- La directora de l’Àrea de Crítics: “temem molt que se’ns ajuntin els pacients que no hagin acabat de sortir ara amb els que ens puguin venir d’aquí a unes setmanes”.
- Ochagabía confia que, un cop passi la pandèmia, l’hospital de Sabadell pugui consolidar per sempre l’increment de llits UCI que ha comportat la Covid: de 30 a 60.
La segona desescalada ha començat amb les Unitats de Cures Intensives encara plenes. Al Parc Taulí, la capacitat supera el 100 per cent dels llits UCI amb que es treballa de forma habitual: una trentena. L’hospital, no és cap secret, va curt de llits per a crítics. Però se n’han habilitat de forma provisional sobre les urgències. La directora del servei de Medicina Intensiva i directora de l’Àrea de Crítics, Ana Ochagavía, mostra la seva preocupació de cara a les properes setmanes.
Hi ha menys pacients amb Covid-19 a l’UCI, una vintena (15 al Frontal Gran i mitja dotzena a l’UCI de la primera planta de l’hospital). Cal sumar-hi una desena en una àrea intermitja. Per tant, una trentena amb Covid. Però en global els pacients UCI no es redueixen perquè l’activitat ordinària de l’hospital no s’ha frenat. La desescalada no ha arribat encara a l’àrea de crítics: “a planta entren menys pacients amb Covid però portem una setmana o dues de retard i encara no veiem cap descens de moment. Si comptem pacients Covid i sense Covid, i ara tenim molts crítics sense Covid, tenim moltíssims pacients. La nostra capacitat habitual és 30 pacients i ara estem per sobre d’aquesta capacitat”, diu Ochagabía.https://web.archive.org/web/20201126224413/https://flo.uri.sh//web/20201126224908oe_/https://www.isabadell.cat/coronavirus/un-mati-a-luci-del-tauli/visualisation/2574609/embed?auto=1A Flourish chart
La nova desescalada preocupa, a les portes de les festes nadalenques. Les UCIs no s’han buidat: “ens fa por. És normal que a nivell econòmic i social, i més al nadal, les persones vulguin estar en família. Però temem el post-Nadal i tenir un rebrot i un increment de casos molt preocupant. Per què? Perquè els nostres pacients no estan una setmana sinó que, sobretot si estan intubats, estan un o dos mesos a l’UCI. Ens temem molt que se’ns ajuntin els pacients que no hagin acabat de sortir ara amb els que ens puguin venir d’aquí a unes setmanes. Demanen molta responsabilitat a tothom”, avisa.
“Necessitem més professionals”
La primera onada va significar un daltabaix per a l’UCI. Hi havia dies amb fins a 50 intubacions diàries. A més se sumaven els problemes de material tant mèdic com fungible, i manca d’espais. Ara la situació ha canviat: hi ha respiradors, epi’s i material. També espais malgrat que el Frontal Gran Via “té carències”, que són evidents. Però la manca de recursos és ara sobretot humana: falten professionals. A més el cansament després de tants mesos es nota: “s’han fet vacances però hi ha moltes guàrdies i emocionalment la gent està cansada. La resposta a l’inici era bolcar-se però ara la gent està molt carregada tant dins com fora de l’UCI”.
Augmentar l’equip humà no és senzill, perquè ara hi poc personal al mercat laboral i un intensivista és altament qualificat (l’especialitat ja només dura cinc anys). El Taulí ha fet una convocatòria d’interins i es quedarà els residents que ara acaben. “Però necessitem més professionals: l’estructura està pensada per 30 llits UCI i en tenim bastants més”, diu la cap de l’àrea.
