Munic HB: “El concert de Festa Major serà el millor ‘bolo’ de la meva carrera fins ara”

Nascut a Sabadell el desembre de 2002, Munic HB s’ha convertit en un dels artistes revelació de l’escena urbana. La seva facilitat per adaptar-se a ritmes de trap i el seu idil·li amb el públic digital han impulsat un inici de carrera prometedor: de cantar els seus temes als amics del barri de Les Termes a acumular milions de reproduccions a les plataformes. Després d’un estiu amb un grapat de concerts per tot el país, el sabadellenc afronta el repte d’actuar per primera vegada a la Festa Major de casa, a l’espai de concerts de l’Eix Macià (divendres, 23:45 hores).

Ens citem amb Munic a la plaça de Les Termes, on ha crescut i passat moltes hores de la seva vida. En aquesta entrevista, l’artista fa un repàs dels seus inicis musicals i explica alguns detalls del concert que farà divendres a la Festa Major.

Alguns dels teus temes han estat fenòmens virals a les xarxes. És possible, però, que molts sabadellencs encara no coneguin el teu nom. Com els hi explicaries qui és Munic HB?
Sóc un noi de 20 anys que lluita pels seus somnis, com qualsevol persona que li agradi la música. Em considero una persona extrovertida. Diferent a la resta que fa música en el sentit que faig una cosa molt meva i que és una senya d’identitat que crec que només tinc jo. A part d’això, considero que sóc una persona completament normal i no em crec millor que ningú. Empatitzo molt amb els nens i crec que això és el que fa que es vegin reflectits en mi.

Com va ser la teva infància i adolescència aquí?
Han canviat moltíssimes coses, les generacions són diferents de les d’ara… Quan jo era petit me’n recordo que veníem a les pistes a jugar a futbol i fèiem petits tornejos al carrer. També a les pistes d’abaix. Estàvem tot el dia fent coses, no paràvem mai. Cada part del barri tenia assignada una funció per a nosaltres. Aquí a la ‘Ludo’ també he passat moltíssim temps.

Fas referència a la Ludoteca Margarida Bedós, que és un dels agents més implicats en la dinamització del barri. Quin paper ha tingut en la teva vida?
Ha tingut un paper bastant important.

La ‘Ludo’ m’ha ajudat una mica a ser qui sóc ara. A part de la meva mare, que ha estat sempre la primera a ajudar-me, el que serien els valors que ha de tenir una persona, com el respecte, els he après aquí. Els he treballat aquí perquè he estat sempre amb gent molt diversa, de diferents llocs.

Centrant-nos ja en la teva trajectòria, quan sorgeix el teu interès per la música?
Des de ben petit m’han agradat els escenaris. Pujava a fer de presentador als festivals del ‘cole’ i participava en el concurs de final de curs de l’Institut Les Termes. Et diria que sempre m’he sentit sincronitzat amb tot el món de l’art i de la música, perquè sempre m’ha agradat ballar. A part d’això, al meu germà li agradaven les batalles de galls. A mi al principi no, però com ell acostumava a mirar-les al meu costat vaig acabar mirant-les també. Un dia vaig començar a fer freestyle amb els seus col·legues i vaig adonar-me’n que m’agradava. Més tard vaig fer un taller a la Biblioteca del Sud amb el Pau Llonch i gràcies a ell vaig escriure el meu primer tema, que no està a Youtube, es deia Ruinas. Era un rap parlant de la societat i de les injustícies del món. Quan vaig sortir amb el meu paper a cantar sobre la base vaig veure que em sortia natural. Ja després vaig fer un grup amb un company de classe, el Sergio, cantant amb un micròfon dins de l’armari de casa seva. Una producció feta com podíem, gravant els nostres propis vídeos.

