La Festa Major ja ha començat de forma oficial. L’ha inaugurada l’entitat Joventut de la Faràndula, que ha pronunciat un pregó molt coral ple dels personatges que han omplert les temporades de l’entitat de teatre infantil i familiar al llarg dels seus 75 anys d’història. Joventut de la Faràndula ha estat l’escollida per pronunciar el pregó aquest 2022, quan també ha rebut la Creu de Sant Jordi.
Aquest ha estat el pregó íntegre.
(Els llums estan encesos al balcó de l’Ajuntament. Se senten murmuris i entren dos tècnics a col·locar un peu de micro i a acabar d’enllestir els últims preparatius abans de l’inici del pregó).
TÈCNIC I: I li vaig dir: Em sap greu però no et puc pujar més el micro. És que alguns d’aquesta colla es pensen que estan fent cinema…
TÈCNIC II: Hi ha d’altres que es foten a cantar com si s’acabés el món i el que toca fer és baixar el micro perquè sinó, no se sent a ningú més…
TÈCNIC I: I has vist el merder que tenim aquí dins muntat? Jo no acabo d’entendre perquè ens han demanat fer el pregó a nosaltres…
TÈCNIC II: No ho sé, potser és perquè ens han donat la Creu de Sant Jordi…
TÈCNIC I: Això de la Creu de Sant Jordi farà que alguns no passin ni per la porta! (riuen)
TÈCNIC II: (mirant el rellotge) A nosaltres rai, oi?
TÈCNIC I: Exacte! Nosaltres tirem cable i anem fent teatre, tu!
TÈCNIC II: Va que és l’hora! Ves cap a control i que apaguin els llums.
(llums fora)
VEU EN OFF: L’espectacle està a punt de començar.
TÈCNIC I: (en off) A veure, però això no era un pregó?
VEU EN OFF: Us recordem que no es poden fer fotografies ni cap mena d’enregistrament i us demanem que apagueu els telèfons mòbils i qualsevol aparell sonor.
TÈCNIC II: (en off) A mi, m’han dit que tirés aquesta falca.
VEU EN OFF: Al vestíbul del teatre hi trobareu la nostra botiga amb tot el marxandatge de la Joventut de la Faràndula.
TÈCNIC I: (en off) No home, no! Això és una cagada, si el teatre està tancat.
TÈCNIC II: (en off) Jo segueixo ordres.
TÈCNIC I: (en off) Ja veuràs com ens carden la bronca a nosaltres…
VEU EN OFF: Moltes gràcies i que gaudiu de l’espectacle!
(Música intro)
PRESIDENTA: Bona nit Sabadell! Uff… Mira que nosaltres estem acostumades a actuar davant de moltes persones, que al teatre hi caben als volts de 1.000, però quina impressió fa veure-us des d’aquí dalt! Primer de tot, com que no tothom sabrà qui soc, em presento: Soc l’Anna Vidal, la presidenta de la Joventut de la Faràndula.
FADA: La primera dona presidenta de tota la història de l’entitat!
PRESIDENTA: Sí, sí… Fada però, per favor, ves cap dins que si surts tu voldrà sortir tothom.
(La fa fora. Després a públic)
Ja m’hagués agradat que avui en aquest balcó hi siguéssim els més de 300 socis i sòcies, però no pot ser. Les faranduleres i farandulers ho han entès perfectament, però alguns personatges de les nostres històries s’han revolucionat una mica i no ho acaben d’acceptar.
GARFI: Doncs no! No ho accepto! Ja haurien pogut aprofitar les obres de construcció que feien per ampliar el balcó, si ja sabien que veníem.
PRESIDENTA: No té cap sentit convertir un balcó en un escenari!
BRUIXA: Doncs aleshores, no entenc perquè ho hem de fer aquí, poden fer-ho al Teatre La Faràndula…
PRESIDENTA: A veure, ja us ho he explicat! Això és un pregó de Festa Major.
LLOP: I el vols fer tu sola i deixar-nos de banda? Porteu més de 75 anys aprofitant-vos de nosaltres i les nostres històries!
