Roger Mas ha presentat uns dels treballs més diferents i profunds de la seva carrera artística, que enguany ja arriba al quart de segle. Totes les flors és el nom del seu onzè disc i aquest dimarts al vespre l’ha presentat als Jardinets de la Fundació 1859 dins el marc del Fresc Festival. Més de 200 persones han escoltat el seu accent de Solsona acompanyat per un piano, un contrabaix, una flauta, una viola medieval, un esraj (un instrument de corda indi) i jocs de percussions.
El repertori del cantautor Roger Mas afegeix deu cançons més amb el seu onzè disc, Totes les flors. Aquest dimarts les ha presentat en viu i en directe al Fresc Festival, que ja encara els últims dies als Jardinets de la Fundació 1859, i ha aprofitat per intercalar-les amb la lectura i la interpretació de textos i poesies (l’artista acostuma a musicalitzar alguns versos i també és escriptor). Primavera traïdora, Mort, qui t’ha mort? o Tu vols àngels xisclant són algunes de les ‘flors’ més emotives sembrades pel solsonenc que porta 25 anys damunt els escenaris. I és que no és la primera vegada que menciona les flors en la portada dels seus discs: ho va fer ja al 1997 amb Les flors del somni i també al 2001 amb Roger Mas & Les flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells.
En 80 minuts de concert hi ha hagut temps per repassar els principals èxits dels deu discs anteriors, com la cançó de Jordi (una versió de la popular Geordie, de Fabrizio De André) i aprofundir en els sentiments del seu últim treball. Un disc publicat l’any passat i que es diferencia per les històries sensibles d’un home que vagueja descalç per Sao Paulo (Sota el pau ferro), d’un guitarrista que mor d’èxit (Primavera traïdora), d’una nena innocent que corre camp a través (El dolor de la bellesa) – amb què ha fet una referència a la polèmica entre Sabadell i Terrassa per cert- o de l’art de dissimular els prodigis (Taumatúrgia). La característica fusió de la música moderna amb sons ancestrals així com la combinació del llenguatge de carrer amb el literari va ser el que l’any 2013 li va fer guanyar el premi sardanista Rotllana; però, a part, Mas ha recollit altres títols com els premis Enderrok al millor disc de l’any i al millor disc de folk per l’àlbum Les cançons tel·lúriques (2009).
Foto portada: Roger Mas al Fresc Festival, aquest dimarts. Autor: David B.
