L’Observa és un festival de gran format que convertirà Sabadell en un pol d’atracció internacional: artistes de renom, com Rosario Flores, Els Catarres, M Clan, La Casa Azul o Joan Dausà, recuperaran el vessant més festiu de l’amfiteatre del Parc Catalunya el pròxim cap de setmana. Mentrestant, però, l’Embassa’t ja està aplanant el terreny (més info: ‘Tret de sortida al primer Embassa’t com els d’abans de la pandèmia‘). De fet, M Clan serà un dels grups que tornarà a tocar a la ciutat 20 anys més tard de fer-ho en un concert de Festa Major.
M Clan és un grup espanyol de rock amb un centenar de cançons i una desena d’àlbums. Carolina, Quédate a dormir, Maggie Despierta o Sopa fría són algunes de les cançons més conegudes d’aquest grup que s’identifica amb la veu del seu cantant i fundador: Carlos Tarque. Tot i que també ha participat en projectes paral·lels a M Clan i en solitari, en aquesta entrevista ens centrem amb el grup que portarà a Sabadell d’aquí a una setmana.
L’últim concert sonat de M Clan a Sabadell va ser l’any 2001, per la Festa Major. La setmana que ve tornaran a la ciutat per participar en un dels festivals més potents d’aquesta temporada, l’Observa. Com ha canviat el grup en aquests anys?
Des del 2001 han passat moltes coses. De fet, hi ha gent que ja no és al grup i gent que ja no és ni al món; que malauradament han mort. Estem parlant de 20 anys enrere. L’energia de M Clan surt de la música del rock clàssic, del rock dels anys 60-70, del rock americà i anglès, però cantat en castellà. Aquesta és la nostra targeta, nosaltres naixem amb aquesta influència.
Tot això encara es manté. Ara, per exemple, que estem fent aquesta volta després de la pandèmia i després de diferents anys sense tocar en elèctric, el so del grup està intacte. És rock clàssic, que és el que realment ens agrada.
Quan tu estàs al món, t’hi vas adaptant de manera progressiva i això és el que hem anat fent. No canvies de cop i volta. Per tant, tot i ser un grup veterà, estem al dia i mantenim l’essència amb què vam començar.
Dissabte que ve actuaran a l’amfiteatre del Parc Catalunya: un espai obert, a l’aire lliure, a les portes de l’estiu i amb una previsió de 2.000 persones. Quines sensacions li transmet aquest escenari?
L’expectativa és que sigui un bon concert, que vingui molta gent i que comptem amb la gent de Sabadell. M Clan és un grup que té una capacitat especial d’arribar al públic amb cançons que ja tenen molts anys, com Carolina, Llamando a la Tierra, Maggie Despierta, Miedo o Quédate a dormir, i que han traspassat el temps. Cançons antigues, però que estan presents en les noves generacions també. De fet, en els concerts hem observat que últimament hi ha més gent jove que en altres anys. Per tant, jo crec que serà un gran concert i que a qui li agradi el rock gaudirà molt.
Què té M Clan per atraure tant a persones que ja els escoltaven als anys 90 com a persones nascudes 15 anys més tard?
Siguem realistes: M Clan no és un grup de moda, però no ens preocupa perquè realment mai ho hem sigut. Jo crec que la clau del que preguntes és que hi ha cançons que aguanten el pas del temps, com per exemple Carolina. Tothom (o pràcticament tothom) se la sap perquè aguanta el pas del temps.
Les modes o estils que s’escolten ara no són com el que fem nosaltres. Jo crec que el rock és una cosa que no ha d’estar necessàriament de moda perquè els clàssics romanen en temps. Aquesta és la diferència.
I no només en la música, eh, en tot. Quantes coses s’han quedat en l’oblit i ningú ja recorda? L’estrany és que ho recordis! Només recordem allò clàssic; i això tampoc és un mèrit de M Clan perquè nosaltres tampoc sabíem que passaria això abans de fer aquestes cançons.