CRUELLA: A nosaltres ens coneix tothom. I a vosaltres qui us coneix? Creus que la gent que ha vingut aquí sap qui és la Joventut de la Faràndula?
PRESIDENTA: Clar que ho saben! O això espero… (a públic) Som la primera entitat amateur de teatre infantil i familiar de Catalunya i de l’estat, i aquest any és el nostre 75è aniversari. Justament, no fa ni dos mesos, que ens van concedir la Creu de Sant Jordi.
SATANÀS: Ui, si, la Creu de Sant Jordi. Ja ha sortit el tema… Si ara la donen a qualsevol…
JAFAR: Jo la puc demanar al geni de la llàntia màgica i ja està! No cal passar-se 75 anys fent teatre per infants!
(Riures malèfics de tots)
PRESIDENTA: Ja està bé! Carles baixa’ls-hi el micro. Jordi apaga’ls-hi els focus. (Els dolents es queden a les fosques i fan rebombori) Perdoneu un moment, vaig a posar ordre. Coses del directe. (marxa)
DOROTHY: (Apareixent pel balcó) Oh! Mireu quanta gent!!! (tots els personatges que van entrant al balcó van saludant efusivament i senyalant a la gent que veuen)
ASE: On anava la Presidenta?
GALLINA: A posar ordre es veu…
FADA: Ai aquests dolents dels contes… per culpa seva no s’està parlant del que s’hauria de parlar.
HANSEL: I de què s’hauria de parlar Fada madrina?
ALICIA: Doncs de la màgia del teatre, de la cultura…
PINOTXO: Jo proposo començar, tinc moltes coses a dir.
(tots acaben d’entrar i fan rebombori general intentant posar-se d’acord)
BLANCANEUS: A veure, a veure! És ben fàcil, primer de tot hauríem de donar les gràcies, no?
ROVELLÓ: Moltes gràcies! Ja podem marxar?
BLANCANEUS: (al Rovelló) No… Moltes gràcies a totes les persones que han vingut avui aquí!
(tots els personatges saluden)
NAN: I gràcies a l’Ajuntament també per pensar en mi (silenci). A que tot això no era per mi? Ai, ara m’he confós, perdoneu és que soc el nan despistat.
REMY: Han pensat en la Joventut de la Faràndula perquè porta 75 anys fent teatre?
AOUDA: I explicant les nostres històries! 75 anys no és poca cosa.
GRETEL: Sí, però tot això és gràcies a les nenes i nens i a les seves famílies que omplen el teatre cada any, oi Hansel?
HANSEL: Exacte, Gretel! Sense totes aquestes famílies nosaltres no hauríem arribat on som ara!
MASSAGRAN: Ep! I el suport durant aquests anys més durs de pandèmia ha estat espectacular!
DOROTHY: Hem tornat a omplir els teatres!
CENT PEUS: Perdona… tu qui ets? Un mariner? (al Massagran)
MASSAGRAN: I tu?
CENT PEUS: Jo soc el Centpeus del Préssec Gegant!
(Entona la cançó)
MASSAGRAN: (tallant) Doncs jo soc en Massagran! No has llegit mai res del Folch i Torres?
PATUFET: També hi ha d’haver espai pels personatges populars catalans!
PINOTXO: Folch i Torres, qui és aquest?
LLUQUET: Una mica de respecte! Els Pastorets és la única obra que es fa cada any al Teatre La Faràndula i a la gran majoria de teatres del país!
(Comença a caure neu a sobre seu)
ROVELLÓ: Cada any la mateixa? Però llavors no ens fem grans? Som com el Peter Pan?
LLUQUET: No…però quan ens fem grans ens jubilen i ho fa algú nou. De fet, tu i jo ens estrenarem aquest any…
ROVELLÓ: Ahhh… Però per què ens està caient neu a sobre ara?
