La temporada teatral del Centre Sant Vicenç ha estat com sempre abundant i exitosa. Des dels imperdibles Pastorets o la comèdia de Nadal, que enguany ha estat l’adaptació d’Art, aquí titulada En Blanc, passant pel musical de gran format El Gran Showman, el clàssic català Ocells i llops i altres propostes com Un funeral per morir-se o El so de la música. A tot aquest llistat s’hi han afegit les Nits al Vestíbul. Uns muntatges de petit format que tenen lloc, com diu el nom, a l’entrada del Centre i que, amb consumició inclosa, permeten gaudir de textos generalment en forma de lectura dramatitzada.
Per aquest espai han passat la comèdia El Crèdit, diversos textos de Manuel de Pedrolo -o bé traduits per ell- i han conclòs la temporada amb Colometa, una adaptació de la novel·la més coneguda de Mercè Rodoreda -que al seu torn sigui probablement l’escriptora catalana més coneguda-, La plaça del diamant.
Colometa -o el nom real del personatge, Natàlia- es desdobla en tres actrius: Maria Giménez, Maite Ferrer i Montse Martínez, que li donen veu i ànima, des de la seva joventut fins a la maduresa. Sota la pulcra direcció d’Agustí González, les quatre representacions -2, 3, 4 i 9 de juny- han exhaurit entrades i han atrapat els espectadors que durant 65 minuts han gaudit de la història narrada en primera persona per la protagonista, una dona de postguerra que com tantes d’altres va passar gana, es va veure anul·lada per un marit masclista, i finalment, en la maduresa li arriba la calma, o almenys la conformitat, amb un segon matrimoni.
El director ha explicat que la feina més laboriosa va ser embastar la lligadura entre les tres actrius -diferents edats, diferents veus- de manera que resultés natural i creïble – cosa que s’ha de dir, han reeixit a la perfecció. – Totes tres s’alternen contínuament, fugint de la fórmula fàcil que hagués estat atorgar una etapa vital a cada actriu en exclusiva. González s’ha encarregat també de l’adaptació, ja que tot i que el text representat ja existia en aquest format lectura, el va retocar seguint-lo amb la novel·la, eliminant alguns fragments o ressaltant-ne d’altres, essent, això sí, sempre fidel a les paraules de la novel·la original.
Les actrius, totalment vestides de blanc qual coloms, amb unes diccions i ritmes perfectes, han aconseguit transmetre, només amb les seves veus -sense artificis de llums, imatges ni sons, sense cap element d’atrezzo- totes les sensacions que la Natàlia va vivint: la fam, el dolor, el maltracte, el desesper. Fins i tot es podien imaginar les ales dels ocells sobrevolant els caps dels presents.
Una experiència sensorial recreada a través de les veus que demostra la minuciosa atenció que l’equip ha dedicat a aquest muntatge, i que ha anat molt més enllà d”una simple lectura recitada.
Camí de la temporada 2023-2024
Per la seva banda el Centre Sant Vicenç ja ha començat a preparar la propera temporada. Tots els detalls – juntament amb la dels altres teatres de la ciutat- es descobriran a la propera gala Sabadell Aixeca el Teló, del 27 de setembre.
Foto portada: representació de ‘Colometa’ al Teatre Sant Vicenç. Autor: cedida.
