El 23 de febrer de 2012, tres joves creaven el mitjà Benegre.cat, que tracta les notícies d’actualitat des d’un punt de vista satíric. “Som una capçalera nova amb uns avis molt entranyables”, expliquen, en referència a El Be Negre, setmanarí satíric de la Segona República en el qual s’han inspirat.
Aprofitant la presentació del llibre La Constitució segons Benegre.cat, a la Llar del Llibre de Sabadell, entrevistem a dos dels seus membres, Àlex Solà, el director, i Toni Mata.
Vau néixer per homenatjar i recordar el setmanari satíric El Be Negre, però, com va sorgir la idea realment?
Àlex Solà: És veritat que vam néixer per homenatjar a El Be Negre però també per omplir un buit que hi havia en l’humor en català a Internet, ja que ningú n’estava fent. Posats a fer humor volíem inspirar-nos en una capçalera mítica que fos un referent, i en aquest cas vam agafar El Be Negre, que era una capçalera independent, tot i que esperem no acabar com ells. En aquest sentit, nosaltres ja estem a un any de distància de viure més temps del què va viure El Be Negre original.
Toni Mata: Tot i això, estem a anys llum d’arribar al seu nivell.
I posar gairebé el mateix nom que aquella publicació per què? També forma part de l’homenatge o era per identificar-vos amb un setmanari satíric a simple vista?
A.S: Per una part hi ha la figura d’un be negre, que és aquesta figura incòmoda que a través de l’humor intenta fer pensar als altres, ser un be negre ens anava bé per l’estil, i per l’altra també hi ha el fet d’aprofitar una marca que ens anava bé.
T. M: Teníem ganes d’agafar aquest esperit satíric, d’agafar el relleu d’una capçalera que ja no existeix i alhora homenatjar la feina que van fer durant la República..
Si no estiguéssim en un moment on l’actualitat és tan potent, periodísticament parlant, us hauríeu atrevit a embarcar-vos en una aventura així?
T. M: Si visquéssim en un altre lloc potser no ho hauríem fet, però la sàtira és una cosa molt pròpia dels catalans, riure’s de nosaltres mateixos i d’algú altre forma part del nostre humor de Catalunya, i això és independent d’una crisi econòmica o un procés independentista. Sempre hi ha de qui riure’s i l’haguéssim trobat fa uns anys també, potser amb José María Aznar.
A. S: Crec que ho hauríem fet igualment. Els catalans fem servir l’humor per sobreviure, fa temps també ho haguéssim tingut fàcil per impulsar un projecte així. En realitat no és tan el moment polític sinó el moment que viuen els mitjans de comunicació. Tenir internet com una eina on es creix del no-res sí que és una qualitat temporal, l’actualitat anirà canviant sempre però sempre trobaràs alguna cosa de la que fer broma.
Quina és la funció d’un diari satíric: que la gent vegi l’actualitat amb humor o apropar aquesta actualitat a persones a qui potser no interessa?
T. M: Les dues, no són excloents. El que ja està molt ficat en actualitat troba aquest punt de denúncia, d’assenyalar els poderosos, i el que no potser descobreix un tema. A vegades alguna notícia que he fet sobre un tema d’actualitat no funciona, i és perquè el públic no està al cas de què ha passat, és una cosa que tu creus que és molt important però ha passat desapercebuda per la resta del públic. Partim des de l’actualitat, però si un dia no n’hi ha doncs anem al costumisme que també funciona molt bé.
A. S: A mi m’agrada pensar que la sàtira serveix per fer reflexionar a la gent sobre coses que no ha pensat. Tocar un tema molt seriós que faci riure i que la gent vegi que hi ha alguna cosa a darrere també, la reflexió que puc fer. Si algú pot passar-s’ho bé i reflexionar millor, és el que volem fer. Hi ha altres capçaleres que fan un humor més blanc, més tou, i nosaltres intentem anar més enllà de fer només la broma.
En aquest sentit us podríeu comparar amb Polònia també?
T. M: Seria un honor que ens comparéssim amb ells perquè és un programa de molt èxit, però som diferents. Nosaltres no tenim voluntat de ser un mitjà per un públic familiar que és el que ells fan molt bé. Combinen la sàtira, la ironia i l’humor blanc. En canvi, nosaltres publiquem cada dia dues notícies i ens la podem jugar més, no tenim un públic familiar que ens miri.
A. S: Nosaltres fem una tasca més de complementar l’actualitat, posem un contrapunt a l’actualitat, mentre que ells fan que moltes famílies segueixin realment l’actualitat pel seu programa.
Fa poc heu començat a col·laborar amb el diari El Món. Què significa que un diari generalista complementi la informació amb notícies satíriques?
A. S: Volen ampliar el que ofereixen als usuaris i abastar el màxim de gent possible, arribar a més públic. Diversificar el contingut els ajuda a arribar a un públic més jove que potser no es fixaria tan en un diari seriós.
T. M: A més, tenim públics confluents. Els dos mitjans tenim un lector interessat en l’actualitat, i també ens uneix el fet de ser un diari nascut a internet, molt modern, i amb un estil nou del periodisme.
Creieu que això us pot ajudar a arribar a un públic diferent?
A. S: Arribem a més públic però que no té obligatòriament un perfil diferent al del púbic que ja teníem, és gent que simplement no ens coneixia i que ara ens llegeix gràcies a veure’ns a El Món.
Per què Benegre.cat no s’ha publicat mai en paper?
A. S: No tenim res en contra el paper, però publicar en aquest suport es limita cada vegada més a fer un contingut que es vulgui conservar més en el temps, com si fos un objecte de valor. A més, requereix una estructura diferent i és fàcil enganxar-se els dits si no està molt clar el que es vol fer. No descartem fer en algun moment una recopilació de notícies, però nosaltres som nadius d’un altre mitjà, Internet.
En el moment de decidir escriure un llibre, per què us vau decantar per fer-lo sobre una Constitució?
T. M: Perquè era el moment ideal. Va sortir l’oportunitat de fer un llibre i dubtàvem entre si fer un anuari o no, però llavors es començava a parlar de la Constitució Catalana i ens vam animar a fer-ne una nosaltres. De pas ja vam fer l’espanyola per quan Catalunya s’independitzi, ja que aquest és el punt de partida del llibre.
A. S: A més, fer un llibre sobre el procés és difícil, perquè potser el publiques i l’endemà canvien les coses notòriament. En canvi, aquesta constitució pot durar fins que se’n faci una de real.
Quan vau començar a fer Benegre.cat, fer un llibre era algun dels vostres objectius o ha sorgit l’oportunitat i l’heu aprofitat?
A. S: Teníem l’objectiu de diversificar la nostra oferta, estar en tants llocs com es pogués estar per arribar a la gent mitjançant diferents suports. Per tant, podríem dir que sí, era un objectiu estratègic per arribar a la gent.
Heu comentat diverses vegades que no viviu exclusivament de Benegre.cat. Creieu que amb el llibre i la col·laboració a El Món podreu fer-ho algun dia?
A. S: Nosaltres som tots professionals de la comunicació, esperem aprofitar la nostra energia per viure de la televisió i la ràdio, però no del Benegre.cat. L’acord amb el Món ens dóna més visibilitat i això porta a aconseguir més patrocinis i ser més visibles. No podem fer un llibre per viure, es fa per altres coses, però tot això ajuda a arribar a acords comercials. L’humor als mitjans va per cicles, i esperem que algun dia arribi el moment del Benegre.cat i l’aprofitarem.
