Un públic divers mostra la seva estima cap a Bernat Castillejo.
Barreja de compositors i d’estils en un concert inèdit.
No era un concert com qualsevol altre. La gran assistència d’un públic heterogeni feia preveure una sala plena. Assidus, professors, alumnes i amics, especialment amics d’en Bernat Castillejo van voler manifestar el seu suport després de que aquest superés una greu malaltia. La seva entrada a l’escenari va ser rebuda amb llargs aplaudiments que es van repetir molt més en finalitzar el concert. Ell, clarament commogut per tant d’afecte, va agrair amb unes breus paraules l’assistència de tanta gent al Principal.
No és massa usual poder assistir a un concert de les característiques del que va tenir lloc divendres al Teatre Principal. Si bé és cert que el sabadellenc Bernat Castillejo és no només conegut a la ciutat, sinó també un referent per a molts estudiants i amants de la música, la possibilitat d’escoltar-lo juntament amb una arpista de la talla d’Abigail Prat, feia d’aquest concert una oportunitat única de viure en directe aquest combinat instrumental. Castillejo, acostumat principalment al duet amb el seu amic i pianista Adolf Pla, es va mostrar encantat des del primer moment de poder oferir aquesta audició, doncs representava si més no, una assignatura pendent i també una mostra del seu treball interpretatiu. És important saber que Bernat Castillejo ha format part de diverses cobles i també ha fet de flauta solista a l’Orquestra Simfònica del Vallès, combinant-ho amb diverses gires per països sud-americans i europeus. En la actualitat és professor de flauta travessera del Conservatori de Sabadell. Pel que fa a Abigail Prat, no és gens menyspreable el seu recorregut professional, doncs ha compaginat les actuacions amb nombroses orquestres europees amb la vessant més pedagògica i l’enregistrament de quatre cd’s.
Sobta des del primer moment la finor i la sensibilitat de la fusió dels dos instruments, però també la tria dels temes. Tot i que no en són massa els compositors que s’han atrevit a posar cara a cara els dos instruments, els dos músics fan un recorregut pel Classicisme i el Romanticisme, arribant fins al segle XX, amb peces de Nino Rota, Jacques Ibert, François Borne i el valencià desaparegut l’any 2015 Manuel Oltra, a qui es vol retre un homenatge especial.
És clar que cada compositor té les seves característiques però flauta i arpa comparteixen els sons de la sensibilitat, amb un acostament cap a qualitats com la tendresa i l’aflicció, l’alegria i la tristor. Cada una de les notes de la flauta, fosa amb les de l’arpa reprodueixen una mena de paisatge bucòlic on queden reflectides absolutament totes les sensacions.
Pel que fa més concretament a les peces interpretades en destacaria la Sonatina de Manuel Oltra amb un ritme particular que destaca per la seva frescor, recordant espais i escenes naturalistes. També la peça de Mozart, amb una part anomenada cadència, on l’arpa deixa d’acompanyar la flauta que actua sola. Força impactant la interpretació de El Rossinyol, on l’Abigail Prat es revela una arpista de gran categoria. Per últim, Entr’acte, de Jacques Ibert, amb aires andalusos, gairebé àrabs, que recorden també la música d’Isaac Albéniz.
Feia molt de temps que no s’aplaudia tant al Principal. De fet, la interpretació havia estat magistral, però s’entreveia contínuament l’afecte d’un auditori entregat cap al Bernat Castillejo i que ell volia traspassar amb senzillesa cap a la seva companya, l’Abigail Prat. “No tinc paraules” ha acabat dient, passant a regalar tothom amb un fragment de l’òpera Orfeu i Eurídice del compositor d’origen germànic Christoph Willibald Ritter Gluck.
One Comment