Aquest any no hi ha Festa Major ni la seva vessant més massiva i popular: els concerts que es venen celebrant a l’entorn del Parc de Catalunya. És un bon moment potser per repassar quines estrelles musicals han passat per la ciutat en aquestes dues primeres dècades del segle XXI.
La Festa Major de l’any 2000, la primera del tercer mil·leni i del segle XXI, va arribar pel que fa als concerts amb dos plats forts en un bon moment de la seva carrera. Encara no hi havia amfiteatre i els concerts es feien a la part més elevada del parc de Catalunya. Les germanes Llanos, Cristina i Amparo, però més conegudes com a Dover van fer les delícies dels seus seguidors la nit de dissabte. En aquell moment, Dover pegava fort. Un grup femení, madrilenyes cantant en anglès, i de l’escena independent, amb un segell llunyà a la indústria. Feia pocs anys que havien tingut el seu gran hit, Serenade, dins l’àlbum Devil came to me. L’any 99 van publicar el seu tercer disc, Late at night, amb gran reconeixement internacional. El 2000 va ser un gran any per elles, ja que van actuar per exemple als Estatus Units o amb els britànics Oasis i van ser escollides millor grup d’Espanya per la MTV. Va ser l’any de la seva actuació a Sabadell.
L’endemà va ser el torn del grup Ketama, de pop-flamenc, però també en aquell moment amb gran popularitat i èxit de crítica i públic. El concert va aplegar alguns milers de persones al parc de Catalunya.
L’any 2001 va ser el torn de Coyote Dax, en aquell moment un fenomen de masses, qui va saltar a la fama per la cançó No rompas más mi pobre corazón, acompanyada d’una coreografia més que coneguda d’ànima country. L’endemà, diumenge, va ser el torn dels M-Clan, en el moment més àlgid de la seva carrera i en ple hit Carolina dins l’àlbum Usar i tirar, produït per Alejo Stivel. Pocs dies després caurien les Torres Bessones a Nova York, el que alguns van definir com el veritable inici del segle XXI en termes històrics.
De Rosa al Canto del loco: els anys del boom
L’any següent, 2002, bogeria Rosa, la d’OT. Rècord d’assistència fins el moment en un concert de Festa Major, o així es va dir en el seu moment, amb prop de 100.000 persones al Parc de Catalunya, per escoltar la guanyadora de la primera edició d’Operación Triunfo i representant d’Espanya a Eurovisió amb Europe’s living a celebration. Feia poc més d’un any que Rosa s’havia ficat a través de la televisió a la majoria de sales d’estar. A més, va ser el primer concert a l’amfiteatre, creat per als grans concerts de Festa Major durant una dècada.
Aquell mateix any va actuar també Amaral, el conegut duo aragonès liderat per Eva Amaral, amb la vocalista lesionada en un braç. Presentaven Estrella de Mar. El seu gran disc. Malgrat que la trajectòria d’Amaral sense dubte hagi estat més prolífica que la de Rosa (d’Espanya), aquell any van ser secundats pel volcà OT.
2003 va ser el torn per a OBK, grup barceloní que usava i abusava de sintetitzadors molt popular als anys 90 i amb una segona joventut als inicis dels 2000, i un jove Antonio Orozco, no tan consolidat ni popular com ara però que ja tenia una certa carrera discogràfica encara amb reminiscències a mig camí entre Triana i El último de la fila. Eren anys de portar estrelles a Sabadell. Un costum que es va acabar uns anys després amb el crack del 2008 però que es va anar intensificant fins arribar al paradigma aquell mateix 2008.
2004 va comportar visites d’un cert pes a la ciutat. En primer lloc, Ana Belén i Víctor Manuel per una banda. La incipient llavors Pastora (“No me llames Dolores, llámame Lola, la que siempre va sola por Barcelona buscando follón“) per un altre. Un clàssic del pop-rock, Ariel Rot, i finalment, al programa de Barraques, Obrint Pas. No eren anys d’un únic concert sinó de gran oferta.
L’any següent, 2005, situació similar: triple oferta com a mínim. Miguel Bosé a Sabadell, amb un grup d’incondicionals des dels anys 70 i 80 però ampliat després amb nous èxits, Els Pets, i pels fans del heavy, Obús, un grup de primera categoria en el gènere, llarga trajectòria i un líder carismàtic, el vallecà Fructuoso Sánchez, més conegut com ‘Fortu’, que després s’ha fet més popular per la seva aparició en reality shows.
El barceloní Loquillo va protagonitzar el principal concert de l’any 2006, vestit de blanc i amb el seu look de roquer clàssic. La festa va tenir les actuacions també d’Amparanoia i la Companyia Elèctrica Dharma.
L’any següent de nou un menú ampli (i sense comptar tota l’oferta de barraques ni els festivals de música disco o techno que se solien fer). Eren anys de pressupostos generosos, a Sabadell i a tot arreu. Van tocar Álex Ubago, una mica de baixada després d’aparèixer amb molta força uns anys abans a l’esfera musical espanyola. També ho va fer la incombustible Alaska, amb Fangoria, vestida impecablement per a l’ocasió i amb un tint taronja als cabells que impacta vist ara. Primera aparició també a la Festa Major dels Antònia Font, qui serien caps de cartell cinc anys després. Finalment, rap amb La excepción, amb El langui, que després es faria més popular per la seva aparició al cinema i la televisió.
