Jaume Pont, sabadellenc de 43 anys, va trepitjar per primera vegada el Centre Sant Vicenç amb només nou anys i s’hi va quedar. Durant aquests anys ha dut a terme innumerables tasques dins l’entitat creualtenca. Va començar fent de fúria als Pastorets, passant per Oliver Twist, de monitor al Taller de Teatre de l’entitat, dirigint obres de teatre, participant en algunes de les Juntes, en la comissió d’obres del teatre i ara es posa al capdavant de l’entitat.
Parlem amb el flamant president del Centre Sant Vicenç, que pren el relleu al fins ara president Jordi Cascales.
Després de dur a terme diferents activitats dins l’entitat, per què va decidir donar el salt a presentar candidatura per presidir-la?
Nosaltres som una entitat amateur i no hi ha tantes candidatures que es vulguin presentar, no som el Barça. En Jordi Cascales ja havia hagut de prorrogar un any degut a la pandèmia i per tant necessitava un relleu. Hi va haver bastanta gent que em va animar a formar una junta i presentar-me, ho vaig consultar amb els que actualment són els vicepresidents, em van dir que sí i a partir d’aquí ens vam presentar.
Qui t’acompanyarà en aquesta nova etapa?
Estic molt content dels membres de la Junta ja que penso que farem un equip molt bo i potent. També volia que fos àmplia i amb una presència femenina molt important. La Junta la formen Maite Ferrer, Joan Olivella, Esther Mas (vicepresidents), Josep Maria Salvatella (tresorer), Josep Ubia, Carlota Gorgori, Júlia Salas i Anna Palau (promoció i comunicació), Gemma Salavert i Montse Pallarés (àrea social), Llorenç Costa (àrea artística) i Gemma Altarriba (secretària).
Quin rumb vol prendre la nova direcció del Centre Sant Vicenç?
El que volem és seguir una línia de continuïtat general. No venim a fer grans canvis perquè considerem que la feina feta per les anteriors juntes i sobretot la d’aquest darrer any que ha estat tant difícil, ha estat una molt bona gestió i han pogut salvar part de la temporada tot i el desastre que ha provocat la pandèmia.
Quines línies us heu marcat?
Ens hem marcat tres línies; la primera tornar a a recuperar el ritme que teníem abans de la pandèmia, la segona és augmentar la qualitat i la tercera és el manteniment d’instal·lacions i estalviar per a un possible creixement de l’entitat.
Al nostre centre fem moltíssimes activitats, jo diria que som una de les entitats més dinàmiques de Sabadell. Per limitacions d’espai i de temps no podem créixer més en quantitat. Volem mirar d’aprofundir en la qualitat. Que el que fem ho fem millor. Quan dic millor no em refereixo només al tipus de teatre que presentem sinó també a nivell intern, d’estructuració i de bona relació social i entre les persones.
Per altra banda, ara que ja han passat 10 anys respecte a la reforma que es va fer al teatre i que estem a punt de liquidar el cost total del crèdit per fer les obres, arribarem a un punt que haurem de pensar en mantenir tot el que es va fer i estalviar per poder, a mitjà o llarg termini, fer créixer més el centre, ja sigui ampliant les instal·lacions o bé comprant o llogant un local. Una altra de les línies que ens marquem com a Junta és aconseguir arribar a una certa normalitat i aconseguir reprendre el ritme que teníem abans de la pandèmia.
I algun repte?
El repte que m’agradaria aconseguir és que el centre aconsegueixi un nivell de teatre molt bo i que no ens limitem només a fer comèdies o musicals sinó que ens hem de començar a atrevir a fer obres de text de qualitat i de nivell. Sé que és un repte complicat però des de la Junta farem tot el que estigui a les nostres mans per potenciar-ho. Ens hi esforçarem al màxim.
Què heu previst pujar a l’escenari per aquesta propera temporada? Recuperareu muntatges que es van quedar a mitges a causa de la Covid-19, esteu preparant alguna nova estrena?
De fet la propera temporada l’ha deixat preparada la Junta anterior. En la primera part de la temporada es recuperaran els muntatges que a causa de la pandèmia no s’han pogut acabar de fer i que el públic està pendent de veure-les. Tarzan, que només va poder fer vuit funcions la temporada passada serà l’encarregada d’obrir la nova seguit de No se què vull C, que s’ha vist interrompuda en dues ocasions i La caputxeta vermella que només va poder fer tres representacions.
La segona part de la temporada, arribarà La Festa que s’estrenaria la nit de Nadal i es representarà durant el mes de febrer. A l’abril s’estrenarà La corda maleïda, una adaptació de La soga d’Alfred Hitchcock i acabarem la temporada (si tot ens ho permet) amb el gran musical Mamma Mia!.
També volem potenciar la segona sala del centre, que és el vestíbul i amb format de cafè teatre. Començarem amb El camaleó i el pastor d’Eugène Iunesco que estarà dintre d’un cicle que començarem de teatres d’autor sota el nom Univers Ionesco que anirà canviant d’autor a cada temporada. En el vestíbul es representarà també The party, Els darrers cinc anys, La lliçó (dins del cicle Univers Ionesco), El Crèdit i la Cantant Calva dins el cicle dedicat a Ionesco.
Què representa per a tu el teatre?
Personalment el teatre m’ha servit per a moltes coses. A part de l’ambient i les amistats que hi he pogut fer i tot el que suposa a nivell relacional, personalment el teatre és una eina que et permet una certa evasió i en el meu cas que és teatre amateur em permet centrar-me en una cosa que no te res a veure amb la meva feina i trencar amb les dinàmiques habituals. Alhora també et dona eines de millora de les capacitats de comunicació, seguretat en un mateix i tots aquest valors que té el teatre que a mi m’han servit moltíssim i que potser no seria com sóc si no hagués fet teatre. El teatre ha influït molt en mi.
Com valores el món de la cultura a la ciutat?
Sabadell és excepcional perquè tenim una gran quantitat de grups de teatre i pel que fa a teatre amateur som una ciutat molt potent. Actualment estem passant per un moment delicat. Hem de veure la situació amb la que es troba el Teatre del Sol, i si finalment no pot continuar amb la seva activitat serà una pèrdua molt greu i molt important. Si no anem amb compte podem perdre part del que s’ha estat fent fins ara.
Com veus el futur de les entitats teatrals?
El futur del Centre el veig molt bé. Estem en una fase de creixement molt gran. La sort de la Joventut de la Faràndula, El Ciervo o nosaltres és que tenim un taller de teatre al darrera i això és una garantia de futur. Hi ha una continuïtat i saps que hi haurà una renovació i això assegura el futur de les entitats. En aquest sentit ho veig molt positiu. A nivell de la ciutat ho veig una miqueta més delicat. Espero que la capital de la cultura serveixi per reforçar aquesta situació d’impas en la que ens trobem.
Foto portada: Pont, al Centre Sant Vicenç. Autor: David B.
