Carlos (‘Eufòria’): “Vull mostrar aquella part de mi que encara no s’ha vist”

La vida de Carlos González (Sabadell, 24 anys) ha canviat acceleradament en els últims mesos gràcies a la seva participació a Eufòria, el concurs musical de TV3 que ha enganxat milers d’espectadors a les pantalles al llarg de dues edicions.

González va tocar els seus primers acords al barri de Ca n’Oriac i divendres tindrà l’honor de fer el pregó de la Festa Major juntament amb Natàlia Revilla, cantant sabadellenca amb qui va compartir programa. Dissabte, s’estrenarà a l’Eix Macià en el seu primer gran concert a la ciutat (22:00h).

Com van els preparatius del pregó?
Estic una mica nerviós… Fer el pregó de Sabadell, obrir la Festa Major d’una ciutat amb tants habitants, és una cosa que fa molta il·lusió, però que a la vegada espanta. Estic nerviós, però molt content alhora. La Natàlia i jo farem un pregó on resumirem una mica el que hem viscut a les nostres vides, el que hem viscut a Sabadell i donarem la benvinguda a la Festa Major com toca.

Ho teniu tot enllestit de fa temps o falta algun detall?
Encara hem d’acabar quatre cosetes, però ja ho tenim. Ara només ens falta fer un repàs.

Amb només 24 anys et donen l’oportunitat de fer el pregó amb la teva companya Natàlia. Quina va ser la teva reacció quan t’ho van comunicar?
La veritat és que va ser impactant, perquè de sobte em truca l’alcaldessa i em diu ‘mira Carlos, m’agradaria que la Natàlia i tu féssiu el pregó perquè sou les dues persones de la ciutat que heu sortit al programa i ens encantaria que fóssiu els pregoners de Sabadell’. En aquell moment no vaig saber ni com reaccionar, però òbviament vaig dir que sí.

La notícia la vaig assimilar més tard. El pregó de Sabadell cada any és molt maco i és una cosa per la qual es treballa molt. A més, estic content de poder-lo fer amb la Natàlia, que és una persona que m’estimo molt, que és d’aquí i amb la qual he compartit moltes estones al programa.

T’has donat a conèixer al programa Eufòria, de TV3. Com descriuries l’experiència?
Han estat moltes emocions. Abans d’entrar estàs tens per si aconsegueixes passar o no. Llavors quan ja saps que entres són emocions constants fins a la gala 1, que arriben ja els nervis i es crea una sensació nova en el teu cos. Estàs sortint a la ‘tele’, en directe, i és una sensació bastant rara. En general estic molt content i orgullós de l’experiència, sobretot molt agraït amb els meus companys i companyes i amb la gent que treballa allà dins. Crec que l’equip d’Eufòria és increïble. Si m’he d’emportar alguna cosa del programa, a part de la meva trajectòria, m’emporto a les persones amb les que he treballat.

T’esperaves tenir aquesta repercussió?
Si et sóc sincer, intentava no esperar res. Sempre intento viure el dia a dia i no pensar en el futur. Venint d’una primera temporada on ja havien fet dos concerts al Palau Sant Jordi, sí que confies una mica que et puguis donar a conèixer. He tingut la sort que la gent em para pel carrer i em demana fotos, estic molt agraït perquè si això passa és perquè la trajectòria al programa ha sigut molt bona. Estic molt content en aquest aspecte.

Ha canviat molt la teva vida en els últims mesos?
Sí que ha canviat, jo pensava que no ho faria, perquè continuo tenint els mateixos problemes de cada dia (riu), però la perspectiva de vida ja et canvia. De passar de treballar a una cosa per guanyar uns calers i dedicar-me a la música a realment dedicar-m’hi. El canvi heavy ha estat aquest, poder dedicar-me a la música que és el que realment m’agrada.

Una vegada surts del programa, com han estat els següents mesos musicalment?
Quan acaba Eufòria tenim una setmana de descans. El procés d’acabar i preparar el Sant Jordi dura una setmana i després estem constantment assajant. Allò realment va anar rodat, perquè clar, m’ho passava molt bé convivint amb els meus companys. El problema és quan acaba el Sant Jordi, que passa un temps, i se’m va fer com una mena de buit dins de mi. Estava molt content per tot el que havia passat, però alhora trobava a faltar la gent. Ara hi ha gent que està treballant a la música, preparant concerts i en general mantenim el contacte. Crec que tots hem passat aquest procés com de dol, però estem contents pel futur.

Ara que t’estrenes a casa, imagino que et vindran al cap els teus inicis a la música. Com van ser?
Abans de cantar vaig començar a tocar la guitarra. Recordo perfectament com el meu pare em va ensenyar un full amb la lletra d’una cançó i un acord a sobre de cada paraula. Cantava la cançó amb 9 o 10 anys i tenia una sensació que m’emocionava. El començament va ser a casa meva, tancat a l’habitació i amb una gran il·lusió perquè realment m’agradava fer el que feia. En aquell moment no sabia si compartir la meva música em faria més feliç, perquè tot plegat feia una mica de por. Si hagués de donar un consell a tots els artistes que es troben en aquesta situació els hi diria que siguin fidels al que ells creuen. Jo m’havia apuntat a molts càstings abans i vaig treballar molt per entrar a Eufòria. De fet vaig estar al primer càsting, vaig arribar a la final i no vaig entrar. Amb treball i sent fidel a mi mateix al final ho vaig aconseguir a la segona.

Passant a la cita de dissabte, com està sent la preparació pel concert?
Jo tenia bastant clar que em volia dedicar a la música, així que ja sabia com volia enfocar el meu concert. Tinc la sort de tenir una banda meravellosa, gent amb la que he estat treballant pel concert que és increïble. Estic una mica nerviós perquè serà el primer concert en el qual no sé quanta gent hi haurà. Vull demostrar, com a Carlos, aquella part de mí que encara no s’ha vist. En el programa no decidíem ni les cançons ni el gènere i ara vull encaminar-me pel meu estil. Donaré molt joc als músics, estarem tots molt coordinats i es veurà molt guai.

La gent que vulgui anar al concert què es trobarà? Ens pots fer cinc cèntims?
La gent ballarà, s’emocionarà i se sentirà identificada amb les històries. El que m’agrada del meu concert és que estàs ballant i de cop hi ha una balada en piano que t’explica una història. Després una mica mica més flamenc… el concert mourà molts estils. També sóc conscient que és una Festa Major, jo hi he anat, i a la gent li agrada que hi hagi marxa perquè estem per passar-ho bé. Tindrem moments per a tot. A més, faig un petit spoiler, cantaré una cançó meva que espero treure en el dia de demà. Vull que la gent pugui evadir-se dels seus problemes, que és el més maco de la música en directe.

Fotos: Jordi M.