- L’emergència climàtica i la pandèmia són els principals pilars de l’exposició ‘I ara què?’, a càrrec de l’ESDi.
- El comissari Mikki Schindler assegura que el sector tèxtil és un actor amb un fort potencial per propiciar un canvi en la societat.
Les exposicions traslladen missatges i conviden a la reflexió, però l’última mostra de l’Escola Superior de Disseny (ESDi) al Casal Pere Quart també llença una pregunta a l’aire: ‘I ara què?’. Sis espais plens de creació i d’innovació que qüestionen el sistema actual i obren la porta a noves maneres d’interactuar amb el sistema a través del disseny i de la producció tèxtil. Aquest dimarts a la tarda, després de la inauguració de l’exposició, que estarà disponible fins el 26d’abril, quatre ponents relacionats amb l’ESDi han enriquit el debat a través d’una taula rodona moderadada pel comissari de ‘I ara què?’.
L’endemà que l’Organització de les Nacions Unides (ONU) fixi el 2025 com la data límit per evitar una “catàstrofe climàtica”, l’Escola Superior de Disseny (ESDi) inaugura una exposició al Casal Pere Quart que justament qüestiona les dinàmiques dels països desenvolupats. El capitalisme, la sobreproducció i el cost energètic que comporta tot això són els principals estrips de la peça que ha inaugurat aquest dimarts el comissari Mikki Schindler, doctorat en Intel·ligència Artificial i professor d’aquest centre adscrit a la Universitat Ramon Llull (URL).
“La idea de l’exposició és retratar aquesta arquitectura efímera i mostrar les maneres d’habitar en aquesta dualitat entre un món completament digitalitzat i haver de continuar tenint i recorrent a objectes materials”, apunta Schindler.
La part principal de l’exposició es troba just a l’entrada del Casal Pere Quart, on la realitat virtual i la material coexisteixen en un mateix aparador. En aixecar la vista, l’espectador es troba amb una gran pregunta, ‘I ara què?’ i amb tres qüestions que conviden a reflexionar bé la resposta: ‘Com dissenyar el futur?’, ‘Com construir l’allò comú?’ i ‘Com viure junts, després de tot?’. La sala que tanca l’exposició mostra una manera alternativa i sostenible de fer-ho a través de productes elaborats amb restes d’altres materials; com rajoles fetes amb taps d’ampolles, un embalatge de paper fet amb pells de patata o una banqueta feta amb deixalles de fusta, per exemple.
“Aquests colors s’expressen per donar-li un sentit al que estem vivint. En aquest sentit, aquesta exposició és terapèutica perquè la percepció d’aquests colors afecta la reflexió que jo, com a espectador, faig de les oportunitats que em brinda el disseny”, expressa el vicerector d’Innovació i Recerca de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom.
Un dels espais més crítics de l’exposició és el que destaca no casualment amb línies vermelles algunes de les principals objeccions de cara a les grans empreses energètiques: ‘No hay derecho a este carrusel de precios‘, ‘Lo más increíble es que el estado no pueda o no quiera hacer nada para remediarlo‘, ‘La energia es una forma de controlar el mundo‘ o ‘Hay muchos que se estan lucrando a nuestra costa y siguen durmiendo tranquilos‘ són alguns dels titulars que es poden llegir en la penúltima sala. La taula rodona d’aquest mateix dimarts a la tarda, al pati del Casal Pere Quart, ha aprofundit en les qüestions que desplega l’exposició. A banda del canvi climàtic, una amenaça que fa anys que és present, també han assenyalat com la pandèmia ha ressaltat les febleses del model actual.
El comissari Mikki Schindler s’ha encarregat de moderar el debat entre el vicerector d’Innovació i Recerca de la Universitat Ramon Llull (URL), Josep Antoni Rom, la directora del Departament de Teoria i Anàlisi del Disseny de l’ESDi, Encarna Ruiz, i la directora acadèmica del centre, Maja Cecuk.
Foto portada: L’exposició ESDi ‘I ara què?’ al Casal Pere Quart. Autor: David B.
