[Document] El pregó íntegre que dona inici a la Festa Major

El pregó que dona inici a la Festa Major de Sabadell ha estat aquest any 2021 coral. Un pregó protagonitzat per la pandèmia de coronavirus, que ha servit de record i tribut a la tasca dels sanitaris i les víctimes de la infecció Covid-19.

El pregó l’han pronunciat el director d’Economia i Serveis de la Corporació Sanitària Parc Taulí, Francesc Luque, el cap de Malalties Infeccioses de l’hospital Parc Taulí, Manuel Cervantes, la infermera quirúrgica Isabel Munill, el sabadellenc Eduard Riba, que va sortir-se’n de la Covid durant la primera onada i ha patit greus seqüeles, i el seu fill Aniol, cantant del grup Ovella Xao.

Els darrers pregoners havien estat la fundadora dels Amics de l’Òpera, Mirna Lacambra (2019), la periodista cultural Gemma Ruiz (2018), l’equip de waterpolo femení del Club Natació Sabadell (2017), els periodistes Ricard Ustrell i Xavier Bundó (2016) o l’humorista Oriol Cruz (2015). El pregó de la Festa Major 2021 és el següent:

FRANCESC LUQUE

Alcaldessa, regidors i regidores, companys i companyes de l’Hospital Parc Taulí, veïns i veïnes de Sabadell.

És per a mi un gran honor ser un dels pregoners de la Festa Major de la meva ciutat i, com a director financer i de serveis, poder representar avui als professionals que treballem a l’Hospital Universitari Parc Taulí. Avui comença una Festa Major molt especial perquè després d’un any sense Festa Major, podem tornar a celebrar-la. Una festa major que tots i totes volem plena el més aviat possible, per què això voldrà dir que hem superat el virus.

Però hi ha hagut moltes persones que NO l’han superat. Per això vull tenir un record, tant per tots aquells que ja no hi son com pels pacients que encara avui s’estan recuperant. Mentre dic aquestes paraules, continuen ingressats un total de 39 pacients dels quals 10 estan a la UCI. No podem abaixar la guàrdia contra el coronavirus!

Sabadell és 211.000 coses diferents, una per cada un dels veïns i veïnes que hi vivim. Sabadell és cultura, és esport, és teixit empresarial… Sabadell son les seves entitats i associacions. Sabadell és una gralla i la Simfònica. Sabadell és el soroll dels telers que tenim a la memòria. Sabadell són els seus barris. Sabadell és Can Deu! El meu barri de naixement. I també és el barri de Gràcia! El barri on visc. Sabadell és tot això i molt més. Perquè Sabadell sou vosaltres, som tots i totes. I hem d’estar orgullosos de tot el que som. Sabadell és també l’Hospital Parc Taulí.

Un Hospital universitari de referència al Vallès i a tota Catalunya, amb més de 700 llits i que atén mig milió de usuaris. Tenim una Fundació pionera en recerca amb un personal excel·lent. Tenim una Facultat de Medicina i esperem molt aviat poder tenir una escola d’infermeria i ciències de la salut. Cada any passen pel Taulí més de 800 estudiants.
Però sens dubte, el més important del Parc Taulí és la seva gent. Al Parc Taulí hi treballem 4.500 professionals. Hi ha evidentment el personal sanitari, que ha fet una tasca encomiable durant tota la pandèmia.

Però hi treballen també tota una sèrie d’excel·lents professionals als quals avui jo represento, que han estat a primera línia del Covid i que han fet possible que durant tota la pandèmia haguem atès a mes de 5.000 pacients, 1.000 d’aquests pacients han estat a l’UCI del Parc Taulí.

Aquests professionals són:

• El personal de neteja, en bona part integrat per dones valentes, que en plena pandèmia no van dubtar ni un moment en netejar UCI’s i quiròfans, tot i tenir molt sovint persones grans i menors à càrrec a casa seva.
• La gent de manteniment i infraestructures, que va fer possible entre d’altres, habilitar més de 200 llits en un temps rècord.
• El personal de cuina, que va fer mans i mànigues perquè cap pacient ni professional es quedés sense menjar, i van passar de la nit al dia de servir 600 menús a mes de 1000 menús diaris.
• L’equip d’informàtica, que ha fet possible que tots aquests nous espais estiguessin connectats.
• El personal d’Admissions, que amb infinita paciència i diligència, ha atès cara a cara a tots els pacients i familiars.
• Totes les àrees d’Administració, Compres, Comunicació, Serveis Jurídics i Recursos Humans, que van donar suport tant als assistencials com a la resta de serveis.
• I no voldria oblidar els companys i companyes del CatSalut, CAP’s de primària i el SEM, amb els qui hem treballat colze a colze. Permeteu-me també reconèixer la gran tasca de gestió del Comitè de Direcció, i en especial, del director general del Parc Taulí, el Dr. Joan Martí, a qui agraeixo la confiança que ha tingut en tots nosaltres.

