La mongeta del ganxet és característica del Vallès, tot i que també del Maresme. Dos sabadellencs, l’historiador Josep Alavedra i el periodista Rafel Uyà, han produït i gravat un documental sobre aquest llegum amb l’objectiu d’explicar la feinada i el valor que representa aquest granet blanc que només es conrea en aquestes tres comarques de Catalunya i amb la Denominació d’Origen (D.O) protegida. Els autors el presentaran dimecres que ve, dia 10 de novembre, a la UAB i a l’Auditori Miquel Pont de Castellar del Vallès.
Flor i Tavella és un documental de 36 minuts que projecta una visió holística de la mongeta del ganxet: què la caracteritza, com ha de ser el sòl per conrear-la, quines tècniques hi ha per cultivar-la, on va a parar quan surt del camp, per què estan preocupats els pagesos que la conreen, etc. En aquesta entrevista, Alavedra i Uyà despleguen totes aquestes qüestions entre l’un i l’altre.
La mongeta del ganxet és un llegum tradicional del Vallès. Però què us ha despertat l’interès per fer-ne un documental ara?
Josep Alavedra (J.A): El documental surt d’un projecte que estem portant a terme, que és un inventari del patrimoni cultural i immaterial del Vallès. És un projecte que pretén inventariar tots aquells elements o ítems que són patrimoni immaterial de tot el Vallès.
Fa tres anys, un dels elements que vam començar a inventariar és la mongeta de ganxet, que és un conreu típic del Vallès i del Maresme. Vam començar a inventariar-lo i ens vam enamorar. Ens vam enamorar de la mongeta de ganxet i dels pagesos que la conreaven.
Aleshores, a més de fer la fitxa i d’inventariar aquest element, vam decidir seguir aquest procés amb més deteniment. A partir d’aquí vam començar a enregistrar, a parlar amb els pagesos i vam començar a pensar en la possibilitat de fer un documental. Per tant, surt d’aquest procés. Vam veure que era un element molt important perquè la mongeta del ganxet pràcticament només es fa aquí al Vallès.
I què és el que us ha cridat més l’atenció d’aquest llegum?
J.A: Una de les causes per les que es dona aquesta mongeta és que té un tipus de sòl amb poca calç. Això fa que gairebé no es noti la pell de la mongeta i per això quan la cous, que cal coure-la bé, es desfà a la boca. Per això és tan cremosa i tan gustosa. El documental reflecteix que requereix molta cura. No és allò que la sembres i ja creix. Has de vigilar el temps, les plagues… i clar, per això d’alguna manera també és més cara que la normal.
La mongeta de ganxet és un llegum molt valorat en la gastronomia, però creieu que hi ha suficient consciència de la feina que requereix el seu cultiu?
J.A: Nosaltres diríem que no. Tot i que comença a ser coneguda, és un llegum que és conegut a nivell de les persones grans. És un conreu tradicional, es coneix des del segle XIX. Abans, estem parlant de 30, 40, 50 anys enrere, o a mitjans del segle XX, cada pagès tenia un trosset de terra i es conreava la seva mongeta del ganxet i en passava a les seves amistats; però potser no és tan conegut a nivell de gran públic.
L’objectiu de l’inventari i del documental és donar a conèixer aquest patrimoni, que està viu. A més és un producte de Km0 i està estès a tot el Vallès.
A trets generals, quina atenció extra requereix aquesta mongeta en comparació amb la resta de llegums?
Rafel Uyà (R.U): Són moltes hores, els pagesos que la cultiven treballen 22 hores al dia. És un cultiu que t’ocupa sis mesos a l’any, però hem vist que, a diferència del blat, l’ordi o la civada, que és gra i va fent, la mongeta del ganxet és un producte d’horta. El moment en què es planta és molt important, el moment en què es cull és molt important, si fa vent és fatal, si fa molt fred també…
Hi ha tal quantitat de variables que s’han d’intentar controlar que per això jo sempre dic que les decisions que prenen els pagesos són tan importants i són tan difícils de prendre com la que prenen els grans directius de les grans empreses.
A banda d’explicar com es treballen els camps de mongeta del ganxet i què la caracteritza, també heu parlat amb els pagesos. Quines preocupacions tenen?
J.A: La seva preocupació principal és el relleu generacional. Estaven molt contents que nosaltres féssim això perquè van dir ‘igual ens quedem sense relleu, però almenys quedaran imatges del que estem fent’. Una miqueta la seva preocupació també és el poc suport que hi ha en general per la compra. Depèn de productor, però un quilo de mongeta de ganxet val 14 euros; mentre que al ‘super’ trobes pots d’un euro. Però clar, una cosa és el producte de Km0 i de temporada i l’altre l’industrial.
R.U: A la vegada que hi ha els neorurals, hi ha un repoblament; però és molt diferent la manera com treballa aquesta gent.
