Moments de transició a la Fundació Bosch i Cardellach, una de les entitats amb major influència ciutadana des de la seva fundació, de la mà de l’alcalde Marcet als anys 40 del segle passat. El centre d’estudis local ha perdut patrons i pressupost en els darrers anys mentre que no s’ha acabat d’obrir a la societat. Ara caminen cap a un procés electoral. Abans, però, han obert un cicle de reflexió de caire introspectiu.
La Fundació Bosch i Cardellach ni corre perill de mort ni molt menys s’està morint, asseguren totes les fonts consultades. El seu estat de salut és prou bo. Només cal veure les activitats previstes pels propers mesos. Costa trobar un dia sense activitats a l’actual seu de l’entitat, dins l’Espai Cultura. No obstant, es vol repensar.
Hi ha reptes, alguns que venen de lluny, d’altres són més nous, i d’altres que s’han acabat donant per bons per la pròpia via dels fets. Es tracta d’una entitat que com la ciutat ha perdut múscul des de la crisi del 2008: hi ha menys patrons. On hi havia l’Obra Social Caixa Sabadell en queda només una part; es mantenen Banc Sabadell, el Gremi de Fabricants, la Cambra, la UAB o el Parc Taulí però d’altres, com CASSA, el desaparegut Museu del Gas o el Centre Metal·lúrgic, s’han donat de baixa per motius diferents. I els que hi ha aporten menys diners. Ras i curt: el pressupost minva. Però la situació no és urgent: en el pitjor dels casos hi ha reserves per funcionar almenys una dècada, asseguren a aquest mitjà fonts coneixedors de l’estat de l’entitat.
L’envelliment progressiu és un altres dels reptes. L’entitat sempre ha treballat més de portes endins que cap enfora. L’entrada de nous membres no era senzilla. Ni gaire promocionada tampoc. La Bosch i Cardellach és vista per alguns bastants ciutadans com un Senat. Un club d’intel·lectuals, de lletraferits, de notables locals (fins i tot hi ha dues gradacions de socis: els numeraris, amb més drets, i els no numeraris). Com a altres escales (el moviment veïnal, sense anar més lluny) les dones han estat infrarepresentades, no cal dir els joves. Ara s’ha començat a revertir amb les darreres incorporacions. Molt més encara altres col·lectius com els migrants que porten dues dècades sent sabadellencs. No obstant, els nous estatuts del 2019 comencen a perfilar la desaparició d’aquesta doble escala i una certa obertura a la societat, marcada a foc en el programa Benaul.
La mort de Josep Maria Benaul, impulsor dels nous estatuts, mentre n’era director va tenir un impacte. El seu mandat va ser breu però tenia dots de lideratge i també d’agitació. Dos anys després, vist l’encàrrec del patronat de repensar-se i després d’algunes renúncies a la junta, l’actual equip, dirigit per l’arquitecta Isa Vega (vicedirectora durant la curta etapa Benaul) ha avançat la convocatòria d’eleccions uns mesos. Es duran a terme el 29 de novembre. Pot ser el primer cop a la història que hi hagi diverses candidatures. No obstant, la tradició de la casa és buscar el consens i una llista única. En unes setmanes es veurà.
Cicle La fundació, a debat
Abans, però, la Fundació vol repensar el seu paper, escoltar línies de futur i reptes i encarar el procés amb certes garanties. Remoure el vesper per veure l’estat de salut de l’entitat. Així s’ha creat un cicle, La fundació, a debat. Aquest dimecres van donar-hi el tret de sortida amb Pere Fàbregas, veritable impulsor del Museu del Gas (quan els britànics van comprar l’ara Naturgy, el van tancar sense contemplacions) i actual president honorari de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Davant un auditori ple, i en un acte només per a socis, Fàbregas va traçar alguns dels reptes de les fundacions en una ciutat que té més fundacions que altres del seu tamany però de menor volum (l’atomització sabadellenca, molts però petits, també al món de les fundacions).
L’acte va generar atractiu entre els 300 socis de l’entitat. Bona part d’ells hi van assistir i també alguns dels seus exdirectors, com Marc Batlle, Joan Brunet o Josep Llobet, que també van dir la seva sobre el moment d’una entitat que ha tingut una influència cabdal en els debats sabadellencs dels darrers 80 anys, des de l’intent d’enderroc de la Casa Duran durant el franquisme fins l’etern debat sobre el Passeig de la plaça Major de la dècada passada.
En una entitat on mai ha faltat el debat, les ganes d’enraonar segueixen.
Foto portada: la directora de la FBC, Isa Vega, i Pere A. Fàbregas, aquest dimecres. Autora: Lucía Marín.
