El tancament provisional del Teatre del Sol la passada primavera i un cert cansament de la junta directiva de l’entitat deixa la continuïtat de la història entitat teatral penjant d’un fil. No obstant, segons assegura el seu president, Josep Garrido, la decisió no es prendrà ara sinó la propera tardor, en funció de l’evolució de la pandèmia i de les obres que ha calgut fer a tot l’edifici, situat a l’illa entre el carrer del Sol, Les Planes i Montserrat.
La situació és delicada, reconeix Garrido. Molt delicada. Fa any i mig que no programen amb normalitat, i el teatre amateur sempre “penja d’un fil” com ell mateix reconeix, sense generar ingressos i amb moltes i noves despeses.
“És possible que no continuem”, reconeix. “Però no és segur: decidirem al setembre o octubre. Depèn de moltes coses: és un tema econòmic perquè no podem programar des de fa un any i mig però també de l’evolució de la pandèmia, que et fa dubtar molt, i de les converses que mantenim amb l’Ajuntament. A dia d’avui no podem dir al 100 per cent ni que tancarem ni que seguirem. Potser arribem al setembre i posem punt i final a una bonica història. Però si podem tenir una mínima activitat potser podem acabar les obres que estem fent a l’edifici i seguir”, assegura en declaracions a aquest digital.
La continuïtat de l’emblemàtic Teatre del Sol, a l’edifici de la històrica Cooperativa Sabadellenca, però que es va saber fer un nom entre l’elit del teatre amateur a Catalunya i la resta d’Espanya no està gens garantida. Però tampoc es pot donar per perduda. És difícil, però no impossible.
Posat en marxa a finals dels anys 80 i sota el lideratge a la platea de Ramon Ribalta i als despatxos de Francesc Garriga, el Teatre del Sol és una institució del teatre de text. Es va posar en marxa a l’octubre de 1988, de naturalesa privada però sostingut per les institucions d’una ciutat de la que en queda poca cosa: la Fundació Banc Sabadell o l’Obra Social de Caixa Sabadell entre els principals mecenes. Una institució de ciutat en paral·lel, al marge, ni a favor ni depenent-hi, dels poders públics. Ribalta i el seu equip, molts provinents del mític grup Palestra de la Puríssima, altres que es van anar incorporant en una inesgotable pedrera teatral cuinada a Sabadell, van estrenar Shakespeare, Moliére, Txekhof, Beckett, Miler o Valle-Inclán. Musicals exitosos, de Working a FAMA – El Musical, Set núvies per a set germans o Josep i l’increïble abric en Technicolor. I obres de teatre de text, tant a la sala gran com a la petita, d’impacte i profunditat, produïdes des de la factoria Ribalta o cada cop més per companyies foranes. Un oasi de teatre de text fora de Barcelona, com el Teatre de Ponent de Granollers i no gaires més. Iniciatives cada cop menys habituals a la Catalunya metropolitana barcelocentrista.
Tot, a més, amb obertures a altres disciplines. Poesia, amb Goytisolo, Gloria Fuertes, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol o Feliu Formosa. Música en viu i directe. O actes socials com la commemoració habitual del Dia Mundial contra la SIDA. Tot en un vell edifici, que no és propietat de l’entitat, atrotinat, i sense gaires vies de solució, que ha acabat pesant com una llosa fins que la passada primavera una denúncia anònima va fer irrompre agents de la Policia Municipal el mateix dia que es tancava la temporada de la pandèmia per precintar les tres sales, potser per sempre, del Teatre del Sol.
Segons fonts de l’entitat, des de la tardor del llunyà 1988 més de 200.000 espectadors han assistit a les funcions d’un teatre ara en risc de mort. Però que encara no s’ha certificat.
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevant directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: la sala gran del Teatre del Sol. Autor: David B.
