Blaumut tanca el Fresc 2023

• La banda catalana triomfa amb un recull dels seus 10 anys de vida.
• Xavi de la Iglesia agraeix el suport dels sabadellencs.

Vespre menys xafogós que en altres espectacles d’aquest Fresc que ha omplert els seients en cada convocatòria. Les entrades per veure en directe als Blaumut s’havien venut en pocs dies. Tot i que no era la primera vegada que visitaven la nostra ciutat, hi havia ganes de tornar a gaudir d’aquesta banda que just ara celebra el seu desè aniversari.

Entre el públic, hi havia de tot. Els fans i les fans incondicionals i que coneixen les lletres de les seves cançons, els que només en saben les tres que més sonen, però també un sector prou important que els sentia per primera vegada. Un mix realment interessant, una barreja d’edats, un concert intergeneracional en tots els sentits. I ningú no va quedar decebut. Aquesta barreja tan particular d’instruments moderns amb més de clàssics funciona de meravella. I ja fa deu anys que trepitgen pobles i ciutats amb aquesta simbiosi de folk, pop i música clàssica. Sense oblidar les seves “paraules plenes d’imatges”, en boca de Vassil Lambrinov, violinista de Blaumut, una música que també “equilibra”.

Perquè tot i que el que sobta en un primer moment és la música, aquesta barreja de violoncel, veu, xiulets, violí, serra (sí, sí, serra), bateria, guitarra espanyola, baix i guitarra elèctrica, a més de la percussió i la veu, tot plegat no acabaria d’estar completa sense la poesia que l’acompanya. Unes lletres plenes de malenconia, de nostàlgia, de tristors i de realitats produïdes per un pas del temps inexorable. I una filosofia de vida on en destaquen les petites coses per ser feliç.

El concert ha reivindicat la tasca feta durant aquests deu anys de vida de Blaumut, que volen que es transformin en deu més. I ho han fet de la millor manera possible, rescatant temes del seu primer disc, El turista (2015), on hi ha la icònica Bicicletes, i diversos temes dels publicats després, El primer arbre del bosc, (2015), Equilibri (2017), 0001 (2020) i Olímpica i Primavera (2022).

Ja des de l’inici, amb De veritat i Vent que mou el temps, s’albira una força musical pròpia, un estil també particular on és impossible apartar-se dels sons del violí i del violoncel. A algun assistent li recorda a la música celta. Això també succeeix en el tema De moment i en Atles; aquest últim sona com un himne. Sense oblidar la magnífica interpretació de Only you (i el teu xampú), on en destaca una lletra i una música especialment agradables i fresques. I és clar, no triga a sentir-se Bicicletes, el primer gran èxit de Blaumut, segurament el tema amb el qual van obrir-se al món. Xavi de la Iglesia confessa en un moment donat que són feliços de tornar a Sabadell en aquest desè aniversari i dona mil vegades mil gràcies al públic fidel i també al que ve per primera vegada.

I la música continua amb una tranquil·la i pausada melodia, la de Cel estranger, que contrasta amb l’energia i la força de Previsions d’acostament i Ara, aquí, present. Una energia que reclama com a tret identitari Vassil Lambrinov en aquests deu anys. I el mar, també un tema recurrent en les cançons de Blaumut: Amb regust d’onada a la boca, dius que avui el mar és fred, que potser més que ahir, diu una de les estrofes de Aquest moment. I després d’un tema instrumental, la història d’un robot que volia sentir, tenir sentiments com els humans, 0001, amb un final esplèndid del violoncel de l’Oriol Aymat. Una cançó plena d’humanisme: Jo que sé tantes coses, jo que invento el que mai ningú ha inventat, penjaria les tecles en un camp de blat. Un violoncel que torna a ser cabdal en El sol dura un dia, i bé, en tot el concert.

Tot acaba. Els Baumut s’hi troben còmodes en un escenari que els recorda el Grec a Barcelona. No saben com agrair el suport incondicional del públic que taral·leja alguna de les seves cançons. Bé, sí que ho saben, cantant, acabant el concert en gran, amb Houston i l’altre tema icònic del grup, Vint-i-un botons. Però no és el final; vindran dos bisos més, El que vull i El primer arbre del bosc. No s’acaba, perquè Pa amb oli i sal torna com una lloança a l’alegria: Esmorzarem pa amb oli i sal, ho vestirem amb unes copes de vi. Deixant de banda la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Els assistents aplaudeixen amb entusiasme, drets i creient que, malauradament, el concert ha acabat. Però encara hi ha una sorpresa final. Els cinc músics, l’Oriol Aymat, el Xavi de la Iglesia, el Vassil Lambrinov, el Manuel Krapovickas i el Toni Pagès es barregen entre el públic i interpreten Bicicletes en acústic, mentre gran part dels presents la canta. Hi ha millor manera d’acabar un concert?

La gira dels deu anys de Blaumut continua, de moment en diverses ciutats catalanes i a València el 9 de novembre. Cal destacar, però, els dos concerts simfònics, a Sitges i a Sant Feliu de Guíxols, el 6 i el 10 d’agost respectivament, un autèntic espectacle que suma els cinquanta músics de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) als cinc dels Blaumut, amb una barreja magnífica amb la música clàssica.

El Fresc Festival posa punt final amb un èxit total, amb la majoria dels espectacles amb les entrades exhaurides dies abans i amb el respecte de la meteorologia. El coixinet ha estat un encert, els raucs de les granotes i els mosquits, inevitables; les campanes de l’església de Sant Fèlix, sonant cada quart d’hora, a vegades integrades de manera gairebé màgica, de vegades incòmodes. Què hi farem… Això és Sabadell…

Foto portada: un moment del concert, entre el públic. Autor: David Jiménez.