Llavors va haver-hi un canvi d’estil. Per què?
Va arribar un punt que vaig dir: ‘necessito fer la meva’. En la meva preadolescència tenia problemes a casa, amb mi mateix, i tota aquesta etapa va servir per treure-ho fora. Quan ja no vaig necessitar aquest way out per treure les coses cap a fora vaig decantar-me pel trap. Vaig fer un vídeo, el vaig penjar, i va anar bé. Després vaig fer un altre vídeo de promoció abans d’entrar a un entrenament i quan vaig tornar tenia més de 3.000 visites. Quan vaig treure el tema, que era Coco, va ser una bogeria per a mi. Després vam fer el següent video, Sofrito, que va ser el primer que va superar el milió. Els meus col·legues em van fer un pastís per celebrar-ho i tot.

Podríem considerar que Coco va ser el teu primer boom (1,7 milions a Spotify a dia d’avui). Et va sorprendre la repercussió?
Va ser una miqueta sorpresa, perquè jo portava penjant temes des de feia temps. Va ser com començar una nova etapa, una nova versió de mi mateix. No m’ho esperava. Vaig començar a fer-ho perquè m’agradava el trap i volia ser jo mateix fent música.

Un dels temes que menciones a Coco és el racisme. Ha marcat la teva vida?
No sé com explicar-ho.

Quan t’acostumes a tenir moltes experiències del mateix tipus, o bé les intentes evitar perquè no es repeteixin o ja no li dones la importància que li donaves abans perquè no et facin mal. El primer cop que em van dir que no jugués perquè era negre potser em vaig posar a plorar. Avui dia no em posaré a plorar perquè sé que és una cosa que existeix i que està molt present a la societat. És un tema complex d’explicar. Ha estat present a la meva vida, ho està ara i ho estarà present sempre amb petits detalls o gestos que fa la gent. La persona que pensi que el color de pell determina com és una persona té un gran problema.

Després publiques Sofrito i torna a fer-se viral. Va ser la confirmació que hi havia un futur a la música?
La veritat és que va ser un moment de dir ‘d’acord, he fet un milió, i ara què? Puc seguir fent això?’. Sentia que cada vegada havia de professionalitzar-ho més, perquè sóc molt perfeccionista i no volia baixar el nivell. Estava una mica espantat perquè em va venir tot de sobte. Va arribar un punt que vaig haver de decidir si anava al 100 per cent amb això o ho feia com a hobby. Encara que siguin pocs diners, et comencen a entrar i el primer cop que vaig cobrar de la música, que van ser només 86 cèntims, vaig flipar. Sí que va ser Sofrito el punt aquest d’inflexió de dir: anem en serio.

Al vídeo de Sofrito es veu la pista de bàsquet de Les Termes, els nois del barri… Un estil semblant al dels artistes americans que fan els videoclips amb els seus amics de fons. És important per a tu que surtin?
La primera vegada que surts al món perquè la gent et vegi ha de ser amb la gent que t’ha fet ser qui ets ara. I el lloc també: jo sóc així perquè he crescut a Les Termes, amb la gent que surt al vídeo. Són gent que segueix amb mi, donant-me suport en tot el que faig, i per a mi és molt important que surtin. Evidentment no apareixeran a tots, però els street videos m’agrada que siguin amb la gent que realment estimo.

Com va ser el procés per professionalitzar la teva música sense contactes?
Gràcies als Hustle Boys (grup sabadellenc) vaig gravar Coco a un estudi de Sabadell, a Unity 23, que és on grava també 31 Fam. Vaig gravar amb Mr Man on the track que era la seva persona de confiança. Gràcies a ells, que em van pagar la sessió d’estudi, vaig poder fer el tema. La qualitat d’audio és immensa comparada amb el que feia abans. Era bastant complicat per a mi perquè jo no tenia treball, he estat fent coses, però no podia pagar-me la sessió o demanar a la meva mare 40 euros per gravar a l’estudi perquè eren 40 euros que els podies invertir en menjar o en mil coses. Si no arriba a ser per ells no s’haurien donat les coses com s’han donat ara.

