Són molts els llibres que parlen sobre Sabadell: n’hi ha que tracten el passat de la ciutat a través de documents i arxius històrics; d’altres que construeixen una novel·la basada en fets reals i també hi ha qui ha publicat les seves vivències en forma de dietari o a través d’un recull fotogràfic. En aquest article us en proposem 10 que podeu aprofitar per llegir aquestes vacances d’estiu.
Són llibres molt diferents entre ells, els trobareu a les principals llibreries de la ciutat i estan recomanats pels mateixos experts de la literatura sabadellenca. En aquest sentit, també hi ha col·laborat l’encarregada del fons local de la biblioteca Vapor Badia, Salut Alarcón.
Sabadell desaparegut, de David González
Sabadell va canviar molt entre el segle XIX i el segle XX i aquesta obra reprodueix una idea prou acurada de com va evolucionar una ciutat repleta de fàbriques, vapors i xemeneies. El responsable del fons municipal de l’Arxiu Històric, David González, ha il·lustrat aquest canvi a través d’un viatge en blanc i negre que serveix per reflexionar sobre la societat actual i com aquesta ha arribat fins aquí. La de González, però, no és l’única firma sabadellenca del llibre: el periodista Plàcid García Planas n’ha escrit el pròleg.
“Si he de recomanar un llibre sobre Sabadell, sense cap mena de dubte és aquest”, expressa Santi Seguí, de la llibreria Tècnica.
Seguí reforça la seva recomanació amb el fet que va ser un dels volums més venuts aquesta diada de Sant Jordi, poc després que se’n publiqués la primera edició. La ciutat de Sabadell al segle XIX ha desaparegut, com bé diu el títol, però el recull d’imatges d’aquest volum fan que el lector pugui observar la ciutat industrial que un dia va ser.
Sabadell del meu record, de Marian Burguès
Qui vulgui saber com era Sabadell fa més de 100 anys i quin record en tenia el cronista local Marian Burgués, pot llegir Sabadell del meu record. Hi ha diferents edicions i l’última és la de la Llar del Llibre (2017), un gest que va voler impulsar la família Fàbregas per mantenir el record del ceramista i cronista Marian Burguès. Per això un dels germans, Carles Fàbregas, recomana llegir aquest exemplar. Els capítols són molt curts i radiografien la ciutat industrial i artesanal que era Sabadell el segle passat a través d’anècdotes i il·lustracions del mateix autor. És un llibre que tant pot ser d’interès per al públic més adult com per al més jove, a qui li sorprendrà saber que pel carrer Les Valls hi passaven els ramats de cabres o que tothom esquivava el Mercat Central perquè aleshores s’associava amb la mort. Està escrit des de dins, per un sabadellenc que es dedicava a la crònica local i als oficis, i el títol juga amb la frase “Sabadell del meu cor”. Per saber-ne més, caldrà llegir-lo.
Can Feu i els jardins romàntics, d’Aleix González
Els jardins del Castell de Can Feu estan en el punt de mira (més info: ‘Enèsim compromís municipal per recuperar, ara el jardí, del castell de Can Feu‘) i aquest llibre destaca el valor de tal espai al barri. Està escrit per una persona que coneix a fons tots els racons i secrets de La Torre d’en Feu, el veí i president de l’Associació Cultural Can Feu: Aleix González. De fet, actualment González està redactant un altre volum sobre aquest edifici emblemàtic i fa uns anys ja en va publicar un altre llibre i també un documental per reivindicar la recuperació d’aquest espai (més info: ‘Aleix González: “Hem recuperat tota la informació dels jardins de la Torre d’en Feu”‘).
En el cas de Can Feu i els jardins romàntics, hi ha tota mena de materials gràfics i documentals que exploren la botànica d’aquest jardí construït al segle XIX, però sense tecnicismes. L’Associació Cultural Can Feu recomana aquest llibre perquè els sabadellencs siguin conscients del patrimoni que tenen a nivell de ciutat i en defensin la seva preservació en un moment clau per fer-ho.
