El Concurs de Castells és una competició vertiginosa on pràcticament totes les colles de Catalunya porten les seves millors construccions a Tarraco Arena. Els Saballuts van començar la temporada amb la vista posada a aquesta data destacada en el calendari casteller i, finalment, aquest diumenge arribarà una de les actuacions més esperades dels últims anys. De fet, l’últim concurs va ser al 2018 i la pandèmia ha influït en la classificació de la darrera edició així com en la salut d’algunes colles.
Aquest divendres, els Saballuts encaren l’últim assaig abans del Concurs de Castells. Com cada setmana de la temporada, diumenge portaran a plaça les seves millors gales; però aquest cop no serà una plaça qualsevol, sinó que serà Tarraco Arena. Parlem amb el nou president i cap de colla, Mario Sánchez i Martí Rovira, perquè ens expliquin com afronten aquesta fita.
En l’últim concurs van portar dos castells de 9. Aquesta temporada, però, el màxim castell que han dut a plaça a estat un 7d8, que no es va arribar a descarregar. Amb quines intencions es presentaran al concurs de diumenge?
Martí Rovira: Nosaltres sempre ens hi presentem amb les mateixes intencions: gaudir del concurs, gaudir de la trobada amb les millors colles castelleres i gaudir dels nostres castells així com dels castells dels altres.
En cada moment portem els castells que tenim preparats. Mai hem portat castells que no tinguéssim prou preparats, ni tampoc mai hem anat més fluixos del que podíem anar.
Sempre mirem de treballar el concurs amb il·lusió i amb més ganes d’anar-lo a gaudir que d’anar a competir. Simplement, nosaltres tenim això i ho mostrem.
Duran un as (o un nou) sota la màniga?
M.R: No, els castells de nou queden descartats perquè no hem tingut suficients assajos ni proves per portar-los. No els tenim prou preparats. Al 2018 els vam dur perquè els havíem estat assajant i aleshores els podíem portar a plaça. Que tot i tenir uns castells molt segurs i molt assajats, això no vol dir que sempre surtin, eh.
Per tant, portarem els castells de vuit que tenim preparats. Hem portat a plaça el 4d8 i també el 7d8 a Barberà, però al final aquest va caure al segon pas de l’enxaneta. Però el teníem molt bé de tronc i l’hem anat treballant. És molt possible que el portem si en aquests últims assajos es lliga bé.
Però només el portarem si estem segurs. Fins que no fem l’últim assaig, no ho acabarem de decidir.
Com de determinants són els últims assajos?
M.R: En els últims assajos sempre acabes de decidir, però pesa més tot el que portes acumulat durant la temporada. Acabes d’assajar bé els castells en un moment de la temporada on tens tota la gent per assajar-los, com l’actual. Ara, lligar la pinya del 7d8 no és fàcil i estar sols al concurs (sols perquè la gent difícilment comparteix pinya al concurs) implica una crida important a la colla perquè vinguin als assajos i així lligar bé el castell per anar a concurs.
Quants saballuts aniran a concurs?
Mario Sánchez (M.S): Ara mateix estem al voltant de 250 persones inscrites, de les quals un 70 per cent són de la colla i les altres persones són d’altres colles que ens vénen a ajudar, com Sagals d’Osona, castellers de Terrassa o Tirallongues de Manresa. També vénen persones que s’estimen la colla i vénen a ajudar-nos. Jo crec que, tot i estar lluny d’altres anys que havíem arribat a ser 300-400 persones, som prou persones per fer una bona pinya. Som una bona gentada, 250 està bé.
Un dels punts febles a l’inici de temporada eren les enxanetes: després de la pandèmia, la canalla ja no és tant canalla i cal trobar qui li faci el relleu. Com evoluciona aquest tema?
M.S: Hem fet un treball important: de començar la temporada sense tenir canalla petita i acabar la temporada amb tanta canalla farà que les següents temporades vagin molt més rodades.
En aquest sentit, quina és la magnitud de l’impacte que ha causat la Covid-19 en les dinàmiques de la colla?
M.R: L’impacte de la pandèmia és indiscutible en totes les colles. Les colles tenen uns cicles en els quals la colla està de pujada o més aviat es manté. A nosaltres, la pandèmia potser ens va agafar en un moment on estàvem en un nivell que no era el gran nivell del 2017. El 2018-2019 són anys que mantenim un cert nivell, però no són els millors. Això ha fet perdre una mica el fil de venir a assajos, d’anar a plaça cada setmana… ho va frenar.
Però després hi ha tots els efectes de sortir de la pandèmia, que ja totes les colles n’estem sortint. Nosaltres ràpidament vam poder fer castells de vuit a plaça i, després, potser ens hem estancat més. Sortir de la pandèmia ha estat diferent per totes les colles: per uns serà més ràpid, per altres serà més lent i així ho anirem trobant tots plegats. Però jo crec que el concurs ja mostra que comencem a sortir: hi ha molts castells de set de colles petites que tenien dificultats per fer-los i al final han mostrat un nivell prou digne, per exemple. Jo crec que en els pròxims mesos ja podrem desenvolupar els castells propis de cada colla.
