L’enigma Turandot encisa la Faràndula

• L’última òpera Puccini omple la Faràndula.
• Dramatisme i melodia per acabar la temporada d’òpera a Sabadell.

Entrades exhaurides des de feia dies a la Faràndula per assistir a l’última de les òperes de la temporada a la nostra ciutat, Turandot. Una història dramàtica, típicament pucciniana, on les emocions es reflecteixen a partir de la música, però també de magnífics intèrprets que, juntament amb uns decorats molt atractius, han aconseguit un èxit aclaparador.

Ple absolut a la Faràndula dimecres per assistir a l’última òpera del cicle que té lloc a Sabadell des de fa 41 anys. Un gran ambient per tal de viure en directe la primera de les tres representacions de Turandot, de Giacomo Puccini, una obra amb un gran dramatisme, una història cruel i despietada, on, finalment, triomfa l’amor. Val a dir que Turandot va ser inconclusa a conseqüència de la mort del compositor italià, i va ser acabada i completada pel també compositor i pianista Franco Alfano. Puccini va conèixer Turandot al teatre en un viatge que havia fet a Berlín, quedant fascinat per aquesta mena de conte de fades xinès i per l’exotisme de l’escenari. Puccini ja havia compost melodies ètniques i aquí va veure una nova oportunitat de fer una òpera que tingués també aquests elements melòdics, una possibilitat d’europeïtzar tonades xineses.

Pel que fa a la història, aquesta té lloc a la Xina imperial on la filla de l’emperador, la princesa Turandot, bella, però cruel i malvada, s’enfronta al príncep tàrtar Calaf. El caràcter de Turandot és pervers perquè planteja tres enigmes als homes que vulguin posseir-la. Si no són capaços de resoldre’ls, seran decapitats. Tretze han mort ja en l’any del Tigre, però Calaf ha quedat encisat per la bellesa de Turandot i vol provar sort, malgrat els avisos constants del poble i dels servidors de la princesa. Calaf encerta les endevinalles i la princesa entra en pànic, intentant estirar la corda per deslliurar-se de casar-se amb ell. Calaf, per la seva banda, es troba en un laberint sense sortida, no entenent com Turandot no vol acceptar el pacte. Finalment, ell li respon que si aconsegueix saber el seu nom abans de la sortida del sol, l’alliberarà del seu tracte. Ella, plena de ràbia, tortura a Liù, l’esclava del seu pare, perquè digui el nom en una nit on l’emperador ha forçat la població a no dormir. Liù es suïcida abans de desvelar el nom del príncep i Turandot finalment cau rendida als peus de Calat, declarant que el seu nom és “amor”.

En l’àmbit musical, l’Orquestra Simfònica del Vallès ha estat excepcional. La inclusió de la capsa de música xinesa i les melodies folklòriques xineses desenvolupen una funció molt important en aquesta òpera. Això es capta des del primer moment quan s’escolta el cor de nens i nenes que anuncien la presència de la lluna i quan entra Turandot per presenciar l’execució de l’últim pretendent que ha gosat participar en la malèfica prova. Poc després pot apreciar-se quan Ping, Pang i Pong, els tres servents reals, entren quan sona l’himne imperial i la fanfàrria consegüent. De fet, Puccini utilitza l’orquestra per contribuir a una atmosfera exòtica, la qual cosa ha sabut transmetre l’OSV.
Potser una de les característiques de l’òpera Turandot es troba en el fet que cada personatge disposa d’àries realment impressionants, començant pel Signore, ascolta del personatge de Liù, interpretat per la soprano argentina Ivana Ledesma, al primer acte, i continuant, per exemple, per In questa reggia de Turandot, personatge interpretat per la soprano andalusa Maribel Ortega. Totes dues, amb una qualitat coval inqüestionable, han transmès la dolçor i la fredor, respectivament.

Un moment especial ha estat quan el tenor Antoni Lliteres en el paper del príncep Calaf, ha interpretat la conegudíssima ària Nessum dorma, una autèntica joia de Puccini, un fragment carregat d’un lirisme particular, apassionat, melòdic s’agafi per on s’agafi. El públic ha esclatat en grans aplaudiments després de la seva actuació.
Pel que fa als altres solistes, cal destacar a Jeroboám Tejera en el paper de Timur, a Jordi Casanova en el de l’emperador Altoum i a Carles Daza, Jorge Juan Morata i Marc Sala en els papers de Ping, Pang i Pong respectivament. Aquests tres últims han protagonitzat la part més còmica i la més tràgica alhora, amb moviments i balls per tot l’escenari amb els seus ventalls a la mà. Cal destacar també, l’actuació de la Coral de l’Escola Sant Nicolau, amb una vintena de nens i nenes que han fet acte de presència en diverses ocasions.

Amb una escenografia acurada, solemne i grandiosa, Turandot ha passat per Sabadell de la mà de Daniel Gil de Tejada com a director musical i de Carles Ortiz com a director d’escena i vestuari, un vestuari, per cert, molt ben triat, esplèndidament adaptat a l’òpera sencera i a l’arquitectura del muntatge.

En acabar, el públic assistent ha aplaudit intensament el treball de solistes i cor, de músics i responsables directes d’aquesta obra que no deixa indiferent, no només per la qualitat dels artistes, cantaires i músics, no només per la història que es narra, sinó també per la personalitat freda i impassible de la princesa Turandot i com en un gir inesperat, com un “miracle” segons les paraules de Calaf, acaba acceptant el seu amor.

Turandot es podrà veure encara a Sabadell divendres 19 i diumenge 21 d’abril, amb totes les entrades exhaurides. La temporada acaba en gran, però els Amics de l’òpera de Sabadell ja han anunciat les obres que es representaran a la nostra ciutat la que ve. Ni més ni menys que La Bohème, Tosca, Nabucco i Carmen. Sense cap mena de dubte, una nova oportunitat d’èxit.

Foto portada: un moment de l’òpera. Autor: D.J.