De la misma gama, Virgilio Gonzalo
Es tracta d’una novel·la que reflecteix un dels elements més icònics de Sabadell: els grafits. El protagonista del llibre és un jove que està a l’atur i decideix fer un mural en un edifici on ningú s’hi ha atrevit a guixar abans: Del Llac Center, un centre comercial abandonat des de fa anys. A partir d’aleshores, l’edifici es converteix en un blanc artístic i és així com la trama també deixa entreveure l’evolució personal dels personatges, que no són gens plans i representen el canvi intergeneracional de la societat. El llibreter de la PAES, Mario Prieto, destaca que és un llibre que s’acaba amb molta rapidesa perquè només té 180 pàgines i està escrit d’una manera que la lectura es fa molt àgil i amena. El lector podrà identificar molts espais coneguts (especialment del barri de La Concòrdia, Can Llong i Can Rull) i el protagonista li recordarà el grafiter local Werens; qui ha deixat la seva empremta per nombroses parets de la ciutat. L’autor, Virgilio Gonzalo, també és de Sabadell i ha autoeditat aquesta història fa només uns mesos.
El risc més gran, de Laura Piñol
La Júlia és una noia de 30 i pocs anys que vol canviar d’aires després de trencar amb la seva parella. A partir d’aquí, comença una nova vida amb els seus dos fills i se li obre tot un món. A banda de la qualitat literària de la novel·la (trama rodona, personatges curosament perfilats, context contemporani i realista… entre altres característiques que destaca Anna Mora, de la llibreria Macondo), el tret més característic d’aquesta història és que tot comença entre Sabadell i Terrassa. Després, la protagonista se’n va a viure a un petit poble de la Terra Alta, a Prat de Comte, i aquí apareixen altres afers a gestionar típics de la vida adulta: la Júlia ha d’aprendre a conjugar la seva vida amb els buits i les cicatrius que li han deixat la seva família, la seva parella, el seu amant… ha d’aprendre a sobreposar-se a El risc més gran: la incomunicació. A tot això, l’escriptora Laura Piñol és egarenca. Mora recomana llegir aquesta novel·la perquè, com a tal, permet que el lector s’evadeixi de la realitat, però amb certes reminiscències a casa.
Joan Bistuer Espias. Dietari de guerra i postguerra (1937-1947), de Joan Comasòlivas i Josep Antoni Pozo
El protagonista del llibre, el sabadellenc Joan Bistuer, va veure tota mena de tragèdies i va patir tota mena d’emocions durant la Guerra Civil, i el seu dietari les relata en primera persona. Bistuer va formar part de l’exèrcit republicà i, en aquest sentit, dos dels capítols més sagnants són els de la Batalla de l’Ebre i la de Terol. De fet, el subtítol El testimoni excepcional d’un soldat sabadellenc de la brigada mixta El Campesino ja denota aquest vessant del llibre.
El director del Museu d’Història i de l’Arxiu de Sabadell, Joan Comasòlivas, i el Doctor en Història Josep Antoni Pozo han anat cosint les memòries destapades pel periodista sabadellenc Víctor Colomer i han organitzat aquest volum a través d’un índex. Ara que pràcticament no queden testimonis vius d’aquells esdeveniments, documents com aquest adquireixen encara més valor perquè no caiguin en l’oblit. Així ho creu l’encarregada del fons local de la biblioteca Vapor Badia, Salut Alarcón.
L’economia de guerra a Sabadell (1936-1939), d’Esteve Deu
Aquest és el tercer volum de l’historiador sabadellenc Esteve Deu dedicat a documentar la Guerra Civil a Sabadell. En aquest cas, l’autor se centra en les transformacions estructurals de l’economia sabadellenca arran del 1936; un fet que el llibreter de l’Abacus, Lluís Parset, juxtaposa a l’actual guerra a Ucraïna i les consegüents derivades. Esteve Deu analitza des de les causes d’aquesta tendència a la baixa pel que fa a la producció industrial/empresarial fins a la substitució d’articles tradicionals per altres comandes amb l’objectiu de satisfer les necessitats de l’exèrcit. Per tot plegat, el lector també podrà llegir entre línies com va actuar la societat d’aleshores. Parset recomana aquest autor perquè coneix les entranyes de la ciutat entre els anys 30 i 50 i així ho ha demostrat amb la seva extensa bibliografia especialitzada en el tema: Sabadell, 1939: economia, societat i política, Sabadell en la postguerra. 1939-1945, Els sabadellencs que van anar a la guerra 1936-1939.
