Ser o no ser? Aquesta és la qüestió que William Shakespeare es va plantejar al segle XVII i que la companyia artística Escènics ha representat aquest divendres a la sala de teatre La Bàscula. La desena d’actors i el quartet de músics que conformen Hamlet han tornat a Sabadell per tercera vegada i enguany ho han fet amb una sorpresa sota el braç: la mateixa directora, Irene Garrido, ha posat cara i veu a una de les protagonistes damunt de l’escenari. Les entrades per les cinc sessions que queden ja estan exhaurides.
La tragèdia de Hamlet ha posat els pèls de punta al públic de La Bàscula aquest divendres a la nit. La directora de l’obra i membre de la companyia de teatre sabadellenca Escènics, Irene Garrido, ha versionat la peça teatral més llarga de William Shakespeare a través de la traducció de Joan Sallent i de la música original d’Adri Mena i Roger Padrós. Els conflictes i dilemes personals que ha d’afrontar el príncep de Dinamarca una vegada mor el seu pare, el rei, han omplert les dues hores i mitja de funció que es repetirà demà (dissabte, 21h), diumenge (18h) i el cap de setmana que ve amb els mateixos horaris.
La desobediència d’un fill, una història d’amor en un moment equivocat, la venjança, el vertigen de prendre decisions importants o les interferències dels pares en aquestes mateixes són les bases sobre les quals Irene Garrido ha construït la seva versió de Hamlet. La va estrenar per primera vegada l’any 2018; va repetir al 2019 i, ara, en la represa de l’activitat prepandèmica, hi ha tornat. Aquesta vegada, però, amb una novetat rellevant: la pròpia directora ha interpretat a una de les protagonistes, l’Ofèlia (l’enamorada de Hamlet).
“Per mi tornar a fer Hamlet després de tant de temps és un privilegi perquè ho faig amb gent que estimo molt, perquè l’obra ha nascut de tot aquest grup i perquè fer teatre avui dia i en un lloc com La Bàscula també és una sort. Ens ha costat molt arribar fins aquí, sobretot després de la pandèmia. I, després, una altra cosa que per mi també és especial és el fet d’haver pogut fer d’Ofèlia. Fa molts anys que em dedico a això i sempre he estat a baix. Pensava que com a professora i com a directora no tocava pujar a l’escenari, però com que aquesta vegada ens havíem quedat sense Ofèlia i tenia ganes de pujar, vaig fer el pas”, celebra Garrido.
Hamlet és el príncep de Dinamarca i ha de superar tota mena de dilemes personals: la mort del seu pare, l’abús de poder de la seva mare i del nou rei, el desterrament a Anglaterra, un amor aparentment no correspost i molta set de venjança per part dels qui li volen mal. Tot alhora. L’essència, per tant, és la mateixa que la que va escriure Shakespeare al segle XVII, però les escenes representades aquest divendres a La Bàscula podrien ser totalment extrapolables a les viscudes avui dia pel mateix públic. De fet, el tret més diferencial és el llenguatge i vocabulari de l’època.
Per saber com evoluciona la relació de Hamlet amb la seva mare (la reina de Dinamarca), què li diu el seu fantasma del seu pare en les visions que té així com per saber si, finalment, li declara el seu amor a l’Ofèlia caldrà veure i escoltar als actors de la companyia de teatre Escènics. Espòiler: és una tragèdia.
Foto portada: Hamlet’, de la companyia Escènics. Aquest divendres a La Bàscula. Autora: J. Ramon