Quin és el perfil del pacient Covid que acaba a crítics? És molt gran? Té malalties cròniques? Ochagavía assegura que no tant com potser es pensa. “Hi ha molts pacients de 50 i 60 anys. Menors de 35 n’hem tingut però molt pocs. Tenim molts pacients al voltant dels 60. Alguns no tenen patologies: altres són hipertensos o tenen alguna malaltia cardíaca. Hem tingut algun pacient de 80 anys que ha sortit endavant, però el pacient habitual a l’UCI és a partir dels 50 i escaig o 60 anys”, diu. Un factor de risc molt comprovat és el següent. “L’obesitat: pacients obesos de mitjana edat tenen més possibilitats d’evolucionar de forma greu”, insisteix.
Ara per ara, però, l’estructura d’edat dels pacients a l’UCI és prou similar a la de març i abril, més que no pas a l’estiu, quan eren més joves. Però en comparació al març s’ha reduït de forma notable la mortalitat. Si abans morien 3 de cada 10 pacients que entraven a l’UCI, ara s’ha reduït a la meitat, el 15 per cent. Per què? La cap de la Unitat de Crítics assegura que hi ha tres factors. Per un costat, clau i producte de l’experiència acumulada aquest temps, perquè els tractaments comencen abans i es treballa amb major anticipació. S’intuba abans i també se subministra abans oxigen d’alt flux.
“El pacient Covid té algunes peculiaritats respecte altres patologies: es posa malament i l’has d’intubar molt ràpidament. La caiguda és molt ràpida. De cop i volta passa de necessitar una mica d’oxigen a necessitar ser intubat. És una diferència respecte altres patologies i actuar amb anticipació ha millorat molt el resultat”.
Actuar abans funciona bé. En segon lloc, i sense ser cap gran novetat, els corticoides (la cortisona) estan funcionant molt bé. Un tercer factor, que tampoc és nou però que ha millorat la resposta dels pacients, és la posició ‘prono’ (boca avall). “És una teràpia que sempre hem tingut bastant per la mà i que funciona molt bé”, diu.
Un cop que un pacient es recupera de l’àrea de crítics, passa a planta. Comença una llarga recuperació. Amb moltes pedres pel camí encara. Si han estat intubats, perden una gran capacitat muscular i han de començar a recuperar-la mica en mica.
“Tots els pacients Covid en general, malgrat que no s’intubin i fins i tot els lleus, tenen molta fatiga. Estan molt cansats. Més que en un pneumònia, més que en un grip. És bastant característic que un pacient Covid no pugui ni aixecar-se del llit. Als intubats encara més, clar. Tenim un pacient que ha estat sis mesos a l’UCI i porta moltes setmanes en planta i li queden encara algunes per davant. Poden estar un mes o dos mesos en planta un cop surtin de l’UCI”.
La recuperació és lenta i les seqüeles poden ser diverses: costa respirar. En alguns casos també, si han estat intubats, estan com despistats, tenen falta de concentració… ara s’està estudiant molt com el virus afecta també al cervell”, diu Ochagabía.
Als negacionistes: “que vinguin una estona”
La cap de l’àrea de crítics té un missatge per a qui nega la pandèmia, o els seus efectes més greus en la salut: “Quan vinguin els negacionistes, els diem que vinguin una estona a l’UCI i mirin com s’hi està”. Però, s’ha vist prou la realitat per barrar el pas als negacionistes?, pregunta el periodista perquè és un debat també periodístic que no s’ha tancat. Cal reproduir la cruesa? S’ha vist prou el patiment que causa la Covid? Què en pensa ella? “S’han vist els aplaudiments, les portes dels hospitals o també taüts però potser no s’ha mostrat el pacient greu o el dia a dia d’una UCI. La gent sap que intubar és greu i que hi havia manca de respiradors. Però potser el cert és que la gent tampoc vol veure la duresa de la malaltia…”, reflexiona.
Consolidar el salt en llits UCI
Ochagabía espera que, després de la pandèmia, l’hospital de Sabadell, de referència per a 400.000 habitants, pugui consolidar el salt que ha fet ara en l’àrea de crítics. Això significaria passar de 30 llits per a crítics a 60. “Seria fantàstic per la ciutat durant i després de la pandèmia”, diu, confiada.
