El Ballet Nacional de Moscou torna a la Faràndula.
Els joves ballarins russos ofereixen un espectacle de gran qualitat.
Acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Sant Petersburg en off, una vintena de joves ballarins del Ballet Nacional de Moscou s’han aturat a Sabadell, després del seu pas pel Gran Teatre del Liceu per mostrar un dels ballets més representats i coneguts de Txaikovski, el Trencanous.
Estrenat al desembre de 1892 es caracteritza pel seu argument nadalenc i dedicat als infants, on hi són present els somnis, les emocions i les realitats més profundes. No en va, es tracta d’una faula que parla de l’enyorança de la infantesa perduda i de les disparitats entre en món dels adults i dels petits.
La nena que rep un trencanous de regal per part d’uns familiars es queda adormida i les seves joguines cobren vida, en un símil que s’ha anat repetint al llarg de la història en diversos contes i pel•lícules. Les batalles, el món màgic i les aventures representats pels dansaires esdevenen plasticitat absoluta amb un vestuari curosament triat amb colors vius i adequats als personatges i la cuidada ambientació del segle XIX, amb una lluminositat igualment precisa. Tot plegat un espectacle global que no deixa indiferent.
La trama de la història es desenvolupa en tres parts ben diferenciades, començant per la realitat dels infants en els seus jocs i danses per passar ràpidament al món oníric de la protagonista on apareixen personatges surrealistes, boscos ombrívols i batalles de ratolins. La música de Txaikovski té aquí una importància cabdal. Seguidament, la transformació del Trencanous en un príncep suposa l’aparició dels balls més espectaculars i on es percep un món de bellesa i alegria que culmina amb la música del “Vals de les Flors” i on els ballarins tenen l’oportunitat d’oferir les seves destreses amb moviments variats per terra i aire amb una magnífica coreografia. Igualment remarcables els flocs de neu, representats per estilitzades ballarines Finalment la protagonista desperta del seu somni, la qual cosa suposa una accentuació del ritme i del dinamisme del ballet.
A destacar els balancejos, les contorsions i l’expressivitat dels ballarins en general que exerceixen la seva tasca amb una tranquil•litat pròpia de grans professionals i que denoten hores i hores d’assaig. Els dos protagonistes, estan a l’alçada de la música que interpreta pels altaveus l’Orquestra Simfònica de Sant Petersburg, la més important de Rússia.
El públic que omplia completament La Faràndula ha tingut l’oportunitat de veure en directe una de les formacions més importants en el panorama de la dansa a Europa, com ara fa un any. I això acompanyat amb El Trencanous, l’obra de Txaikovski per excel•lència. Després del seu èxit al Liceu ara camina cap a Madrid on indiscutiblement no decebrà.
