Gran expectació al Teatre Principal, que ha viscut una tarda marcada per l’emotivitat i el reconeixement a una extensa carrera artística. L’actriu barcelonina Carme Elias ha presentat davant d’una setantena d’assistents el seu llibre de memòries Quan deixi de ser jo, un relat sincer sobre l’alzheimer -i la vida- explicat en primera persona. Al llarg de la sessió, el seu testimoni, compartit amb un somriure perenne, ha estat acompanyat de fragments de piano en directe. “És de les coses més maques que m’han passat en els últims temps”, ha dit Elias en acabar la celebració.
“L’acte d’avui voldríem que fos un reconeixement a una actriu que ens ha donat i encara ens dona molt”, ha introduït l’escriptora Montse Barderi. Des del primer moment s’ha fet notar que no era una presentació qualsevol. Fa prop d’un any que Carme Elias, de 72 anys, va donar a conèixer que tenia alzheimer. Volia compartir-ho amb tothom. Amb el pas dels mesos, s’ha publicat Quan deixi de ser jo. “El llibre ha estat una manera de treure les coses”, ha expressat. El públic assistent ha gaudit d’una selecció de ‘presents’ literaris amb la col·laboració del sabadellenc Jaume Madaula, que ha posat veu a algunes línies.
Per escriure el llibre, Elias no s’ha deixat res en el tinter. Ho ha entès com una forma d’acostar la malaltia a aquelles famílies que la pateixen en silenci. “Enfrontar-me al repte de fer-ho públic va ser com obrir les finestres per deixar que entrés aire fresc”, relata l’autora, que assegura al llibre que “seguiré practicant aquesta mena d’activisme fins que la ment em deixi”. La lectura ha estat complementada amb un recull de peces de piano a càrrec del pianista local David Casanova.
A part d’explicar la seva vivència amb l’alzheimer, a Quan deixi de ser jo l’actriu ressegueix alguns dels moments més destacats de la seva trajectòria. Ho fa amb una mirada positiva, alhora que agraeix les oportunitats que ha tingut. En un dels ‘presents’ llegits al llarg de la tarda Elias explica que parla sovint a la seva nena interior per fer balanç de tot allò que ha viscut. També posa l’accent en l’amor pel teatre i la feina d’actriu, a la qual ha dedicat mig segle de vida.
En aquest sentit, una mostra de l’honestedat del llibre -i que també s’ha narrat en veu alta- és el moment del diagnòstic de la malaltia amb el seu germà. Els símptomes venien de lluny i, tot i la duresa de la notícia, van acabar amb un brindis per ‘celebrar’ que per fi sabia què era allò que l’estava passant. Sense treure ferro a la malaltia, però amb totes les respostes que arriben amb el fet de posar-li nom.
La família, de fet, ha estat protagonista durant la tarda. Situats en primera fila, Elias ha agraït personalment la seva companyia i fins i tot ha fet una picada d’ullet a la ciutat, doncs part de la família és sabadellenca. Ara, l’artista es troba immersa en la preparació d’una pel·lícula documental sobre la seva convivència amb la malaltia, que servirà per compartir tot el procés amb els espectadors i per posar la cirereta a la seva carrera davant de les càmeres. L’acte ha finalitzat amb signatures del llibre, fotografies per a tot aquell qui volgués i uns dolços i begudes. “El títol del llibre, Quan deixi de ser jo, porta la paraula ‘quan’, que és un enigma. Nosaltres volem que aquest enigma sigui en la xifra d’anys més gran possible”, ha conclós Barderi.
Foto de portada: David Casanova, Montse Barderi, Carme Elias i Jaume Madaula, durant l’acte. Autor: Jordi M.
