos, més deteriorats en aquest sentit. I a nivell físic el mateix però depenent molts dels centres. Els centres residencials que tenen jardí, que tenen terrassa, que tenen gimnàs ho han tingut més fàcil. Pots fer coses. Un centre més petit està més limitat. Sempre però amb la pandèmia més. Els efectes físics i emocionals en els residents en alguns casos costaran de recuperar i en altres no sé si ho aconseguirem.
Les properes setmanes farà un any que va arribar el nou coronavirus a Europa. En tot aquest temps, a Catalunya una tercera part de les defuncions s’ha concentrat a les residències. Què s’ha après de tot aquest temps? Què caldria fer diferent per evitar que torni a passar una situació similar?
Un cop la persona ingressa la residència d’alguna manera es desconnecta de la comunitat. El reclam de les residències és evitar-ho. Que visquin en una residència però segueixin formant part de la comunitat: tenir més en compte la seva atenció, la supervisió mèdica. La primària s’ha bolcat més i s’ha immers en les residències d’una forma extraordinària i les ha acompanyat. No ho podem perdre. No pot haver-hi un pas enrere en aquest sentit. El seguiment de la primària s’ha de mantenir després de la pandèmia.
Segueix-nos a Telegram:
- Segueix iSabadell a Telegram clicant el bànner o AQUÍ.