En poc temps passes de fer vídeos a casa d’un amic a l’èxit de Pico y Pala (37 milions de reproduccions a Spotify) i a compartir escenari amb artistes internacionals com Duki. Com ha estat aquesta experiència fent de teloner de l’argentí?
Va ser heavy. Quan m’ho va dir el meu equip no m’ho podia creure. Vam preparar el xou molt bé, vam fer els assajos i quan va arribar el dia d’actuar al Wizink Center recordo que vaig anar amb un estilisme molt arriscat. Sóc un artista que li dona molta importància a la moda. Vaig sortir a l’escenari de Madrid i el públic estava molt receptiu amb mi, però dos minuts abans no se’m podia parlar. No havia tingut nervis en tota l’estona fins que vaig arribar a la porta d’entrar. Allà tenia cinc minuts i se’m va fer un nus al coll. No podia parlar. Després ja vaig cantar i va estar molt bé, sé que a molta gent li va agradar. Quan vaig haver de cantar al Palau Sant Jordi va ser més tranquil en el sentit que ja havia cantat un cop davant de tanta gent. El Duki és molt bona persona, la veritat, és admirable com a persona i com a artista.

Ara tens l’oportunitat de cantar a Sabadell, a l’escenari gran de la Festa Major i en un dia fort com divendres. Com t’ho vas prendre?
Si et dic la veritat porto parlant de la Festa Major des que em van dir que sí, i ja fa molts mesos d’això. Estem treballant gairebé cada dia, parlant amb totes les persones que formen part de l’equip per tirar-ho endavant. Crec sincerament que el concert de Festa Major serà el millor ‘bolo’ de la meva carrera fins ara. És una data molt important per a mi, perquè porto dos anys darrere de la FM de Sabadell i ara tinc l’oportunitat d’actuar. No vull decebre ningú.

Serà un concert especial per a tu?
Totalment. És la meva ciutat, jo he crescut aquí, he estat tota la vida a Sabadell i conec a molta gent que vindrà. És important també perquè és un lloc on no has de pagar res, pot venir qui vulgui a veure els concerts i no li suposarà un cost a ningú. No és el mateix fer un concert a la Festa Major que un xou privat a la Fira cobrant entrada, perquè llavors qui no pot pagar-la no podrà venir. És molt important que la gent que no tingui recursos econòmics per venir als concerts pugui gaudir de l’espectacle.

En els últims anys s’ha fet una aposta per la música urbana de la ciutat, amb concerts de grups com Flashy Ice Cream o 31 Fam a l’escenari gran de l’Eix Macià. Com ho veus?
Perfecte. Hi ha molta gent jove a la ciutat, molta més de la que sembla que li agrada la música urbana. És important no quedar-nos sempre en el mainstream, perquè a moltes festes sona sempre la mateixa música. És important que els que som de la ciutat tinguem una miqueta de llum i que tinguem l’oportunitat de cantar en escenaris com aquest.

Què podem esperar de Munic en un futur?
Sempre dic que intento ser diferent a la resta. Ve un Munic molt més fort. Tinc molts projectes en ment, viatges per emprendre una nova aventura en la música. Hi ha una cosa que no canviarà mai, que és el trap. A FM faré la promoció d’un tema de trap que treuré, International. També ve un Munic més proper a les seves arrels. Començaré a fer més afro i experimentant amb la música. Ve una època molt guai.

Abans de marxar: a Les Termes va sorgir un grup referent de rap en espanyol com és Falsalarma. Ara estàs triomfant amb temes de trap i la primera sabadellenca en ser convocada per a un mundial de futbol, Fatima Gharbi, també va créixer aquí… Què té aquest barri d’especial?
Té uns ous ben posats.

Molta gent que ha sortit d’aquí ha tingut dificultats en la seva vida i ha sortit preparada per lluitar pels seus somnis. Si jo he lluitat tota la meva vida perquè no podia comprar-me un entrepà cada dia pel pati com la resta de nens, un cop he pogut fer el que he volgut ja no hi haurà ningú que pugui aturar-me.

Crec que molta gent s’ho curra molt per poder tirar endavant i lluitar pel que li agrada. El barri té aquesta mentalitat.

Fotos: J.d.A.