Unes 50 persones s’aplegaren diumenge passat per participar a Safari de Dibuix al voltant dels espais on visqué l’artista i activista Jesús Llamas als barris de La Plana del Pintor i Ca n’Oriac. Es tractà de la sisena edició d’aquesta activitat organitzada per Illa oberta-Tallers d’art de l’Escola Illa amb la col·laboració del col·lectiu Dibuixant Sabadell en el marc de la Festa Major de Sabadell. Un acte que va servir per reivindicar la memòria d’un artista oblidat.
El primer dels safaris de Festa Major va estar dedicada a Ramon Noé seguits pels de Marian Burguès, Andreu Castells i Teresa Claramunt. L’activitat d’aquest diumenge consistí en un recorregut amb cinc parades en indrets on va viure Jesús Llamas on, després d’unes breus explicacions sobre la vida de l’artista, es deixa un temps als dibuixants per fer els seus esbossos. Així mateix, Oriol Vilapuig va mostrar, al llarg del periple, fotografies de l’artista moltes de les quals proporcionades per la seva família.
El recorregut arrencà a la casa familiar del carrer Himàlaia on arribà al 1963 amb la seva família des de Villanueva de Algaida (Màlaga). Jesús Muñoz Llamas, nascut al 1950, va ser el quart fill dels sis que tingué el matrimoni, cinc nois i una noia. A la numeració antiga es corresponia amb el número 28, el 48 de l’actual. A l’acte assistiren diversos familiars de l’artista, entre ells tres dels seus germans, Cipriano, Ángel i Antonio, que explicaren les dures condicions de vida en un barri en construcció. Jesús va venir a Sabadell amb 13 anys, amb els estudis acabats, i es va posar de seguida a treballar. Així va tenir diverses feines des d’ajudant de cuina al Club Natació Sabadell, obrer en una foneria o en la petita empresa tèxtil de Pedro Real.
La segona parada va fer-se al número 76 de la ronda Collsalarca, actualment ocupada per un bloc de pisos, però que fou el primer centre cultural de Ca n’Oriac on Jesús Llamas va tenir una intensa participació. El centre cultural començà a funcionar al 1969, sota l’aixopluc de Càritas i la tasca de l’assistenta social Pilarchu. Pedro López Abat, Albert Bertran i d’altres persones que havien estat vinculades al centre explicaren el seu compromís tant per difondre la cultura en tots els sentits de la paraula com de la seva lluita per transformar el barri i la societat. Jesús Llamas, com a poeta, va ser impulsor dels concursos de poesia celebrats amb els centres culturals de La Plana del Pintor i el Torrent del Capellà. Així mateix, com a redactor i dibuixant, fou un col·laborador habitual de la revista Ca n’Oriac.
També, va ser detingut per la seva vinculació amb el Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP), braç aramat del PCE(ml) on militava Cipriano Martos. Arran de l’assalt a la cèntrica armeria Permanyer, foren detinguts un grup de militants i simpatitzants del FRAP a Sabadell, entre ells Llamas que va passar uns dies arrestat a la comissaria de la Policia Nacional, llavors ubicada a la Rambla, on ara hi és el departament d’Acció Social de l’Ajuntament de Sabadell. Posteriorment, a la dècada dels 70, milità a la CNT i des de llavors sempre es definí a si mateix com anarquista. Els seus familiars i amics pressents evocaren els seus gustos musicals des dels Rolling Stones a Paco Ibáñez, Víctor Jara, Leonard Cohen o Raimon.
Albert Beltran, exregidor socialista, que fou propietari de la Llibreria el Pi, on es muntar una de les seves primeres exposicions al 1979, manifestà que la ciutat tenia un deute pendent amb un artista injustament oblidat.
Raons d’un suïcidi
La següent estació ha estat una breu parada davant del pub de jazz Griffin, un dels primers de la ciutat i al qual Llamas hi havia anat sovint. Tot i que, com indicà Vilapuig, ell era més assidu del bar musical El Viejo Amigo, al cèntric carrer de Riego que està decorat amb algunes obres de l’artista. A banda del barri, Jesús tenia un circuit al Centre, amb pintors com Duque, Borrell, Bordas o Ramiro o les tertúlies a la botiga de marcs Sis.
La quarta parada es realitzà al petit estudi-habitatge, actualment desaparegut, al carrer de Liorna núm 3, prop del començament de l’avinguda Matadepera. Allí, Antonio Santamaría, periodista i amic del pintor, va evocar la seva experiència durant la segona meitat dels anys 80, quan Llamas va fer amistat amb el grup de llavors joves, deu anys menors que ell, format per Josep Ache, Jaume Papell, Montse Abat, Neus Grimau i el mateix Santamaría. Una colla que tenia la seva base d’operacions a la formatgeria Planeta Miret, avui desapareguda, al Raval de dins, vora la plaça l’Àngel. Santamaría va traçar una semblança de la complexa i a voltes contradictòria personalitat d’un dibuixant d’una qualitat extraordinària. També, va indagar sobre les raons que el portaren al 1990 a posar fi a la seva vida obrint la clau del gas en aquesta casa i s’afegí a la reivindicació de Beltran sobre el deute que la ciutat té amb l’artista. Jaume Papell va recitar la lletra de la cançó Silenci que va dedicar-li amb motiu del suïcidi.
La jornada finalitzà al local de l’associació de veïns, al centre cívic de Ca n’Oriac, on s’exposà una mostra dels dibuixos i pintures de Llamas. Vilapuig intervingué per glossar l’obra artística del pintor. Així indicà l’estreta relació entre l’art i la política que existí en Jesús Llamas sense la qual la seva obra esdevé incomprensible. A més, observà la connexió entre la seva obra poètica i el seus dibuixos, de manera que pintava com qui escrivia versos. Així, aprofundí en les paraules de Beltrán i Santamaría, a l’afirmar que la ciutat, més que un deute amb Llamas, tenia la “necessitat” de reconèixer la seva obra de gran qualitat artística.
L’activitat finalitzà amb una exposició dels dibuixos realitzats pels participats en el Safari.
Foto portada: mostra de dibuixos i pintures de Llamas al centre cívic de Ca n’Oriac. Autor: A.S.
