A Sabadell el Nadal és molt més que sinònim de Pastorets, i això que, segons sembla, és l’única localitat catalana on dues entitats diferents els representen de manera estable. També hi ha entreteniment per a adults, diversos quintos, i com no, el clàssic cabaret literari dels Il·lús Teatre. Ben assentats a la Cava Urpí –Sant Maties, 5-, cada any proposen un espectacle que tot i respectar una estructura i característiques semblants, es renova pel que fa als continguts, centre d’interès i temàtiques.
Per aquesta temporada, i sota el títol Una altra menja freturo que em saciï millor, els Il·lusos presentaran durant set funcions (23, 25, 26, 27, 28, 29 i 30 de desembre, sempre a les 21.00 hores) un espectacle que en paraules del seu director, Jordi Fité, parteix “del desig de reivindicar la utilitat de tot allò que aparentment no serveix per a res, però que en canvi és l’essència d’allò que ens ha fet humans i ens ha diferenciat de les altres espècies animals: la cultura”.
El títol és certament curiós, però no és creació de Fité, sinó que està extret d’una frase del muntatge teatral La Caputxeta i el llop en versió de Josep Vallverdú i que Salvador Fité, pare del director dels Il·lús, va dirigir a la Joventut de la Faràndula fa mig segle.
El repartiment d’enguany està format per quatre actors habituals de la companyia: Mariona Ribas. Montse Vidal, Jep Barceló i Santi Ricart, la veu en off de Núria Trifol – dobladora habitual d’actrius com Keira Knightley, Anne Hathaway o Natalie Portman- i la veu de Marina Prades a la part musical, acompanyada d’Artashes Aslanyan al piano, Pol Barbé al baix i Betel Martínez a la bateria.
Una part musical que, com sempre, té un pes important al muntatge, juntament amb la poesia, la literatura en general i l’humor, amb l’objectiu d’oferir al públic un producte molt cuidat, i que pretén, segons Fité “entretenir, però alhora fer reflexionar”. Aquest ha estat el leit-motiv del projecte durant les seves 26 edicions i segurament que ho seguirà sent a futur. Cap canvi tampoc en l’estètica de la posada en escena, sòbria i elegant. Vestuari totalment negre i nul·la escenografia ni atrezzo, tret d’uns taburets i un llençol. Entre els autors seleccionats pel muntatge d’enguany, Alfred Tennyson, Modest Urgell, William Blake, Anais Nin, Josep Pedrals, Rosa Montero, Hernán Casciari, Billy Collins, Pirandello, Santiago Rusiñol, el rector de Vallfogona, Enric Casasses, Antoni Puigverd, Aldous Huxley, Nuccio Ordine, Jordi Llovet o Josep Maria de Segarra, entre d’altres, i un homenatge a la recentment desapareguda lingüista Carme Junyent, que feu bandera de la seva lluita contra l’autodenominat “llenguatge inclusiu”.
Una barreja doncs d’autors clàssics i contemporanis, catalans i estrangers, i on, en contra del que és habitual en els muntatges de Fité, Shakespeare no ha fet acte de presència. Pel que fa a la música, a banda d’una composició original de Jordi i Jan Fité, han sonat temes d’Oques Grasses, Guillem Roma, Vinicio Capossela i Sara Bareilles. En aquesta ocasió el quartet actoral té també petits espais de lluïment musical ja sigui fent cors, un solo de saxo a càrrec de Santi Ricart o amb Mariona Ribas fent segones veus.
Les entrades per les funcions restants es poden aconseguir a la web de la Cava Urpí. La durada de l’espectacle es de 70 minuts.
Foto portada: un moment del cabaret literari del 2023, a la Cava Urpí. Autor: Sergi Panizo / cedida.
Pingback: Plans per acomiadar l’any a Sabadell