Aquest dijous 6 d’octubre es compleixen dos anys de la mort del pintor abstracte Alfons Borrell. El sabadellenc té una petita joia, una obra poc coneguda, al barri de Covadonga. La va fer pintar pocs mesos abans de morir. És la seva darrera aportació a Sabadell. Així és La Capella Blava.
El gran llegat de Borrell a Sabadell havia de ser la pèrgola o porxada de colors del Passeig de la plaça Major. Però el projecte va quedar en un calaix l’any 2016 i mai se n’ha sabut res més. El més probable a hores d’ara és que mai s’acabi fent i quedi en una obra sense plasmar.
Però la darrera intervenció, el darrer llegat de Borrell, està ubicat a l’antic Monestir de les Carmelites Descalces de Santa Teresa de Jesús, creat l’any 1964, encara amb les seqüeles de les riuades del 62 al carrer Quevedo del barri de Covadonga. Es tracta de La Capella Blava, on Borrell va establir un diàleg entre la vida i la mort a partir del seu tret diferencial: el color. L’any 2017 els Drapaires d’Emaús van comprar el monestir, s’hi van traslladar des del carrer Migdia (Centre) i van començar la seva adaptació. Van fer-hi obres, col·locar-hi un ascensor, plaques solars… però a l’altra banda del convent, després del pati, hi havia un problema. Era la capella: el lloc on s’enterraven les monges. I de fet n’hi havia dues enterrades. Un espai de recolliment, espiritual, de contemplació. Els Drapaires d’Emaús van parlar amb Borrell.
“Li vam dir: ‘escolta ens faries un projecte amb els teus colors i el teu estil sobre un diàleg entre la vida i la mort?’. Es va posar content i ens va ajudar a fer-ho”, assegura Patxi Ocio Casamartina, dels Drapaires d’Emaús i historiador de l’art.
La Capella Blava surt d’un diàleg a partir de la natura i la mort i sempre del color: del verd de la vida i la natura, el blau de la mort, el blanc i un taronja subjecte a interpretacions.
“Tenim un pati gran i ens va dir que el verd seria la natura i dialogaria amb el blau que seria la capella. Si el verd és la natura, i la vida, el blau serà el blau de la mort”, indica Ocio. Per arribar a la Capella Blava cal travessar el pati, xiprers i un magraner. Un cop a la Capella Blava cau un cop de blau com un martell. Sempre, però, amb un taronja de fons: “podria ser la llum del final de la vida; però el taronja és obert a interpretacions”. La capella és interconfessional i oberta a totes les interpretacions. No té cap tipus de confessionalitat. “Per això vam triar l’Alfons com a pintor abstracte”, finalitza Ocio. “Volíem que tothom s’hi pogués sentir còmode”, indica.
La capella, no gaire gran, està formada per una única estança amb petita nau a l’esquerra. En una de les parets hi ha nínxols, oberts i blanquejats, amb una llum taronja a dalt “que s’obre i sembla com que tot torni a la natura”. I a l’altra banda una finestra amb un vidre satinat que deixa entreveure el verd de la vida.
L’obra està signada per Borrell en un cantó, amb data del 3 de febrer de 2020. Un mes després va arribar el confinament i la pandèmia. I pocs mesos després Borrell va morir. A falta de la pèrgola (“esperem que algun dia es pugui fer”, diu Ocio, sense gaire esperança) la Capella Blava ha quedat així com el seu llegat.
“No vam poder inaugurar la Capella Blava però sí vam poder fer una visita amb l’Alfons i tots els seus amics enllaçada amb la seva darrera exposició a Belles Arts. Va servir també de comiat perquè va morir al cap de poques setmanes”.
Alfons Borrell va morir el 6 d’octubre de 2020, fa tot just dos anys. Si voleu veure La Capella Blava es pot demanar una visita guiada gratuïta del compte d’Instagram @CapellaBlava o al 93 727 27 16.
Més informació:
Foto portada: entrada a la Capella Blava, al carrer de Quevedo. Autor: David B.
