Joan Berlanga. Autor: David B.

20 coses que no sabies de Joan Berlanga (Sabadell en Comú)

Joan Berlanga serà el cap de llista de Sabadell en Comú a les eleccions municipals del 26 de maig. Actualment és el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament i el responsable de les regidories d’Educació i Sostenibilitat (Medi Ambient). Berlanga es presentarà per segona vegada. L’any 2015, amb Unitat pel Canvi, va quedar a 339 vots de guanyar les eleccions. 

Aquest és un perfil personal, amb traços polítics, de l’alcaldable dels comuns.

1. Joan Berlanga Sarrasseca va néixer el 22 d’abril de 1972. Té, per tant, 47 anys.

2. Sempre ha viscut a Sabadell però no se sent especialment vinculat a cap barri, perquè ha viscut a Espronceda, l’Eixample, Can Puiggener, Sol i Padrís, el Centre i ara a Gràcia. El seu vincle emocional és Espronceda “on vivien els avis” i el Passatge Gaudí on la seva mare va tenir una botiga de roba de llar durant molts anys.

3. Va estudiar als Maristes a l’EGB i després a l’institut Pau Vila. Al Pau Vila va participar del moviment estudiantil contra la primera Guerra d’Iraq i en defensa del bosc de Can Deu quan es va construir la zona del Vallehermoso. És llicenciat en Història Contemporània a la UAB.

4. Abans de ser professor, va treballar un anys en una pizzeria a la Rambla, ja desapareguda: Caño 14. També va portar el bar de l’acadèmia International House o va ser monitor a l’escola especial Xaloc.

5. És professor des que va aprovar les oposicions amb 25 anys. Després va ver un màster en Didàctica de les Ciències Socials. “Visc amb la convicció que tots som artífexs de la història. Com a professor d’Història, els alumnes han de saber que tots fem història cada dia amb les nostres petites conviccions”. Assegura que “no tenim coneixement de l’impacte que tenim els ciutadans”. Ha treballat a instituts de Sant Quirze, Sant Vicenç de Castellet i l’institut Pere Calders, al campus de la UAB.

6. Està molt preocupat per l’escalfament global i el canvi climàtic. També pels microplàstics. “Tenim reptes de gran magnitud, una crisi ambiental al planeta. Només en tenim un i vivim llençant deixalles contínuament”. Defensa que l’administració municipal ha fet petits passes en aquest sentit, com la generació d’energia amb plaques solars o la reducció de consums energètics. “Vivim d’esquena al programa de la crisi ambiental”, lamenta.

7. “No sóc religiós”, diu. Dels Maristes sí li va marcar la pertinença al Grup Escolta Xaloc, on va coincidir amb el que ara és un dels companys de govern, el regidor republicà Xavier Guerrero. Va ser després monitor. “Em va servir per treballar en equip o descobrir l’interès per al natura. Em va ajudar a forjar-me”.




8. Té un germà vuit anys més petit. És cosí segon de Josep Capdevila, més conegut com a Sergio Dalma. La mare del cantant i el pare del regidor són cosins germans.

9. El seu estat civil és separat. Té dos fills de 18 i 15 anys. Dos nois. Mira sèries amb ell, però no gaire noves, com Lost o Breaking Bad. És cinèfil.

10. No creix en les joventuts d’un partit polític. Va començar a militar a ICV l’any 2003, ja gran. “Quan ja tenia més de 30 anys i fills em vaig inscriure a ICV però vaig tenir una militància poc activa. La participació política és com un deure per mi. Cadascú la pot fer en el seu àmbit, a la feina o l’educació però vaig pensar que era important empènyer des de les institucions”.

11. L’esclat del 15-M l’any 2011 sí el va marcar: “ja portava bastants anys treballant a l’educació, havia estat en equips directius. I portava 17 anys treballant en l’educació. Tenia ganes d’implicar-me personalment i tot plegat va correspondre amb els meus 40 anys”.

