Nit eufòrica a Sabadell. Milers de persones han omplert aquest dissabte l’Eix Macià per assistir al concert del sabadellenc Carlos González, que ha preparat per a l’ocasió un espectacle ple de sorpreses. Amb una comoditat soprenent per a un cantant que tot just interpretava el seu primer gran concert com a cap de cartell, el de Ca n’Oriac ha fet seu l’escenari amb una demostració de versatilitat musical. La combinació de les seves versions a Eufòria i les aparicions de diferents companys de programa ha captivat un públic extremadament jove.
Després d’una setmana pendent de les prediccions meteorològiques, finalment la pluja ha respectat el moment de Carlos González. L’espai de concerts ha comptat aquest dissabte amb moltes famílies que no s’han volgut perdre l’oportunitat de veure en directe els cantants que durant mesos han vist a través de les pantalles. L’inici ja ha estat tota una declaració d’intencions: González ha apostat per I’m still standing, la mítica cançó d’Elton John, i de seguida ha transformat l’escenari de l’Eix Macià en el plató del concurs de TV3.
Durant una hora llarga d’espectacle, el sabadellenc ha defensat amb solvència les versions més sonades del seu pas pel programa. Des de Només vull amor dels Siderland a una aflamencada interpretació de Tú me dejaste de querer que ha estat un dels moments de la jornada. Del pop electrònic en català a la cançó més íntima de C Tangana en qüestió de minuts.
La primera sorpresa de la nit no s’ha fet esperar. Natàlia Revilla, coprotagonista del pregó de divendres, ha aparegut a l’escenari amb la seva versió de Tu Juru Ju, de Julieta. El tàndem sabadellenc ha mostrat sincronia i ha despertat els aplaudiments del públic. Més tard irromprien també Jan Esteve, amb Som Ocells (Nil Moliner) i Supermercat (Lildami), i Carla Miralda, amb Celebrem (Miki Núñez).
El repertori de González ha tingut cançons per a tots els gustos. Una sensible versió a piano de Pablo Alborán, Ningú més que tu, ha emocionat el públic present. Més tard Bailoteo (Tyets) ha posat a ballar l’Eix Macià. Entre tots, potser el moment més especial de la nit ha estat quan ha cantat un tema propi encara per publicar. Ho va avançar a l’entrevista prèvia. “Me’n vaig anar a Madrid per amor, vaig ser molt feliç i és una cançó que vaig escriure allà”, ha recordat abans d’arrencar. Els assistents, especialment les seves cares conegudes, han assaborit el tema fins a l’última nota.
El xou ha encarat la seva recta final passades les onze de la nit amb la col·laboració de Jim Gómez, guanyadora del programa, que ha interpretat un divertit No controles. Abans de deixar pas a Dorian, el concert ha acabat en clímax. Tots els companys han pujat a l’escenari. Una última cançó (Les nits no morin mai) i unes boniques paraules cap a la seva ciutat han posat la cirereta del pastís a un debut pel record: “Mai a la vida oblidaré això”.
Foto de portada: Carlos González, dissabte a Sabadell. David Jiménez.
Pingback: El concert de Dorian, en imatges