LLUQUET: Podeu parar d’escenificar-ho tot, que només és un pregó! (els tècnics es disculpen)
CENT PEUS: D’acord, dacord… Crec que m’ha quedat clar. Folch i Torres i personatges populars…
PRESIDENTA: Però què hi feu totes i tots aquí? Això no pot ser! Primer els dolents ara vosaltres…
BLANCANEUS: (cantant) Intentàvem donar un cop de mà…
PRESIDENTA: Ui, no, no, no… avui res de cantar. Ja ho fem prou durant la temporada.
PETER PAN: Com que has sortit corrents hem pensat que podríem ajudar-te i fer el pregó en lloc teu.
PRESIDENTA: No cal, moltes gràcies. Ja he tornat i el puc fer jo sola.
PATUFET: Has de parlar del la màgia del teatre, de la cultura…
PRESIDENTA: Si ja ho sé Patufet.
ALICIA: Per cert, sabeu que Sabadell serà la capital de la Cultura Catalana el 2024?
(rebombori general)
NAN: Però no erem capital del Vallès Occidental, de les terres catalanes i del món en general? Jo ja no entenc res…
REMY: Calla, Despistat i deixa continuar a l’Alicia!
ALICIA: Doncs això, que serem capital de la cultura.
ASE: Ah, i ja està? Ens donaran un títol o es faran coses de veritat? Vull dir… És tot fum, o la cosa va en serio?
PRESIDENTA: Si, no patiu, des de l’Ajuntament s’han organitzat unes taules d’entitats i tothom està treballant…
RAPUNZEL: Em pregunto quins recursos hi haurà i com afectarà a totes les companyies de teatre amateur de la ciutat.
GALLINA: Esperem que quan parlem se’ns escolti des d’aquesta casa i no quedi només en paraules boniques.
AOUDA: Sí! Perquè no oblidem que és important visibilitzar les companyies de teatre amateur de la ciutat, fan tot això ‘per amor a l’art’. Imagina’t treballar vuit hores dins de la mina Nan i quan surts, passar-te quatre hores més assajant o organitzant tallers o fent vestuari o carregant camions d’escenografia…
NAN: No m’ho sé imaginar, no…
PRESIDENTA: Doncs és així, sí.
RAPUNZEL: Té molt mèrit tota la feina que feu!
PRESIDENTA: Gràcies, gràcies… però…
GARFI: Que no es queixin, que ho fan perquè volen, eh! Que ningú els obliga…
PETER PAN: No diguis això! És un privilegi que la ciutat de Sabadell disposi de tantes companyies de teatre amateur.
SATANÀS: Sí, i tan fardar que vosaltres feu 75 anys i tanta Creu de Sant Jordi… i justament aquest any El Ciervo fa 100 anys de vida i el Sant Vicenç crec que fa 80 anys que representen Els Pastorets.
PRESIDENTA: (als dolents) Vosaltres una altra vegada?
CRUELLA: A nosaltres ens fas fora però ells es poden quedar, eh?
DOROTHY: Nosaltres estem intentant ajudar!
JAFAR: Molt maco, molt maco!
CAPUTXETA: Hola amic Llop! (li llença un petó)
GALLINA: Calleu, calleu… que estic sentit unes veus aquí a dalt també…
PRESIDENTA: Més colla?
MODISTA I: Què? Com ho esteu veient això?
MODISTA II: S’estan fent un bon embolic!
MODISTA III: No home no… ho estan defensant prou bé. Heu sentit això que deien de la Capital de la Cultura. Sabeu què es farà? Perquè aquí molts nomenaments i molta història, i tot i així no acabo d’entendre de què va?
MODISTA II: Però això de la capital és gaire important?
MODISTA I: Dona, sí que ho deu ser, però el més important, és que l’Ajuntament destini recursos no només el 2024, sinó cada any. Sabadell hauria de ser capital de la cultura cada any!
MODISTA III: Pensa que d’aquí han sortit els millors artistes de Catalunya. Som com la Masia del Barça, però amb menys diners.
MODISTA I: Doncs ja està. Regidor, escolta nano! Si volem ser un referent cultural, ens hem d’arremangar tots. Des de les companyies més petites fins als que seuen al saló de plens.
