-
Ple absolut al Teatre Principal per sentir Rachmàninov i Beethoven.
-
El director Eduardo Portal i el pianista Sergey Belyavskiy, els grans protagonistes.
Hi havia un desig latent de tornar a veure la Simfònica a Sabadell. Després del parèntesi estiuenc, els aficionats a la música clàssica esperaven amb impaciència l’arribada d’aquest primer concert simfònic que no només no va decebre sinó que es va convertir en una exaltació del poder musical de dos grans compositors, amb dues de les seves millors obres.
Amb un escenari que va quedar petit, el concert va començar amb les paraules d’agraïment del director convidat, Eduardo Portal, que va incidir amb la tasca feta durant aquest període amb l’OSV i amb el que ha representat de descobriment mutu. Graduat a la Universität der Künste de Berlín, aquest jove burgalès ha dirigit grans orquestres europees i ha rebut classes dels més prestigiosos professors. Donat que el concert estava dedicat a la Fundació Vicenç Ferrer, la seva presidenta va resumir la tasca d’aquesta importantíssima entitat i va remarcar la vessant més humanista del seu fundador, desaparegut ara fa cinc anys. Va demanar el suport de la societat per a la gent més desfavorida i va reclamar continuar lluitant contra la pobresa extrema.
La finor i la bellesa del Concert per a piano, núm. 2, op.18 del compositor rus Serguei Rachmàninov va omplir el Teatre amb les notes del pianista rus Sergey Belyavskiy, guanyador al 2014 d’un dels premis de piano més importants, el Concurs Internacional de Música Maria Canals. El piano, peça clau en aquesta obra, actua com una mena de plugim que esdevé forta pluja en alguns moments, alternant les melodies amb l’orquestra. Escrita entre el 1900 i el 1901, va rebre fortes crítiques en la seva presentació, però no hi ha dubte que n’és l’obra cabdal de Rachmàninov. El segon moviment, el conegudíssim adàgio, serveix per a mostrar novament les qualitats excepcionals del pianista rus i on el clarinet té també el seu lloc. Finalment, el tercer moviment, amb més força, ofereix en alguns moments uns acords més orientals, en contraposició al primer on deixa entreveure més música tradicional russa. En acabar, el públic aplaudeix amb força Sergey Belyavskiy que obsequia els assistents amb una peça increïblement ben interpretada.
Amb més de la meitat de la Simfònica dreta, comença la segona part del concert amb la 5ª Simfonia de Beethoven. No hi ha temps per assaborir l’encant de la música de Rachmàninov, que arriba una de les obres més revolucionàries que s’han escrit mai, segons les paraules del propi director, Eduardo Portal. L’ímpetu del primer moviment contrasta amb un segon més pausat i melòdic i on els solistes tenen també una participació important. Tota l’orquestra demostra un assemblatge necessari perquè l’obra soni perfecta. La fastuositat i la pompa del tercer moviment, més marcial en alguns moments, fa entreveure uns diàlegs entre els diferents instruments i on en destaquen dos de molt contraposats, el flautí i el contrafagot, que el propi Beethoven va introduir en alguna de les seves simfonies, malgrat trencar amb els convencionalismes establerts per l’època.
El públic està neguitós per demostrar el seu entusiasme amb els aplaudiments que arriben just després de diversos pizzicatos i de l’apoteòsic final de la 5ª Simfonia de Beethoven. Un eufòric Eduardo Portal saluda orgullós de la feina ben feta i anima els presents a treure els mòbils i a enregistrar la polca amb la qual vol agrair-los la implicació que ha notat des del principi. Feia temps que els aplaudiments no duraven tant. L’inici dels Concerts Simfònics ha estat un èxit total i un encert en la selecció de dos grans compositors amb un gran pianista i un magnífic director.
El pròxim concert simfònic tindrà lloc el divendres, 21 de novembre a la Faràndula i on s’interpretarà West Side Story.
