L’escriptora i periodista sabadellenca, Gemma Ruiz, afincada ara a Barcelona, és una de les cares més conegudes de la secció de cultura de Televisió de Catalunya i autora d’Argelagues, un llibre que ha estat molt ben aceptat per la crítica i el públic, serà l’encarregada d’obrir la Festa Major de Sabadell amb un pregó del que no ha volgut desvetllar-ne cap detall.
iSabadell ha parlat amb ella abans de la seva aparició al balcó de l’ajuntament de Sabadell del proper divendres 7 de setembre a les 21 hores.
Ets una de les cares conegudes del periodisme cultural a TV3, perquè et vas decantar cap aquesta branca?
Sempre m’ha agradat molt aprendre, i quan cap als quinze anys vaig descobrir que els llibres t’obrien molts mons, va començar la curiositat per tot el que l’art i els artistes et poden donar, que és molt. Un cop a la facultat de Periodisme, vaig poder treure prou nota com per triar fer la beca a la secció de Cultura de TV3 i així és com hi vaig entrar.
La teva darrera novel·la Argelagues ha arribat a més d’una desena d’edicions, t’ha sorprès?
Crec que ja anem per la dotzena i aquest mes surt l’edició de butxaca, molt fort, sí. Jo la vaig anar fent entre hores de la feina i sense cap més expectativa ni motor que les ganes d’explicar una història, i quan veus que la gent hi connecta tant i s’hi reconeix d’una manera tan bèstia et quedes molt parat. Estic molt agraïda a totes les lectores i lectors que primer em van fer confiança i després la van anar recomanant i encara la recomanen.
Aquest divendres seràs la pregonera de la Festa Major de Sabadell, t’ho esperaves?
No, no hi comptava pas i va ser una sorpresa telefònica molt agradable, la trucada de l’alcalde.
Tens preparat el pregó?
Al cap sí, ara falta passar-lo als dits.
Cap a on anirà?
Veniu divendres a la tarda a estar-vos una estoneta drets a la plaça de l’Ajuntament i ho sabreu 😉
Participes habitualment en la Festa? Què és el que més t’agrada? I el que menys?
Fa anys i panys que no vinc a la Festa Major de Sabadell, la veritat, però tinc una excusa raonable: fa molt de temps que les vacances les faig al mes de setembre, marxo fora i forçosament me la perdo.
Acostumes a freqüentar algun tipus d’esdeveniment cultural a la nostra ciutat?
Si no és perquè hi vinc a treballar, com quan anys enrere cobria les estrenes operístiques de La Faràndula, no. La feina m’ocupa pràcticament totes les hores del dia i de la nit. Però n’estic al cas i l’Embassa’t és el festival que més m’agrada i que més defenso.
Com veus el món cultural a Sabadell?
És molt complex de contestar perquè la cultura no és un sector monolític, no té una cara només. Hauríem d’analitzar la situació dels artistes, els circuits que tenen per crear i exhibir, les polítiques públiques que es fan per garantir la creació… Amb l’excusa de les retallades s’ha precaritzat tant el sector que és difícil fer bons diagnòstics de la situació de la cultura, tant a Sabadell com a tot arreu.
I el seu futur?
Una situació força desitjable seria que les administracions garantissin espais de creació, circuits i ajuts. I que a partir d’aquí la gent que vol crear s’autogestioni i circuli lliurement sense traves de cap tipus.
Ens recomanes un llibre i una obra de teatre de cara a la propera tardor?
Jo espero amb candeletes que s’editi d’aquí a un mes Un vespre al paradís, el segon volum de relats de Lucia Berlin, l’autora de Manual per a dones de fer feines, un dels millors llibres que he llegit en molts anys. De teatre, una obra que es diu Saigon que faran al Teatre Lliure de Montjuïc a finals de gener.