Tots plegats, davant l’adversitat, hem treballat com una gran família.

HEM PATIT MOLT, MOLT…

Hem vist gent morir sola, professionals extenuats, hem viscut moments de gran impotència, i hem tret forces d’on pensàvem que no n’hi havia. Molta d’aquesta força ens l’heu donat vosaltres. Hem sentit el recolzament de la ciutat al nostre costat.

Per això us dic: heu de saber que a l’altra banda de la Gran Via, no només teniu un hospital. Hi ha un conjunt humà de professionals que representen el millor de la nostra ciutat. Hi ha el cor de la ciutat, el vostre hospital. Aquests dies gaudirem de la festa major que ens permet la situació actual. I segur que ho farem com ho hem fet sempre a Sabadell, amb aquesta barreja d’alegria, germanor i responsabilitat.

Ho podem fer i ho farem!

MOLTES GRÀCIES

Sabadellencs i Saballadenques, entre onada i onada gaudim amb respecte i llibertat d’una gran festa

MANEL CERVANTES

Comparteixo l’agraïment i accepto l’honor de participar en aquest acte, especialment per algú que no ha nascut ni viscut a Sabadell. Pot-ser perquè aquest hivern farà 40 anys que hi treballo. Sobretot al Taulí, abans als Eucaliptus. He compartit, patit i aprés molt fent la meva feina, amb milers de companys, pacient i familiars.

Curiosa Sabadell. Sempre frec a frec amb Terrassa i Badalona per ser la tercera ciutat més poblada de Catalunya. On naixeren Pere Quart, MikiMoto, Maty Mont, Armand Obiols o Sergio Dalma. Il·lustres sabadellencs, cap d’ells conegut pel seu nom real. Jo sí he conegut ciutadans magnífics de Sabadell, Toni Farrés, la família Creus, Josep Mª Plans, la nissaga Argemí, innumerables companys de feina, les “profes” de música de la creu Alta… .

Jo vaig entrar a Sabadell l’any 1982 des la Sagrera de Barcelona, per la creu de terme del sud, la de Barberà. M’esperava la primera feina a Sabadell, al Servei Especial d’Urgències de Sant Félix. Allà vaig conèixer el meu primer sabadellenc extraordinari. Havia arribat de jove des de terres murcianes, l’any 1954, el mateix que vaig néixer jo. Va construir, literalment, casa seva a Ca’n Oriac i amb la Maria van tenir i criar els tres fills, Vicente, Maria i Emilia. Sempre que podia s’escapava uns dies a Riópar, el seu poble miner d’Albacete. (També un del meu avi venia d’un poble miner del sud, d’Almeria). Casi sempre hi anava conduint, era la seva feina. El senyor Vicente López era un dels xofers que
acompanyaven els metges a fer els ‘domicilis’ urgents. Ens explicava com es van formar els barris, tants anys enfangats fins que els nous ajuntaments els van refer; com els vapors i les fàbriques tèxtils i del metall van protagonitzar tot
un segle d’una ciutat dinàmica. Com ‘patejar’ la ciutat , visitant malalts a casa seva, és com coneixies de veritat la ciutat on vius o treballes.

En Vicens, el senyor Vicente era molt bona persona, metòdic, curós amb les seves màquines, els cotxes que eren de tots. Exquisit en el tracte amb els companys, especialment amb els “novatos” com jo. El senyor Vicente López ens va deixar per culpa del coronavirus i del poc que sabíem encara a finals de març de 2020, ingressat al Taulí en les primeres setmanes nefastes de la pandèmia. Lúcid als seus 87 anys animava a la família i al personal sanitari fins i tot donant missatges d’optimisme que molts necessitàvem. Molts no l’oblidarem.

Més de 600 sabadellencs, 20.000 catalans. Dels 300 milions d’infectats, 4,5 milions de persones al món no l’han
pogut superar. Tan de bo seguim aprenent com aturar, com prevenir, com tractar aquesta epidèmia. De moment fem servir el que hem après.

PRUDÈNCIA I VACUNAR.

No podem oblidar que això encara no s’acaba, amb repunts i davallades, però hem de seguir vivint, estudiant, treballant, jugant, estimant, amb prudència i vacunats. Perquè ho volem, no per obligació.

ISABEL MUNILL

Bona vesprada, sóc la Isa… i estic aquí perquè sóc infermera. No explico res de nou si dic que aquesta pandèmia ha fet sorgir una gran quantitat d’emocions i sentiments, bons i dolents. Hem vist i patit: pors, angoixes, i frustracions, però també: alegria, esperança i solidaritat.