12. Ha estat a Procés Constituent, la iniciativa d’Arcadi Oliveres i Teresa Forcades. “Era un espai de confluència de tothom que creia que calia un procés constituent amb un referèndum. Hi havia federalistes i independentistes. El procés constituent és la mare dels ous, canviar la constitució per permetre canviar moltes coses entre elles el referèndum”. Allò no va anar a més malgrat que “per mi era l’opció bona”.

13. Preguntat pel procés, avisa que “la meva raó de ser en política és de classe i de qualitat democràtica”. Amb això vol dir que “el tema identitari no té classificació ni és un element significatiu per mi”. Sí reconeix que la “meva cultura política és la Segona República espanyola si hem de buscar un referent”. El seu avi va lluitar a la Guerra Civil.

14. És soci del Club Natació Sabadell (“hi vaig els dissabtes al vespre a fer piscines al carrer Montcada”). Si no va a nedar, va a córrer al riu però no fa curses. També li agrada la muntanya. A més del CN Sabadell, és soci d’Amnistia Internacional, Intermon i Greenpeace. I també és membre de la cooperativa El Rodal, al carrer Unió, i de l’Agrupació de Veïns de Gràcia.




15. Al 2019 conserva “la il·lusió malgrat topar amb elements que m’han decebut molt a nivell personal; he perdut una part d’ingenuïtat però una part la vull preservar perquè és saludable”. “La condició humana” fa que hi hagi “mesquineses”. “Esperes trobar comportaments exemplars en un àmbit com l’administració però on hi ha poder hi ha interès i egos i aquests elements han tingut més pes del desitjable”.

16. En positiu l’ha sorprès el “dinamisme” de la ciutat i la “participació de les seves entitats”. “És extraordinari”, diu, afegint que “les coses es poden canviar”. Està satisfet d’estendre la formació musical als barris però a la vegada el deceben “el que costa canviar les inèrcies” i la importància dels “egos”.

17. També ha vist que “la ciutat té els seus lobbis, un estatus quo benintencionat sovint que té els seus espais i els defensa. Em preocupen els que no tenen lobbi”. Sovint cal topar amb els lobbis per generar “nous espais”.

18. Tradicionalment el seu espai ha estat volcànic, amb dissensions internes i trencadisses, encara agreujades més amb el debat nacional: “el meu espai polític té col·lectius molt crítics i no té tota l’estabilitat que sovint seria desitjable. No és nou”. Reconeix que “és cansat i és ingrat”. “Quan tinc moments de crisi intento aïllar-me i pensar què és el millor per l’interès general. Per això no hem sortit del govern. Perquè el millor per la ciutat era que seguíssim al govern. He intentat anar a dormir tranquil sempre i en general ho he aconseguit. No tot ha sortit com jo hauria volgut però no m’he abonat al diable en aquests anys”.

19. Frustrat per no ser alcalde malgrat ser la força més votada a les eleccions del 2015 de les que formen el govern? “Per l’espai polític que represento, i la nostra tradició política, sí em sap greu no haver tingut l’alcaldia. Érem l’espai més capacitat per representar la majoria de la ciutat i per liderar el govern. Tant per nombre de vots com per tradició hauria estat de justícia tenir l’alcaldia. A nivell personal no he vingut per càrrecs”. Assegura que mai s’ha plantejat deixar-ho estar.

20. No tenia xarxes socials fins la seva entrada en política. Al 2015 no tenia ni Facebook ni Twitter. Ara té uns 1.700 seguidors a Twitter. Té aquest perfil: ‘Professor d’institut que ara faig de 1r tinent alcalde i regidor d’educació i sostenibilitat a Sabadell. Participo  . “Les vaig fer per obligació però tenen certa gràcia. El Twitter em serveix per aprendre: accedeixo a molta informació de gent que fa reflexions, hi ha molt ocorrent que sap dir coses molt interessants i també hi ha cafres que fan soroll”. Fa un ús “moderat” i “polític” de les xarxes. Cada setmana intenta posar dos o tres ínputs del que fa.

Foto portada: Berlanga, el passat estiu a la Casa Taulé. Autor: David B.