MODISTA II: Sabadell, és i serà, ciutat de cultura. El 2024 i tots els que vinguin!
MODISTA III: Què és aquest merder que se sent aquí dins? Com algú hagi descosit el seu vestuari, s’ho arregalarà ell!
(desapareixen)
PRESIDENTA: (a públic) Em sap molt greu, de veritat. Només havia de sortir jo al pregó com a Joventut de la Faràndula, però clar, tots els personatges es van donar per al·ludits, ara les de vestuari… No sabeu el merder que tenim muntat aquí darrera… El primer acte que havia de fer aquesta temporada i mira… algú vol dirigir aquesta entitat de…?
FADA: No pots plegar! Pensa que aquest any tenim el 75è Aniversari!
CAPUTXETA: Hi haurà un munt d’activitats!
RAPUNZEL: I un espectacle especial on em sembla que sortirem alguns de nosaltres.
JAFAR: No pateixis presidenta, vols que amb els meus encanteris els faig desaparèixer a tots, perquè puguis continuar tu sola amb el pregó?
PRESIDENTA: (amb urgència) No serà necessari! Gràcies Jafar…
GARFI: Parlant de coses que desapareixen si no es cuiden… Què hem de fer amb el Teatre del Sol? Perquè ha tancat un dels referents del teatre de Sabadell i no sé que s’hi haurà de fer…
CRUELLA: Exacte. És important tenir teatres per a que les companyies puguin actuar i els personatges puguem viure!
BRUIXA: I també donar suport als teatres autogestionats com La Quartera!
LLOP: No et deixis La Bàscula, o La Alternativa.
SATANÀS: D’això també se n’ha de parlar.
BRUIXA: És que són milers de companyies, actrius i actors que han sortit de Sabadell!
LLOP: Doncs no cal anar tant a Barcelona, que aquí també fem molt teatre de qualitat.
CRUELLA: Barcelona és el nostre barri marítim (riu) i el barri marítim només serveix per anar a la platja.
GARFI: Parlant de platja i onades. Hi ha mar aquí a Sabadell? He sentit a dir que ben aviat hi arribaran unes onades… (tots el miren i el fan callar)
MODISTA III: (apareix al balcó) Perdona, Anna deixa’m el micro! Total això ja se t’ha anat de les mans. Ja que aquí tothom està fent les seves reivindicacions jo també voldria dir una coseta. Que sàpiga el món sencer que sense nosaltres, les de vestuari, no aniríeu així de guapes i guapos quan sortiu a l’escenari!
(Rebombori general. S’il·lumina la finestra de modistes)
MODISTA I: Que mai ens aplaudeix el públic a nosaltres i som les que correm darrera l’escenari per arreglar el descosit d’última hora.
MODISTA II: I ningú ens demana que els firmem un autògraf o ens fem una foto.
(S’il·lumina la finestra dels tècnics)
TÈCNIC I: I no només vosaltres sou imprescindibles, sinó tota la gent que hi ha darrera l’escenari.
MODISTA III: Doncs també té raó aquest xicot!
TÈCNIC II: Clar! Regidors, modistes, perruquers, maquilladores, productors, pirus, i moltíssims més!
MODISTA II: I les persones d’atrezzo! És que ningú pensa en les d’atrezzo!
PRESIDENTA: Torneu-me el micro, si us plau.
ASE: Dolors, se m’ha trencat la cremallera. Què faig?
MODISTA I: Ho veus, ja comencem!
PRESIDENTA: Escolteu, ja n’hi ha prou! Hauríem de donar peu a l’inici de la Festa Major! Estem de festa, de celebració! Tenim a tota la ciutat esperant!
GRETEL: Va sí, callem! Que sinó no podrà començar la festa major.
JAFAR: Llavors si no fem més que parlar, la Festa Major no podrà començar? (riure malèfic)
GARFI: Doncs no callarem mai! (riure malèfic de tots els dolents)
PETER PAN: Garfi, si he pogut amb tu altres vegades avui no serà menys. Deixa els ciutadans de Sabadell en pau.