Las chicas decentes no se pintan las uñas, de Patricia Berlín
Una història sabadellenca i escrita per una periodista sabadellenca. L’any 1997, la policia va trobar el cos d’una noia que havia desaparegut feia mesos a Sabadell. Finalment, va resultar que la jove estava morta i el dubte era si es va suïcidar o la van assassinar. A partir d’aquí, va començar una investigació de doble fil (judicial i mediàtica) que una periodista local va seguir de ben a prop i ha reproduït en aquesta novel·la negra. Patricia Berlín (pseudònim) sempre ha tingut vocació per la literatura i ha escrit moltes novel·les similars, però en la intimitat, sense publicar-les. Cal tenir en compte, però, que el final de la novel·la no coincideix amb el final de la realitat (més info: ‘Patrícia Berlín, escriptora: “És més fàcil fer-te conèixer si estàs fora de les editorials”‘). Tot i això, la responsable de El Librerío de la Plata, Cecília Picún, recomana aquesta lectura per la potencialitat de la trama i per la vocació d’encomanar l’art de la lectura al públic adolescent.
Qui va matar Helena Jubany?, de Yago García
De manera molt similar a Las chicas decentes no se pintan las uñas, un estudiant de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va interessar per un assassinat que hi va haver al carrer Calvet Estrella a finals del 2001. Es tracta del crim d’Helena Jubany. Ara el cas és molt mediàtic i està a l’ull de l’huracà, però aleshores (l’any 2016) amb prou feines hi havia una línia d’informació. El periodista Yago García va ser qui va començar a indagar en aquest assassinat i, de fet, va ser el primer a analitzar el disc dur de l’ordinador de la víctima; que des de fa uns mesos està en mans del jutge i de la policia que investiga el cas (més info: ‘Reobren de nou el cas Jubany per analitzar el disc dur del seu ordinador‘).
Aquest recull de proves i explicacions inèdites de Yago García projecten una idea al lector de qui va poder assassinar Helena Jubany. És per això que el seu autor considera oportú fullejar-lo ara que justament s’han descobert restes d’ADN d’almenys dues persones al jersei que duia la jove el dia del seu assassinat (més info: ‘Yago García (‘Qui va matar l’Helena Jubany?’): “El jutge no va voler resoldre el crim”‘). Ha estat un èxit de vendes aquest any, just quan s’ha publicat.
Apunt de Sabadell. Dibuixos, aquarel·les i pastels, de R. Noè
Ramon Noè era un dibuixant i pintor català que va viure els seus últims anys a Sabadell. No hi va ser gaire temps, però va il·lustrar molts dels llocs més icònics de la ciutat (com La Torre de l’Aigua, el Mercat Central o La Rambla) i aquest volum els recull gairebé tots.
“Ara a l’estiu, que ens agrada tant sortir a passejar i tenim més temps per entretenir-nos, és una molt bona idea anar a veure els llocs que apareixen en aquest llibre per veure com han canviat”, anima la propietària de l’Associació Llibre Solidari de Sabadell, Judit Lahosa.
Els dibuixos són en color i reprodueixen la ciutat que era Sabadell a finals del 80 i principis dels 90, un capítol clau en la història municipal. Es tracta d’una lectura ràpida i molt amena, atès que està composta majoritàriament de dibuixos. Tot i això, hi ha una breu introducció escrita pel també sabadellenc Pere Roca.
Foto portada: Llibreria Tècnica. Autora: Lucia Marin.
