-
Una esplèndida Montserrat Carulla s’acomiada dels escenaris amb la Iaia!.
-
La lluita entre dues dones per retenir l’estimat, base de l’obra de Roger Peña.
L’últim diumenge del mes d’abril, el Teatre Principal ha estat l’escenari de l’obra Iaia!, escrita per Roger Peña i interpretada pel seu fill, l’Aleix, i per la seva àvia, la magnífica actriu catalana, Montserrat Carulla.
Ja des de la primera escena, apareixen els tòpics de la iaia minuciosa i exigent i que boicoteja la vida sentimental del seu nét. Tot és mostrat amb humor però també amb acidesa, amb un realisme clar i sincer que provoca el somriure del públic. De fet, trobem a una Montserrat Carulla en estat pur, en un paper fet a mida i que és la síntesi de tots els personatges que ha anat interpretant durant la extensa llarga carrera i que l’ha convertit ja en un mite per al gran públic.
Amb gairebé 84 anys, ha rebut diversos premis per la seva trajectòria artística i diumenge al Principal ha demostrat estar en plena forma en el seu acomiadament dels escenaris, després de més de 50 anys treballant al teatre. Les penúries i adversitats viscudes durant la seva infantesa i adolescència es veuen recompensades per aquesta última obra on vol agrair a tothom que l’ha fet costat durant tants anys.
Iaia! és una comèdia familiar on els temes d’actualitat en són ben presents: l’atur, la soledat, les addiccions, sentiments i lligams afectius, amb una àvia a vegades transgressora i d’esperit jove que fa que el nét senti a vegades vergonya. La nissaga d’actors es veu completada per l’actriu Katia Klein, que interpreta el paper de parella del nét i que busca una mica d’estabilitat a la seva vida. La relació amb l’àvia és complicada, tot i que es s’aperceben complicitats entre les dues dones que, cadascuna amb camins diferents, volen el millor per al noi.
Pel que fa al llenguatge, precís, planer i clar, s’ajusta plenament a la història, enriquint-la i fent-la completament entenedora i actual, fugint de estereotips normatius que farien perdre realisme a l’obra. A vegades, potser fins i tot massa proper a la llengua emprada pels joves d’ara, però curós i prudent. Els actors dominen perfectament les pauses, els silencis, les entonacions, convertint l’escenari en una veritable escena que pot succeir en qualsevol moment en qualsevol casa.
Iaia!, tot i que semblaria una peça feta a mida de Montserrat Carulla, és més una obra per a joves, on els traumes, les misèries, les necessitats vitals del jovent i la soledat més dura hi són presents. Malgrat tot, les intervencions de la iaia fan avançar la composició fins al punt que desencallen d’alguna manera les dels joves actors.
Montserrat Carulla s’acomiada del públic sabadellenc amb bona nota. La seva intenció és apartar-se dels escenaris per sempre, però mai no se sap, venint d’una actriu amb un bagatge íntegre i completíssim com el que té ella. Els forts aplaudiments rebuts al final indiquen que el públic no només ha apreciat el treball dels actors, sinó que valoren i ennobleixen la tasca artística d’una gran Montserrat Carulla.