CAPUTXETA: I com es dona peu a l’inici d’una Festa Major?
CENT PEUS: I ho hem de fer nosaltres?
PRESIDENTA: Bé… ho havia de fer jo… però…
AOUDA: Escolteu, i si fem que tota la gent que es troba a la plaça doni inici a la festa major?
MASSAGRAN: Ells en són els autèntics protagonistes!
BLANCANEUS: Sí, Sabadellencs i Sabadallenques, aquests dies heu d’omplir la ciutat! S’ha de fer festa grossa, que és Festa Major!
RAPUNZEL: Ompliu els carrers i les places!
ROVELLÓ: Aneu als dinars i sopars populars. Visca l’arròs de Festa Major!
LLUQUET: Tu sempre pensant en el mateix Rovelló.
FADA: Us volem veure a tots i totes als teatres, auditoris i escenaris de la ciutat. El teatre, la dansa i la música és cultura!
NAN: I si es fa per Festa Major, passa a ser cultura popular?
REMY: La cultura popular són els Gegants, els capgrossos i tota la comparsa de la cercavila.
LLOP: També ho és el concurs de titius i de garrotins.
GALLINA: Però el més important és que ho fem entre tots i totes. Així que aquests dies, no vull veure ningú al sofà de casa.
ASE: Uff…jo amb tantes coses que heu dit, ja estic cansat…
ALICIA: La ciutat i la festa major la feu els sabadellencs i sabadellenques.
SATANÀS: No us oblideu tampoc de celebrar-ho amb una mica de rauxa. La Festa Major de Sabadell també és fer el “gamberro”. Diables i Bruixes; volem molt foc i moltes flames al Correfocs!
PINOTXO: I tu, on aniràs per Festa Major?
GRETEL: Jo vull anar a la bicicletada popular, t’hi apuntes? En Hansel i jo hi anem plegats, oi?
HANSEL: I tant! Hi anem en tàndem!!!
PATUFET: Jo aniré dilluns al Saballut de Ferro. Qui vol fer equip amb mi?
BRUIXA: Quines ganes d’anar a ballar als concerts de l’Eix Macià.
TÈCNIC I: Escolta, què fem quan s’acabi això… anem a Les Barraques?
TÈCNIC II: Passem abans pel correbars dels Destil·lats, no?
PRESIDENTA: Va centrem-nos que hem d’anar acabant. Com que entre totes hem dit moltes coses, jo crec que no cal afegir res més… Així doncs i per acabar… Preparades? Preparats? (amb veu solemne) Sabadellencs i Sabadellenques, ha estat un honor poder fer el pregó d’enguany. Ens veiem als teatres, a les places i als carrers. Moltíssimes gràcies i…
TOTHOM: Que comenci la Festa Major!
(disparen kabukis)
(Sona la cançó Alegria de La Trinca)
REPARTIMENT:
Alícia: Alba Peig
Aouda: Júlia Company
Ase: Oriol Berch
Blancaneus: Anna Carné
Bruixa de l’Oest: Alba Garcia
Capità Garfi: Arnau Solsona
Caputxeta: Júlia Antolinos
Cent peus: Biel Camarasa
Cruella de Vil: Maria Pla
Dorothy: Marta Galinsoga
Fada: Mercè Garcia
Gallina: Laia Closas
Gretel: Joana Berch
Hansel: Pau Fenoy
Jafar: David Medina
Llop: Salvador Peig
Lluquet: Bernat Vidal
Massagran: Guillem Fernández
Modista I: Dolors Castellví
Modista II: Anna Ollé
Modista III: Roser Castellví
Nan: Pol Moix
Patufet: Pol Marquès
Peter Pan: Roger Miralles
Pinotxo: Guillem Vázquez
Rapunzel: Olga Del Río
Remy: Ivet Camunyes
Rovelló: Ignasi Laencina
Satanàs: Manel Dalmases
Tècnic I: Ferran Vidal
Tècnic II: Gorka Plans
Foto portada: un moment del pregó. Autor: David B.