2008 va ser el darrer any abans de la crisi. Ara a 12 anys vista es pot parlar més aviat ja del crac econòmic de setembre de 2008. Va ser l’apogeu d’uns anys amb artistes d’elevats emoluments i on s’amuntegaven cantants de moda amb altres de llarga trajectòria en un cartell sempre gratuït. Aquell model de festes va ser encarnat a Sabadell per l’alcalde Manuel Bustos però val a dir que s’aplicava a tot arreu, ja que a Terrassa i a la majoria de ciutats també succeïa, sempre de la mà de les radiofórmules. Aquell any va arribar a Sabadell un macrofestival de l’emissora Los 40 Principales, que es deia Sabadell 40 Pop. Hi van actuar Beatriz Luengo, Taxi, Mister Cometa, No Way Out, Lexu’s, La Puerta de los sueños, Filippo Landini, Señor Trepador, Dani Flaco i Lax’n’Busto. Val a dir que tots en rigorós playback.
Diumenge va ser el torn de la rumba catalana, amb Peret, qui va fer les delícies dels seus incondicionals durant prop de dues hores.
Però el plat fort de la festa, el mai vist, va ser programar un acte de Festa Major fora de les dates de la Festa Major. No un acte qualsevol sinó el principal: el grup El Canto del Loco va actuar de franc a Sabadell dins la gira de presentació del seu disc Personas, triple disc de platí, disc de l’any i amb himnes per als seguidors del grup de Dani Martín. Un grup en el seu moment més àlgid, sense dubte la banda espanyola més exitosa en aquell moment, actuant de franc per a desenes de milers de persones a finals de setembre en una festa major que es fa sí o sí a començaments de setembre. Com l’agenda no acabar d’encaixar, Bustos va estripar l’agenda. El concert es va fer el 22 de setembre. 110.000 persones a l’amfiteatre, més que un Camp Nou, segons Los 40 Principales.
Feia una setmana havia caigut Lehman Brothers a Estats Units. Semblava un detall, però l’efecte dòmino que va provocar aquella caiguda va arrossegar l’economia del totxo espanyola, i la local, que va enfonsar-se com un castell de naips en els darrers quatre mesos de l’any amb un atur històric.
L’any següent, 2009, va ser el primer de la crisi. El cartell es va aprimar de cop. Sidonie, grup important de l’escena indie però sense arribar a les masses, va protagonitzar el cartell dissabte i el clàssic Moncho, el de diumenge, ja ni a l’Eix Macià sinó a la plaça Sant Roc. L’any següent, la festa s’entrega a Sergio Dalma, el sabadellenc per excel·lència, qui no tan sols fa el principal concert sinó que pel mateix preu fa el pregó, entre la pluja. Val a dir que en aquell moment Dalma viu una segona joventut gràcies al seu disc Vía Dalma.
2011: última festa major a l’amfiteatre del parc de Catalunya, ja mai més emprat. No Way Out, La gran aventura i com a cap de cartell El Pescao, després de la separació de David Otero d’El Canto del Loco.
2012: la festa deixa l’amfiteatre
La festa del 2012 va ser potser la més austera de la història recent: concerts més minimalistes a la plaça de la Creu Alta i programa, en general, gairebé de mínims. Aquell any també va ser de mínims la cavalcada de reis per exemple. Els caps de cartell van ser els Antònia Font en aquella ocasió. La nova escena catalana, que havia passat una dura transició des del rock dels 90, ja estava més que madura i precisament aquests noms (a excepció dels Manel, que han vingut a l’Embassa’t diversos cops) van protagonitzar els concerts els anys vinents. Així al 2013 el cap de cartell van ser Els Catarres, ja des de la Ronda Ponent, qui van repetir dos anys més tard com a caps de cartell.
Al 2014 Txarango van fer les delícies del públic. Al 2016 va ser el torn dels Blaumut, des de Sant Roc i amb evidents problemes de so, i l’any 2017 els protagonistes van ser els Amics de les Arts. Al 2018 el protagonisme el van compartir Ramon Mirabet i el més popular, però ja no tan emergent, Macaco. Durant els darrers anys han actuat a Sabadell també Los Manolos (2013), la Fundació Tony Manero (2015), Kiko Veneno (2016) o Chambao (2017).
Bebe va ser la cap de cartell en l’accidentada Festa Major de l’any passat, amb corredisses policials a l’Eix Macià la nit de dissabte a diumenge i el pregó més convuls de la història divendres a la nit. També van actuar, entre altres, els sabadellencs 31FAM.
La pandèmia de coronavirus posa un punt i apart en aquesta història. Els concerts tornaran l’any vinent, si tot va bé.
[Enquesta] Quin ha estat el millor concert de Festa Major del segle XXI?
Vosaltres quin penseu que va ser el millor concert en el que portem de segle? Podeu votar a la següent enquesta.
Podeu veure les imatges dels concerts de la Festa Major entre 2000 i 2019, les de l’article i altres diferents, en aquest àlbum de Flickr: ‘Festa Major Sabadell 2000-2019‘.
