- Els majors de 14 anys es llencen a la natura i els parcs a fer esport aquest matí.
- Picaresca: alguns grups de ciclistes i famílies en grup passejant.
Milers de sabadellencs s’han llençat aquest dissabte als espais naturals de la ciutat a fer esport (permès només en solitari; la realitat va per un altre camí tot sovint) o passejar (en parella en principi). El segon gir de volta a l’alleujament de les mesures de l’estat d’alarma ha fet redescobrir els espais naturals de la ciutat a milers de persones.
Hi ha garanties que quan la pandèmia passi la humanitat hagi pres nota i fet certa autocrítica? Cap ni una. Més aviat molt dubtes. Però si el cel ara està més maco que mai des de qualsevol racó de la ciutat, si l’aire és més pur, si se senten els ocells com feia anys que no passava i els parcs semblen boscos és perquè durant mes i mig l’ésser humà ha fet un pas enrere obligat per un virus que s’escampa com la pólvora i colpeja més els més febles. Frenar ha aturat la propagació del virus. I també ha sentat molt bé a l’ambient.
La primavera ha donat la benvinguda als sabadellencs. No està clar que el coronavirus marqui un abans i un després i es comencin a valorar més les petites coses, que ja no calgui anar a Tailàndia per pensar que una platja és maca, menjar carn de Nebraska per gaudir a taula o comprar-se tres pantalons per setmana per anar a la moda.
Però després de mes i mig tancats a casa, el Ripoll sí que pot semblar espectacular, el bosc de Can Deu un Parc Nacional i el parc de Catalunya, Central Park. Així ho han sentit segurament milers de persones aquest dissabte, que s’han llençat entre les 6 i les 10 de matí, hora punt de 8 a 10, a respirar natura, passejar o córrer pels espais verds de la ciutat.
Molts hauran descobert els centenars de badabadocs baixant la carretera de Torre-Romeu, desenes d’espècies florals de l’urbà Parc de Catalunya o l’espesa ombra al que queda del bosc de Castellarnau. Si pugen al que hauria de ser algun dia el Parc de les Aigües, veuran des de la Mola al Tibidado passant pel Montseny d’una forma més diàfana que mai.
A les vuit del matí, els camins que envolten el golf de Torrebonica, a mig camí entre Sabadell i Terrassa, molt estimats pels ciclistes, corredors i excursionistes però no gaire plens mai i menys tan d’hora al matí, estaven a vessar. Mitja hora més tard, la carretera de Matadepera era més aviat la Petita Andorra, com es deia abans l’avinguda principal del barri de Ca n’Oriac.
I córrer, o caminar pel bosc de Can Deu, era tot un repte si es volia mantenir la distància recomanada de dos metres (ni parlar-ne ja dels 10 metres que es recomanen per tenir més garanties en el cas dels corredors). La mateixa situació al parc de Catalunya o al riu Ripoll.
Higiene i distància
Les recomanacions de les autoritats són clares: higiene i distància. I les sancions de l’estat d’alarma ben reals: camí de les 1.800 a Sabadell. Però el cert és que tampoc és senzill mantenir la distància de seguretat en una ciutat de 215.000 habitants sense tants espais naturals quan hi ha tant furor per fer esport. Serà flor d’un dia o potser no.
Però convertir peixos de ciutat mediterranis en disciplinats japonesos o luterans holandesos és molt complicat. Es va veure diumenge passat, quan moltes famílies es van passar la limitació d’un adult per menor per la picaresca. I s’ha tornat a veure aquest dissabte: grups de ciclistes quedant per pedalar junts (l’esport ha de ser individual ara per ara). O famílies en grup (poden sortir dues persones com a màxim en aquesta franja).
A les 9 l’accés a l’ermita de Sant Julià semblava un punt de trobada. Fins i tot alguns han fet la vista grossa al precinte de les barbacoes per seure a esmorzar.