El que es perd realment i el que sembla que no seguirà, perquè ells mateixos ho diuen, és la tradició. Abans la tècnica es passava de pares a fills; no ho havies d’aprendre després perquè ja ho aprenies de petit. Això és el que està més en perill, però en general en tots els camps de l’agricultura. Hi ha hagut una forta desertificació en els darrers anys.
El documental està fet a dues mans o heu comptat amb algun suport extern?
R.U: El projecte de l’Immaterial l’hem fet entre nosaltres dos: tots dos portem càmera, micro, trípode, drons, mòbil, la GoPro i cosetes. Però és un treball de formiga i d’anar-lo fent a salto de mata. Aleshores no hi ha cap necessitat de tenir una estructura ferma darrere. Pel que fa al muntatge, jo munto a casa des de fa molts anys. Tampoc hem necessitat gaires veus i les músiques són de llibreria (pagant, però). Avui dia la tecnologia està completament a l’abast i només necessites saber-ne una mica.
I com l’heu estructurat? Quin és el fil conductor?
J.A: Està fet seguint tot el procés. El documental ha anat seguint tot el procés des de la sembra de diferents pagesos fins la collita i la tria. La idea era fer una fitxa i un vídeo, però en el cas de la mongeta també hem fet un documental que se surt una miqueta del que és l’Immaterial però que forma part del projecte igualment; perquè el projecte no només és inventariar, sinó donar a conèixer i difondre el patrimoni en llibres, articles, etc. Val a dir que aquí hem comptat amb el recolzament dels mateixos pagesos. Al documental en surten sis i ells mateixos ens han engrescat.
Ha sigut com un feedback que hem rebut de la seva feina. Nosaltres sabíem molt poc de la mongeta del ganxet i a mida que ens hem anat coneixent i hem anat gravant amb la càmera, hem tingut aquest procés d’enamorament i de valorar la feina de tots aquests pagesos que els tenim a tocar.
Estem parlant de Castellar, que està a cinc minuts, del Pla de Llarona, de la Garriga… Ho tenim al voltant i normalment no li donem aquest valor. Clar, quan veus la feina que fan de sembrar, d’abonar, de plantar-la, de posar la canya, la xarxa i tota aquesta manera de viure, te n’adones que no sempre ho tenim present. I per això també aquest documental: per il·lustrar el que pateix la pagesia, concretament la de Vallès, però m’imagino que per extensió tota la resta. Aquesta manca de relleu.
El documental està gravat al Vallès, però en quines zones més concretament?
R.U: La zona on se’n fa més, que se’n fa amb quantitats importants, és al Pla de Llarona, que va des de Granollers fins a La Garriga, més o menys. Pujant cap a Vic, la recta enorme que hi ha.
J.A: A La Garriga, també, l’espai rural de Gallecs, concretament allà a la Torre d’en Malla, a Castellar i a Palou. De fet, al Pla de Llarona li diuen l’hort del Vallès perquè se’n fa molta de mongeta. Però cal tenir en compte que per els pagesos que surten al documental, però per extensió tots, la mongeta del ganxet és un conreu més. No s’hi dediquen exclusivament.
La mongeta del ganxet és un producte de Km0, que es cultiva justament a les zones que acabeu de mencionar, però què se’n fa després? Quina sortida té?
R.U: És un producte que les grans masies, les grans finques, el poden vendre allà mateix. No necessiten portar-lo a una central de vendes perquè només que el portessin a Mercabarna ja hi perdrien. Guanyen perquè ho venen a casa.
J.A: Pensem que tant en Ramon Casamada, un dels pagesos que surt en el documental i que fa més de 30 anys que la cultiva amb xarxa, com altres, a part de vendre també serveixen a restaurants. La mongeta del ganxet a nivell de cartes de restaurants és molt apreciada.
Dimecres que ve projectareu Flor i Tavella a la UAB i a l’auditori Miquel Pont de Castellar. A banda d’aquestes dues ocasions, per on es podrà visionar?
J.A: Sí, dimecres el presentem dins el marc del festival BRAM, que és una mostra de cinema que organitza l’ajuntament de Castellar. És una sessió oberta. Ens fa molta il·lusió perquè, a més a més, veurem el documental tal com s’ha de veure: en grans dimensions. Que una miqueta també és el que s’ha de reivindicar: anar al cinema, als llocs i veure les coses amb el format que toca. També hi ha la proposta, perquè estem treballant amb l’Agrària de Vallès, que és una cooperativa que té la seu grossa a Les Franqueses, de passar el documental a La Garriga a finals de novembre. Seria una altra manera de presentar-lo. I a partir d’aquí, a finals de mes o segur a finals d’any, el penjarem en obert al nostre web d’Immaterial Vallès.
Foto portada: Alavedra i Uyà, a la redaccio del diari digital iSabadell, fa uns dies Autor: David Chao.
Pingback: 'Flor i tavella'; el documental sobre la monget...