- El grup a cappella versiona temes cubans.
- La presidenta de JJ.MM agraeix el suport de públic i institucions.
Últim espectacle d’aquest tretzè Festival Internacional de Música de Sabadell que organitza Joventuts Musicals. Un programa que ha estat un èxit de principi a fi i que ha comptat amb la participació de grans artistes. I ha acabat també en gran, amb el grup a cappella Gema4, un autèntic viatge a Cuba, als seus ritmes, als seus sons, a les seves tradicions.
Vespre força xafogós al petit auditori dels “Jardinets de la Caixa”, que es va omplir per escoltar les meravelloses veus de la Laura Flores, la Michelle Alderete, l’Odette Tellerira i la Clara Luna. Una autèntica glopada de música cubana, de ritmes ballables, de balades que no s’obliden. Abans, però, la presidenta de JJ.MM de Sabadell, Joana Soler, ha agraït a socis, col·laboradors i entitats el seu suport a aquests concerts d’estiu que, sota diferents noms, ja fa 50 anys que es fan a la nostra ciutat. Un aniversari que ella ha valorat molt, recordant la talla dels artistes que han actuat aquest any, fent un esment especial a l’Orquestra d’Acordions de Sabadell, un autèntic orgull per a la ciutat, moltes vegades ignorat.
Gema4 és, per sobre de tot, passió, entusiasme, simpatia. I, és clar, quatre veus amb un embruix especial. Ja des del primer moment, des de les primeres veus, s’albira que allò no serà un concert a l’ús. La categoria de les quatre integrants del grup és evident. Des del 1991, l’any que va néixer Gema4 a L’Habana, s’han dedicat a fer versions i arranjaments de temes clàssics cubans, especialment aquells oblidats i que elles han rescatat. No només això, perquè elles han tingut la gosadia d’interpretar-los a cappella, quan tots ells van estar compostos per a fer-ho amb grans orquestres. El resultat? A més de la potenciació de les veus individualment, una simbiosi de les quatre que fa de tot plegat un espectacle únic, amb unes pujades i baixades de to veritablement impressionants.
El bolero és, sense cap mena de dubte, el protagonista; també les cançons tradicionals. I sobten les versions de temes tan coneguts com Sabor a mí: o del tema en català Muntanyes regalades, que ha resultat un autèntic descobriment, una versió que el públic també ha cantat amb elles. De fet, els assistents han col·laborat força vegades amb Gema4, amb els temes Piel Canela i la seva coneguda tornada me importas tú, y tú y tu, y nada más que tú. O en El Bodeguero, Toma chocolate, paga lo que debes, toma chocolate, paga lo que debes.
Gema4 ha tingut un record molt especial per l’Estela Guzmán, fundadora del grup a L’Habana i que va morir el 2004 i que va suposar un parèntesi en la seva carrera musical, per la necessitat de recuperar-se emocionalment. No és fins al 2006 que tornen a fer concerts en directe, integrant-ne la veu de la cantant israeliana Tal Ben-Ari, que acaba deixant la formació després d’haver aportat l’oxigen que calia amb la desaparició sobtada de l’Estela Guzmán. És llavors quan entra la Clara Luna, l’única no cubana del grup, amb un currículum impressionat que s’inicia al prestigiós Taller de Músics de Barcelona. Amb uns estudis inicials de piano, descobreix el jazz i la seva veu poc després, rebent classes magistrals dels millors professors i professores en tècniques vocals. La Clara Luna ha col·laborat en produccions teatrals i televisives, i manté el seu vessant pedagògic on en destaquen les seves classes magistrals a les cantants de la Sant Andreu Jazz Band com Andrea Motis i Magalí Datzira.
El concert de Gema4 ha saltat de Cuba a Mèxic i a Puerto Rico en algun moment, amb cançons com Vereda Tropical. Cal destacar l’excel·lent interpretació de La Puerta i La rosa mustia on es pot apreciar encara més si cal, el bon treball de les components de Gema4. Una feina, s’ha de dir, que no és gens fàcil, ja que comporta, no només hores i hores d’assajos, sinó també la necessitat d’integrar veus i sons característics del cant a cappella.
L’espectacle ha desbordat d’entusiasme i de simpatia, però ha estat amb el tema Lágrimas negras on s’ha pogut viure el moment més divertit. L’Odette Telleira ha explicat amb detall la filosofia de vida del poble cubà, on la festa és la gran protagonista, la descarga, on la gent es va afegint a la disbauxa formant una bola que pot durar fins a tres dies, fins que s’acabi el beure. I no pot faltar el personatge omnipresent de la abuela, que posa punt final a la gresca. El públic s’ha “emborratxat”, emocionalment parlant, per poder copsar millor el sentit d’un sarau que no deixa de ser una teràpia. “La teràpia és l’alcohol, a Cuba”, ha afirmat l’Odette; “ningú no pot pagar-se anar al psicòleg”, ha acabat dient.
Gairebé dues hores de concert, de bones versions de compositors no sempre reconeguts, com José Antonio Méndez, Miguel Matamoros o Ignacio Piñeiro. Gema4 ha fet aquí també un gran treball de recuperació i de posada en valor, uns arranjaments que l’Odette Telleira ha considerat, com las gotitas que salen de nosotras y forman también nuestros temas propios.
El concert ha acabat amb dos temes espectaculars, Hermosa Habana i Esas no son cubanas, amb un públic dret i content per l’espectacle que s’havia viscut. En sortir, algú ha dit que això no eren les veus de quatre dones, sinó que era una dona amb quatre veus. Ben mirat, té raó.
Un punt final del tretzè Festival de Música de Sabadell força interessant, amb un èxit total de públic i amb una diversitat d’estils molt treballada. La Joana Soler ha desitjat un bon estiu a tothom i tenir cura del sol. Segur que des d’avui mateix, els membres de JJMM comencen a treballar en la temporada vinent.
Foto portada: una de les integrants del grup Gema 4. Autor: David Jiménez.
