Aquest és el pregó pronunciat aquest divendres pel Carlos i la Natàlia, els dos sabadellencs que han participat a la segona edició del talent show de TV3 Eufòria. Els dos joves, visiblement nerviosos pel moment, han sortit al balcó del consistori puntualment i han animat els assistents a lluitar pels somnis i no defallir perquè “a vegades els ‘nos’ et fan més forts”.
Aquest és el text íntegre del pregó, que s’ha allargat uns 20 minuts amb les actuacions musicals finals entre una plaça Sant Roc amb una gran assistència i alguns fidels seguidors del programa televisiu.
Bona nit, Sabadell!
Quanta gent! De veritat que des d’aquí es veu molt plena la plaça.
Bé, primer de tot agrair a l’ajuntament i a tota la comissió per confiar en nosaltres i donar-nos el privilegi de fer el pregó per donar el tret de sortida a la festa major de la nostra ciutat.
Gràcies a tots i a totes per venir avui.
Fa poc més d’un mes ens va trucar la senyora alcaldessa i en va proposar fer el pregó, qui ens ho diria quan jugàvem amb els amics de l’escola en aquesta plaça, on estem avui parlant davant de centenars de persones, qui ens ho diria també quan estàvem a la fila dels càstings d’eufòria plens de nervis, però a la vegada d’il·lusions i somnis…
I és que de veritat, són moltes les coses que ens han canviat en aquests últims mesos, però, ben segur, del que més ens ha agradat és estar avui aquí i compartir aquest moment tan especial amb amics, família però sobretot amb tots i totes vosaltres.
El més curiós de tot quan vam entrar en el programa i ja començàvem els primers assajos, el Carlos i jo ens vam conèixer fent les típiques preguntes; com per exemple, d’on ets?. I la primera sorpresa… primera vegada que a Eufòria hi havia concursants de Sabadell i per partida doble.
Però a sobre, ja va ser bestial, perquè evidentment quan trobes algú de la mateixa ciutat la següent pregunta va ser, i a quina escola vas anar? I sí, els dos vam dir a la Sagrada Família.
La veritat que va ser una gran sorpresa, però a la vegada també molt pràctic, quedar molt molt d’hora al matí a l’estació de Sabadell Nord per agafar la RENFE, tornar també junts comentant la jugada; com us imagineu hi havia dies molt feliços i d’altres que no ho eren tant i tenir el suport del Carlos va ser una gran sort.
En aquestes converses també recordàvem una mica la ciutat quan érem més petits; les tardes interminables a la plaça Sant Roc jugant hores i hores, o les festes d’aniversari al Parc Catalunya o a l’antiga Aventura Parc… quan ja vam ser més grans les primeres tardes de cinema a l’imperial o a l’eix Macià, anar a sopar al passeig, passejar pel bosc de Can Deu… Jo personalment, soc de Ca N’Oriac, i recordo amb molta estima la botiga al carrer a la tenda dels meus pares on jo treballava.
Recordo perfectament quan era molt petita; sortir de l’escola, comprar el berenar i venir cap aqui tots els divendres, per passar la tarda al parc de l’ajuntament.
També parlant aquests dies preparant el pregó hem recordat de totes les activitats de la festa major; des de la bicicletada que fèiem amb les famílies, el saballut de ferro, els castells, els diables…
I com no pot ser d’una altra manera des de petits ens agradava molt la música i és que a Sabadell han vingut artistes molt importants, des de El Canto del Loco, Fangoria, la Beth, Els Catarres, Txarango, el Miki (de fet l’any passat el vèiem actuar des del públic i durant aquest any hem tingut el privilegi de compartir programa amb ell).
Quin gran orgull demà poder tocar i poder també començar a escriure a la meva història a la meva ciutat. M’agradaria, finalment, fer referència als barris; com he dit abans els meus avis van venir aquí a Catalunya i van crear una família al barri de Ca N’Oriac.
La vida d’una ciutat com Sabadell és enorme i molt diversa. M’encanta la festa major perquè tots, des de Creu Alta, el centre com també Campoamor, Can Puiggener, Torre Romeu ens reunim per celebrar tots junts aquests dies tan rellevants per la ciutat… només vull dir que visca Sabadell, però sobretot, visca els barris i la gent que hi viuen que són persones espectaculars.
Dins d’aquest pregó no podia faltar parlar del que potser ens ha fet estar avui aquí, del programa Eufòria. Primer de tot agrair moltíssim a totes les persones, a totes les famílies que divendres rere divendres a cada gala, ens heu donat suport amb un simple gest; obrir la televisió i gaudir amb nosaltres d’una bona estona, de veritat que ens heu fet molt feliços, gràcies per deixar-nos entrar a casa vostre.
