L’aparell, de tomografia computada, permet analitzar fòssils de fins a 500 quilos.
La primera peça escanejada ha estat l’emblemàtica Mandíbula de Banyoles.
L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) ha estrenat el nou aparell de tomografia computada, únic a Espanya, que permetrà analitzar l’interior del fòssils i crear una imatge digital en 3D.
Aquest nou aparell permetrà als investigadors de l’ICP i a aquelles institucions que ho requereixin analitzar l’interior de peces de grans dimensions aconseguint una resolució molt superior a la que se n’obté actualment amb els TACs (Tomografia Axial Computada) que hi ha en els centres hospitalaris.
Aquesta nova instal·lació situada en un búnquer al soterrani de la seu de l’ICP, al carrer de l’Escola Industrial, servirà per escanejar els fòssils del Museu i donarà servei a paleontòlegs de tot Europa. La construcció d’aquest aparell ha suposat una inversió de 500.000 euros, gràcies al programa de FEDER de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Unió Europea.
Què és la tomografia computada?
La tomografia computada és un aparell de raigs X que permet analitzar l’interior de mostres i fòssils de qualsevol tipus de material fins a 500 quilos de pes i fins a 1,5 metres d’alt i ample, permetent un estudi de les mostres i generant una imatge digital en 3D. L’escaneig d’una peça pot durar vàries hores.
La font de raigs X de l’Institut té una energia de fins a 450 kV (quilo Volts) i una intensitat màxima de 3,3 mili Ampers, el triple del màxim amb que treballen els TACs mèdics tradicionals.
La tècnica es basa en la quantificació d’absorció dels raigs X al seu pas per la mostra. Els raigs passen per la mostra i en funció de la densitat, gruix i composició visualitzen zones més fosques i més clares, com una radiografia.
La Mandíbula de Banyoles
Per inaugurar i posar en funcionament aquest nou aparell s’ha escanejat un fòssil emblemàtic; la Mandíbula de Banyoles, descoberta a l’any 1887 pel farmacèutic de Banyoles Pere Alsius. La mandíbula té una forma ampla i llarga, conservant totes les dents. És un fòssil que ha estat estudiat amb profunditat, tradicionalment s’atribueix a l’Homo neanderthalensis i els darrers estudis apunten que podria pertànyer a un Homo sapiens que va viure fa uns 45.000 anys. És l’evidencia més antiga dels humans moderns a Europa. Entre la comunitat científica encara no hi ha acord unànime sobre quina és l’espècie a la que pertany aquest fòssil.