Per tant, creuen que actualment les diferències o avantatges competitius entre colles estan més accentuats?
M.S: Jo crec que les colles grans, que passen de tenir 800 o 900 persones pel concurs a tenir-ne 750, potser sí. Pel que per nosaltres pot ser molta gent, per ells en pot ser poca. Jo no crec que estigui gaire accentuat, en general.
Parlant de nosaltres, el volum de castellers que nosaltres agrupàvem (200-250 persones) no ha estat tan diferent aquest any. El que passa és que hi ha molta gent de la que venia abans, que porten 15 anys a la colla, que es posen allà i saben perfectament el que han de fer i ho fan perfecte, que ara no ve.
Per sort, i els hi hem de donar gràcies, tenim molta gent nova que ve amb moltes ganes i que l’any que ve estarà preparadíssima, també. Jo crec que va una mica per aquí: si mirem dades prepandèmia, sí que és veritat que el volum de castellers a l’assaig de divendres era de 140-160 persones i ara som 120, però al final jo crec que va una mica més per l’experiència dels castellers que pel volum.
Enguany ocupen l’onzè lloc de la classificació i per això actuen diumenge. Cal tenir en compte, però, que aquí compten els castells del 2019 i, per tant, d’abans de la pandèmia. Creuen que és injust?
M.R: Per entrar al concurs s’agafen els tres millors castells de les cinc millors actuacions des del 31 d’agost del 2019 fins al 31 d’agost del 2022.
Això és una decisió que ha pres l’organització del concurs, però en podria haver pres una altra. Sempre s’havia agafat des del 31 d’agost de l’any anterior al 31 d’agost de l’any. Però enguany es van trobar que del 31 d’agost al 31 de desembre, les colles no havien actuat i aleshores van agafar l’últim tram de temporada de quan hi havia hagut actuació: la del 2019. Van pensar classificar-ho així i a tu et toca quan et toca en funció d’aquesta puntuació.
Si s’haguessin agafat els nombres diferents, segurament hi hauríem anat el dissabte perquè aquest primer tram de temporada sí que hem fet castells de vuit, però no hem fet els castells de vuit que han fet altres colles. Però només hi ha dues opcions: o vas a concurs o no hi vas. I si hi vas, vas el dia que et diuen que et toca. I a nosaltres ens ha tocat el diumenge.
M.S: Jo no crec que sigui injust, crec que és totalment just perquè al final no hem fet res més que seguir les normes que ha posat l’organització del Concurs de Castells. En un any normal potser sí que hauríem anat dissabte i ja ho vam comunicar, en som conscients, però gaudirem del concurs de diumenge.
Les entrades per diumenge ja fa dies que estan esgotades. Com afecta, en aquest cas, la pressió ambiental?
Això sempre impressiona, portis els castells que portis. Els que portem temps anant a concurs, sabem que t’has de centrar en els teus castells i deixar-te estar del que fan els altres. Tu vas a concurs com si fos una diada normal, una diada de qualsevol diumenge. Aquest cop, evidentment, sou molta més gent, hi ha molta més gent a plaça i més soroll… t’has de concentrar més.
Més enllà del concurs, com afronten la pròxima temporada? Vostès es van posar al capdavant de la colla en plena pandèmia i recuperar el pols no és fàcil.
M.R: Les fites com a castells per aquest any són portar la màxima gamma a plaça. Per tant, seguirem treballant durant tot el que queda de temporada per fer aquells castells que encara no hem aconseguit fer quant a gamma de castells de vuit. Això és una feinada i portem molts assajos fets, però és qüestió d’anar treballant.
Si una cosa tenim els castellers de Sabadell és la fama de ser treballadors, picapedrers, d’anar fent i no rendir-nos ni deixar-ho córrer; al contrari. Això sempre ens ha donat fruits i tornarà a donar fruits.
M.S: Per la meva part, els objectius parlant de la Junta és seguir el que ens plantejàvem al principi. Són uns anys molt complicats i no sabem què passarà, però és un bon moment per posar-se al capdavant de la colla perquè creiem que ho necessitava.
Jo només milloraria el volum de castellers de cara a l’any vinent. Sí que és veritat que després et plantes a una actuació nostra aquí a Sabadell i tens a 250 persones al dinar popular, però falta que també vinguin als assajos.
Jo crec que la gent està contenta i que és molt conseqüent d’on venim i del que estem fent i jo crec que de cara a l’any vinent crec que això ja anirà a millor.
M.R: A més, val a dir que hem tornat a posar tota la maquinària de junta, organització, comunicació, manteniment del local… que això també ha suposat un esforç important. Sembla que no, però tot això porta una feinada important i la colla ha reeixit bastant aquí. I la prova d’això és la gran quantitat de gent que ha entrat i sent el local com un espai propi.
Foto portada: President de Saballuts, Mario Sánchez, i el cap de colla Martí Rovira. Autor: David B.
Pingback: Els Saballuts se situen en la 16a posició al Concurs de Castells