- El pic de l’impacte del coronavirus arribarà d’aquí a cinc setmanes, del 20 al 26 d’abril.
- Metges intensivistes recomanen prioritzar a qui tingui més opcions de recuperar-se en cas de manca de places.
Associacions de medicina intensiva d’Espanya han elaborat un document que preveu prioritzar a qui tingui més opció de recuperar-se si fos necessari en el pitjor moment de la pandèmia. El document ha estat elaborat pels caps de més de 200 serveis de Medicina Intensiva i les juntes de les societats Semicyuc i Seeiuc i compta amb participació catalana. Entre les professionals que han dissenyat el document n’hi ha de l’hospital de Sabadell.
En cas de saturació del sistema sanitari “és necessari prioritzar l’atenció dels casos potencialment més recuperables”. Ara per ara no s’està aquí: no s’està en aquest escenari ja que l’Estat es troba acabant la segona setmana de la pandèmia i el pic arribaria en la setmana 7.
Què passarà a la setmana 7?
En la setmana 7, de dilluns 20 a diumenge 27 d’abril, les previsions d’aquestes associacions són que hi hagi més de 40.000 admissions hospitalàries i prop de 6.700 ingressos en un sol dia, ocupant més de 67.000 llits i el 74 per cent dels recursos hospitalaris públics. El total de pacients a l’UCI seria superior a 9.000 en medicina intensiva i prop de 5.500 necessitarien ventilació mecànica. A més, les previsions indiquen que els pacients a les unitats de cures intensives hi romanen uns 28 dies.
Aquest escenari s’ha fet agafant com a referència una taxa d’atac del 35 per cent i una duració de 12 setmanes. El document recull també altres dos escenaris, un d’ells “massa pessimista” i un altre “massa optimista”.
Atenció als més greus
Pel que fa als ingressos a la UCI, els professionals consideren important disposar de guies d’adequació de l’esforç terapèutic i comptar amb la veu del comitè d’ètica assistencial.
“Els pacients crítics seran avaluats pel personal encarregat del triatge, que haurà d’aplicar criteris d’inclusió i exclusió juntament amb, possiblement, una eina de priorització per a determinar la qualificació per a l’admissió en UCI”. En aquest sentit, veuen recomanable la participació d’una persona “d’estricta i profunda formació en ètica sanitària”. Els protocols de triatge d’UCI per a pandèmies “només s’han d’activar quan els recursos d’UCI en una àmplia zona geogràfica estigui o vagin a estar desbordats a pesar de tots els esforços raonables per ampliar els recursos”.
En aquest sentit, apunten que ara per ara es fa servir el sistema SOFA que divideix en quatre colors els pacients (blau, vermell, groc i verd). Els que obtenen el color vermell són els que tenen prioritat per ingressar a la UCI, seguits dels grocs. Els que obtenen la classificació ‘blau/negre’ romanen en hospitalització convencional “amb cures pal·liatives amb teràpia mèdica activa a discreció del metge tractant i segons l’opinió del pacient i/o de la família”. Els pacients han de ser reevaluats en els dies 2 i 5 i ser reclassificats i les decisions més enllà del cinquè dia en UCI “dependran de la disponibilitat de recursos”.
El document puntualitza però que aquest procediment de triatge “no ha estat validat en cap situació pandèmica i es basa només en l’opinió d’experts”.
Afegeix que hi ha recomanacions específiques de criteris d’exclusió de l’ingrés en situació d’esdeveniments de víctimes en massa que es poden aplicar en una situació de pandèmia de sobresaturació de recursos com són que la persona tingui un traumatisme sever amb mortalitat predita del 80 per cent, una aturada cardiorespiratòria no presenciada, recorrent o una segona en menys de 72 hores de la primera; una malaltia neuromuscular avançada sense possibilitat de tractament, una malaltia maligna amb metàstasi, una immunodepressió avançada o irreversible o un fracàs orgànic en estat avançat o final.
Entre els participants en l’elaboració d’aquest document hi ha professionals dels barcelonins Hospital Vall d’Hebron i Hospital Clínic, el Parc Taulí de Sabadell, el Joan XXIII de Tarragona o la Mútua de Terrassa.
Els col·legis de metges catalans participen en un document gràfic sobre criteris ètics
D’altra banda, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya ha participat en l’elaboració d’un document de dues pàgines més gràfic, basat en la guia de les associacions de medicina intensiva, però que és un recurs de decisions ètiques i no de maneig de pacients com l’anterior. En aquest, que té l’aval de diverses societats mèdiques d’arreu de l’Estat, s’estableixen recomanacions generals relacionades amb les decisions ètiques difícils i l’ingrés a les UCI en situacions excepcionals de crisi.
El document es basa en el model de quatre prioritats de la UCI.
- Pacients crítics i inestables, que necessiten monitorització i tractament intensiu que no pot ser proporcionat fora de la UCI tenen prioritat 1.
- La prioritat 2 és per aquells pacients que necessiten monitorització intensiva i poden necessitar intervencions immediates, no ventilats de forma intensiva, però amb alts requeriments d’oxigenoteràpia i amb fracàs d’un altre òrgan.
- La prioritat 3 és per als pacients inestables i crítics, amb poques possibilitats de recuperar-se a causa de la seva malaltia de base o de l’aguda.
- La prioritat 4 és per aquells amb “benefici mínim o improbable per malaltia de baix risc o situació de malaltia avançada”.
A partir d’aquí, i en l’àmbit de l’ètica, el document recomana prioritzar “la supervivència a l’alta hospitalària”, “el nombre d’anys de vida salvats” i de “les possibilitats de viure de cada una de les etapes de la vida”. Però emfatitza que “l’edat cronològica (en anys) en cap cas hauria d’ésser l’únic element a considerar en les estratègies d’assignació”. Altres recomanacions són aplicar criteris estrictes d’ingrés en UCI “basats en maximitzar el benefici del bé comú” i aplicar els principis “de manera uniforme a totes les persones”.
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, ha apuntat en una piulada a les xarxes socials que es tracta d’un document “molt important” que incorpora “decisions ètiques a les UCI en la situació excepcional que es viu”.
