Homenatge de l’OSV al mite de Romeu i Julieta.
L’actor Joel Joan posa el punt poètic a la vetllada.
Ple absolut al Teatre Principal divendres, per escoltar l’Orquestra Simfònica del Vallès en un dels seus concerts més esperats de la temporada. El pretext buscat era la història de Romeu i Julieta tot i que en el fons es tractava de fer un enaltiment de l’amor mitjançant les magnífiques melodies dels compositors triats per a l’ocasió.
Fidel als seus objectius novadors, l’OSV va triar l’actor Joel Joan perquè donés un aire encara més sòlid a la interpretació musical que va començar l’espectacle amb paraules d’Albert Einstein a la seva filla. Força universal, gravetat, atracció, potència, por, energia no dominada, dona sentit a la vida, esdevenint la cinquena essència de la vida. Tot plegat per definir l’Amor en majúscules.
La primera part va destacar per la música de Nino Rota i la Suite Romeu i Julieta. Compositor de música de pel•lícules, aquesta Suite ho reflecteix plenament. Tres trompetes surten del no res des del primer pis per acompanyar la Simfònica que s’hi troba a gust amb les melodies encisadores del compositor italià. Són peces curtes que es mouen entre moviments més orquestrals i petites intervencions dels instruments solistes, especialment clarinets. El quart moviment, enèrgic i potent dona pas a un poema d’en Feliu Formosa per acabar amb el cinquè, un fragment conegudíssim i bellíssim on els violins porten el pes de l’orquestra.
És el torn de Txaikovski i la seva Obertura Fantasia de Romeu i Julieta. Paradoxalment té reminiscències fílmiques en alguns fragments i mostra clarament els sentiments relacionats amb la tragèdia, l’angoixa, el fatalisme i la mort. La percussió té aquí un paper important que s’alterna amb melodies més pausades amb ingerències puntuals d’instruments com l’arpa que posa el punt suau a una composició llarga que acaba d’una manera força clàssica amb la intervenció de flautes i violins principalment.
La segona part del concert comença amb un poema de Francesc Parcerisas que dona pas a una altra suite de Romeu i Julieta, en aquest cas del compositor rus Sergei Prokofiev. L’obra, de difícil interpretació, constitueix tot un repte per a la Simfònica, que s’hi endinsa d’una manera magistral, sota la direcció d’un Rubén Gimeno que també mostra el seu ímpetu movent-se enèrgicament. La percussió, una vegada més, té un rol importantíssim en una obra que barreja moviments més calmats , amb d’altres més vigorosos sense oblidar els instruments solistes que en alguns moments entren en un diàleg perfecte. Les paraules d’en Miquel Martí i Pol obren la porta a un quart moviment on Prokofiev ha sabut reflectir perfectament la idea de l’amor pur. La Simfònica acompleix aquí plenament l’objectiu de transmetre la seva sensibilitat amb un final on fins i tot l’acostament al silenci es fa d’una manera pulcra i senzilla. No obstant això, és amb el cinquè moviment on l’OSV triomfa. La dificultat n’és evident i els sons es barregen d’una manera ordenada i neta, en un fragment gairebé histriònic, prepotent i boig.
El públic sap com recompensar la tasca feta per l’OSV i el seu director, Rubén Gimeno surt a l’escenari fins en quatre ocasions orgullós de la feina ben feta. Ha estat un nou concert memorable de la Simfònica on els músics han estat a l’alçada. Al vestíbul, alguns assistents comentaven que potser els textos triats no eren els més adients, que n’hi havia d’altres on l’amor n’era reflectit d’una manera més potent. L’elecció no és gens fàcil quan l’amor és el tema més important en la literatura i en la vida.
El pròxim concert de la Simfònica tindrà lloc a la Faràndula el divendres, 3 de juny a les 21 hores amb la Novena Simfonia de Beethoven i amb l’actuació del Cor de Cambra de Granollers i la Coral Càrmina.