Solidaritat sobretot entre totes les companyes i companys dels equips sanitaris, fent pinya per assolir un objectiu comú. Minimitzar al màxim els efectes de la Covid-19.

Les infermeres sempre som al costat del pacient i de les seves cuidadores i cuidadors, les persones sou el focus de les nostres cures; des dels centres d’atenció primària fins als hospitals, sempre hi ha una infermera disposada a escoltar, a acompanyar i a fer front a les pors i angoixes molt presents en aquesta malaltia. Sort hem tingut de disposar de mòbils i tablets que ens han facilitat afrontar millor l’aïllament, però en cap situació pot substituir el confort del contacte d’una mà, d’una bona abraçada i d’unes paraules d’ànims cau d’orella.

La campanya de vacunació comporta un gran esforç, les infermeres hem liderat i hem aconseguit que sigui un èxit, hem d’estar orgulloses i volem que segueixi en aquest bon camí. La covid no és només la malaltia, hi ha també un impacte post-covid molt important i per això cal que tots siguem conscients de la necessitat d’estar vacunats, ho sigui des que des d’aquest balcó us animem, a tots aquells que encara no ho heu fet a vacunar-vos. Aquesta pandèmia també ha demostrat que no som infinites, les professionals estem esgotades emocional i físicament.

De tots és coneguda la manca d’infermeres, cada cop en som menys, no som les nenes ni les ajudants de ningú. Necessitem que se’ns reconegui, participar en la presa de decisions ja que és imprescindible que hi hagi una mirada infermera en qualsevol àmbit que es parli de salut, de les persones i d’entorn.

Cal fer-nos més visibles, tenir millors condicions laborals i que les noves generacions puguin accedir als nostres estudis, amb més places universitàries. Els aplaudiments van ajudar molt, però ara ens falta més recolzament a través de la responsabilitat de tots, perquè d’aquesta manera cada dia és un dia menys per sortir d’aquesta situació. I la professió pren més sentit quan tens a prop algú com l’Eduard.

Sabadallenques i sabadellencs, entre onada i onada, gaudim amb respecte i llibertat d’una gran festa!

EDUARD RIBA

Jo soc l’Eduard, malalt de Covid al Taulí en aquella primera onada del 2020.

Tot va començar amb una tosseta, febre, cansament, dificultats respiratòries, pneumònia bilateral i ingrés a la UCI, coma induït, respirador i mil peripècies mes. Total? Tres mesos d’hospital i un llarg any de recuperació a casa. Per sort no em van donar la factura!

Soc sabadellenc i he assistit a molts pregons. És l’inici de la nostra Festa Major; retrobaments, balls, bicicletada, barraques, jams de swing i un llarg etc d’activitats populars que, aquest any, per la situació pandèmica no es podran
fer tal com ens agradaria. El pregó sempre el feia alguna persona il·lustre, famosa, popular o que per algun mèrit o altre pujava al balcó de l’Ajuntament, i amb mes o menys encert, s’adreçava a tots nosaltres per donar el tret de
sortida de la Festa Major. Però, de cop i volta, em proposen participar al pregó al costat de persones que han fet mèrits, mes que sobrats, per estar-hi. I què he fet jo? Doncs suposo que guanyar la batalla personal contra la Covid.

SOBREVIURE.

Però això no ho he fet sol. Tenim un personal sanitari collonut, sovint poc cuidat i valorat. M’agradaria agrair a tots els professionals del Taulí; des del personal mèdic al d’infermeria passant per personal auxiliar, de fisioteràpia, de psicologia, de neteja i un llarg etc. de persones que rarament surten a la fotografia. Gràcies A TOTES I A TOTS. I per una sanitat pública de qualitat, aquests que maneu, més inversions!

I també moltes gràcies a la meva família i als amics, companyes de feina, coneguts i saludats, que no sé com, però em van donar força i van estar tots empenyent en la mateixa direcció. Penso que he tingut molta sort.

Però desafortunadament, aquesta pandèmia ens ha ensenyat a tots la fragilitat de la vida i massa persones, tot i tenir les mateixes atencions, suports i ganes de viure, ens han deixat. Aquí el meu record per a totes elles. Però també ens ha ensenyat la importància d’una abraçada, de gaudir de la vida, de les petites coses, del aquí i de l’ara.

Aquesta no és la Festa Major que esperàvem, ni la que ens mereixem, però es la nostra Festa Major. Sortim al carrer, gaudim dels actes (si trobem entrades), però sempre amb responsabilitat.

Sabadellencs i saballadenques, entre onada i onada gaudim amb respecte i llibertat d’una gran festa.

Segueix iSabadell a Telegram!

Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.

Foto portada: un moment del pregó, aquest divendres. Autor: Ajuntament / cedida.