Han passat moltes coses que s’han vist; actuacions increïbles, posades en escena brutals, algun coti també com no…. però també fèiem molta vida pels passadissos i a vegades et trobaves a gent força important…
Jo me’n recordaré sempre d’un dels primers programes, estava caminant i em vaig trobar al Lildami, clar, nosaltres no podíem tenir gaire contacte amb els membres del jurat, però ell, estava amb altra gent de Terrassa i em van dir: ostres no parleu amb ell que és de Sabadell clar, jo en aquest moment no vaig dir res, estava encara una miqueta cohibit, però ja més endavant, quan ja no era concursant i vaig anar a fer segones veus, ens vam tornar a veure i evidentment aquí sí que li vaig dir; que sàpigues que no tinc res en contra de Terrassa però la capital, que és Sabadell, sempre serà millor.
En el meu cas, recordo perfectament en els càstings el moment just que ens acabavem de dir a tots dos que érem a dins del programa, el Jordi Cubino es va apropar a mi per dir-me que ell també era de la ciutat i va afegir: dos concursants de Sabadell, a veure que passa… tot i que la veritat crec que competitivitat és lo últim que hem sentit.
Per acabar aquestes petites anècdotes m’agradaria explicar-vos una petita història. Jo ja vaig estar als càstings en la primera edició d’Eufòria i en aquell moment vaig arribar fins a la final, l’Albert Sala, al que m’estimo moltíssim, en aquella ocasió em va dir que no. Jo no sabia si presentar-me o no de fet, me’n recordo que fins a l’últim moment no li vaig dir a ningú.
El que em va fer més fort per tornar i prendre aquesta decisió va ser un No, i és que els Nos a vegades et fan més forts. Mai deixeu escapar cap somni, tot i que al principi no us surti, mai defalliu, intenteu-ho i recordeu que al final el límit més fort te’l poses tu mateix. Així que a lluitar pels somnis, si us plau!”
Jo per exemple en el meu cas fa poc més d’un any estava estudiant Publicitat perquè pensava que l’art no era una opció vàlida, pel fet de no tenir una guía, de tractar-se d’un món abstracte i ple de preguntes. I la veritat, penso que la música, el ball, el teatre… és un camí per les valentes, un camí només pels qui s’atreveixen a apostar pel que veritablement els fa feliços.
No voldríem acabar aquest pregó sense fer referència al nostre gran col·lectiu; totes aquelles persones que d’una forma o altra es dediquen a la cultura. Donar les gràcies a tots els músics, cantants, actors i actrius… en definitiva a totes les artistes que fan que aquest món sigui molt millor.
Només us demanem una cosa, doneu suport a la cultura, de la forma que sigui, ompliu teatres, sales de concert, museus, llegiu, escolteu cançons… Cada petit gest suma perquè totes aquelles persones que ens dediquem això ho puguem fer de forma digna i amb les millors condicions possibles. Hem avançat moltíssim, però encara queda feina per fer i és una carrera de fons on cadascú de nosaltres hi hem de participar. Que se senti més fort que mai, visca la Cultura.
Moltíssimes gràcies a l’ajuntament per convidar-nos a fer aquest pregó, de veritat que ens ha fet moltíssima il·lusió. També tots els amics i amigues i a les famílies per recolzar-nos sempre i en qualsevol moment. Però sobretot a vosaltres, gràcies per venir i omplir de bat a bat aquesta plaça.
Esperem de tot cor que gaudiu d’aquesta festa major, feu el major d’activitats possibles que, per sort, darrere de cada una d’elles hi ha unes persones que hi han posat molta dedicació i ganes i que ben segur us faran passar una estona molt especial i agradable.
Gràcies, Sabadell per ser com sou.
Visca la Cultura, Visca Sabadell i QUE COMENCI LA FESTA MAJOR!
Al finalitzar el pregó, en Carlos ha baixat a la plaça Sant Roc i ha interpretat un tema. Posteriorment, també ho ha fet la Natàlia i els dos han interpretat el tema Tu Juru ju, de Julieta, enllaçat amb la versió en català de Solamente tu, de Pablo Alborán.
Foto portada: la Natàlia i en Carlos, al pregó de la Festa Major. Autor: J.Peláez / Ajuntament.
Pingback: Carlos González ('Eufòria') causa sensació en el seu debut a l'Eix Macià