El calendari d’actuacions per aquest 2022 té molt ritme: la ronda de concerts ja no para fins al novembre! Tot i que han anat mantenint l’activitat durant la pandèmia, com entomen la primera gira ‘post pandèmia’?
Nosaltres només vam parar durant els tres mesos de confinament radical. Després vam fer un format acústic entre el Ricard i jo; així com als bars van reduir les taules de 20 a dos, nosaltres vam fer una mica el mateix. Però no hem parat de tocar en tota la pandèmia: hem fet vora 80 concerts durant aquests dos anys (tot i que amb un format molt reduït, de només dos músics).
De fet, demà [és a dir, avui, divendres] serà el primer concert amb tota la banda al complet i amb normalitat. La veritat és que tenim moltes ganes de tornar a fer una cosa que fa tant temps que no sentim. Fins i tot et diria que estem una mica nerviosos; no com si fos el primer concert, però sí que estem a l’expectativa de què passarà. Fa dos anys, eh, que tenim el públic assegut.
Parlava del primer concert: d’això ja en fa gairebé 30 anys! Què el va impulsar a crear M Clan aleshores? Com va néixer el grup?
Bé, això tampoc és una decisió que jo prengués com si fos un emprenedor. En el meu cas, no hi havia una altra opció. Jo era un xaval, un adolescent, de 17-18-19 anys, a qui li encantava el rock. Era la meva passió i no entenia la vida sense això. I vaig tenir la sort que aquesta passió, o aquest somni de nen, es va convertir en el meu ofici. A vegades penso que ni tan sols vaig contemplar una alternativa; ho tenia molt clar i va anar així.
Però viure de la música no és fàcil; menys encara quan comences. Com ho va viure vostè això?
Com que era una cosa que m’agradava tant, no veia les coses dolentes. Però sí que és veritat que, amb els anys, hi ha hagut èpoques força complicades. I sí: al principi és molt dur i molt difícil, però quan una cosa t’agrada tant, no penses en què has d’anar en una furgoneta no sé quantes hores, que no et paguen… tu només ets feliç. No sé, és una cosa difícil d’entendre si no la vius.
Jo preferia això que treballar d’alguna cosa que no m’agradés. Hi va haver una temporada que vam viure tots ens una mateixa casa i sí que era una mica… [no acaba la frase], però ho recordo com una època divertida. Li tinc molta estima. La música ens ha regalat una vida molt maca i això és una sort.
L’equip, però, ha anat fluctuant i, pel camí, hi ha hagut pèrdues i noves incorporacions. Una de les més importants va ser la del guitarrista Santiago Campillo. Com afecten aquests canvis a la personalitat del grup?
Ui, n’hi ha hagut molts. La de Campillo justament va ser complicada perquè no vam acabar molt bé i això ens va fer mal, però vam tirar endavant. En general, de músics que entren i surten, n’hi ha molts. El que realment mana és el repertori de cançons. A veure, jo, com a cantant, no podria ser una baixa de M Clan. Encara que soni una mica pedant, les veus són complicades de substituir. Si jo, per exemple, deixés el grup i M Clan continués amb un altre cantant (que podria ser) seria una mica estrany.
Un dels altres essencials de M Clan és Ricardo Ruipérez, el guitarrista amb qui va crear la banda. Quina relació mantenen avui dia i com ha influït el fet de treballar junts?
En Ricardo i jo som els fundadors del grup i som com germans. Quan portes 30 anys treballant amb la mateixa persona, amb una vida tan intensa i amb tanta emoció per entremig, com és fer música, aquesta persona s’acaba convertint amb el teu germà. Tinc més relació amb ell que amb la meva germana o que amb altra gent de la meva família real. Per tant, igual que amb els germans, pots tenir alts i baixos, però sempre amb un amor molt real. En Ricardo és de la família, i amb això t’ho dic tot.
I per molts anys! Teniu res pensat per celebrar el 30è aniversari de M Clan? Quan en vau fer 20, ho vau elevar al màxim nivell!
No, la veritat és que no tenim res pensat per l’any que ve.
Foto portada: Carlos Tarque, cantant de M Clan, en un concert. Autor: cedida.
