Salvador Brotons agraeix el suport del públic sabadellenc.
Emocionant interpretació de La Glosa de l’Emigrant.
Dissabte passat va tenir lloc el primer dels concerts que l’Orquestra Simfònica del Vallès fa amb motiu de les festes nadalenques. Com ja és tradicional, la Faràndula es va omplir de gent disposada a escoltar particularment valsos i danses i d’aquesta manera poder endinsar-se en el món d’una Viena plena de música i de màgia.
La primera part del concert, molt més clàssica i tranquil·la, va exterioritzar la força i l’energia de la Simfònica amb la interpretació d’obres de Mikhail Glinka, Georges Bizet i Alexander Borodin. Salvador Brotons va fer la seva primera intervenció abans de que sonessin les notes de les Danses del Príncep Igor, deixant palesa la seva gratitud i el seu afecte cap als sabadellencs que el van aplaudir durant la seva estada a la nostra ciutat.
Després d’una hora de concert, els valsos van irrompre amb força al teatre, amb obres de Johann Strauss fill, molt aplaudides pel públic que esperava amb impaciència aquesta part més alegre del programa. El Vals de l’Emperador, Històries dels boscos de Viena i diverses polques traslladaven les ments dels assistents a la Viena més romàntica i al concert d’Any nou de la Simfònica de Viena. El pobre escenari, massa fosc per a un concert d’aquestes característiques, era substituït per l’enginy d’en Salvador Brotons i la simpatia dels músics de la Simfònica que mica en mica van esdevenir actors amb dosis efímeres d’humor, sense deixar de banda la fortalesa i la seriositat de les interpretacions.
La Polca de Cacera va servir per a incloure i fer partícip el públic en el concert nadalenc, col·laborant en els diversos trets que incorpora l’obra, mitjançant un globus de paper que acompanyava el programa de mà. Amb ordre i sota la direcció d’un pletòric Brotons, els espectadors van acomplir-hi la tasca amb força efectivitat.
Acabat el concert, amb la magnífica interpretació de El bell Danubi blau, Brotons va tornar a agrair la presència del públic assistent i va oferir com a regal la conegudíssima polca dels germans Johann i Josef Strauss al 1869, Pizzicato Polka. L’Orquestra va esdevenir després un improvisat grup de jazz, interpretant aquesta mateixa peça amb aires més moderns i on les trompes, les trompetes i els clarinets, prenien el lloc als violins, les violes i els contrabaixos.
Quan tothom esperava la fi del concert, Salvador Brotons va oferir un últim regal a l’auditori que va fer-lo emmudir. La Glosa de l’Emigrant, on la Simfònica va treure el millor d’ella mateixa, no va deixar indiferent ningú i va mostrar el cantó més sensible i emotiu de tota l’audició. Sota la base de la cançó d’Amadeu Vives, la peça s’enforteix fins a acabar amb la melodia dels Segadors barrejant-s’hi i creant una nova composició molt digna i ben estructurada.
Com no podia ser d’una altra manera, el concert acaba, emulant el que se celebra cada any a la Sala Daurada de Viena, amb la Marxa Radetzky, amb el públic plenament entregat i amb un Salvador Brotons també eufòric i sabedor que a Sabadell sempre és molt ben rebut.
2 Comments