La Sala Quartera del casal independentista Can Capablanca ha estat l’escenari de la presentació del llibre de Vidal Aragonés Francesc Layret. Vida, obra i pensament (Tigre de paper, 2021). Una obra que ve a omplir un buit historiogràfic d’un personatge històric vinculat a la nostra ciutat per la qual va ser elegit diputat (més informació: ‘Francesc Layret, diputat per Sabadell‘).
L’autor, qui va ser diputat de la CUP al Parlament de Catalunya entre 2017 i 2021, va explicar a iSabadell que la primera aproximació a Layret va ser fa 11 anys amb motiu de 90è aniversari del seu assassinat quan va escriure un parell d’articles sobre el tema i va copsar que faltaven moltes coses per esbrinar sobre una figura considerada la fundadora de l’advocacia laboral a Catalunya. Actualment Aragonès ha tornat a la seva feina com advocat laboralista i professor de Dret del Treball a la UAB.
Per escriure aquest llibre l’autor ha escatit en una sèrie de fonts directes com ara les intervencions de Layret al Congreso de los Diputados, els articles a les publicacions Lucha, La Barricada i el setmanari sabadellenc L’Avenir del que fou fundador i director. Així mateix ha rastrejat les més de 8.000 entrades sobre Layret en el cercador de revistes històriques ARCA, en els arxius del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i en les actes de l’Ajuntament de Barcelona a l’època que va ser regidor. També, ha consultat el seu epistolari, especialment la seva correspondència amb Marcel·lí Domingo, company seu al Partit Republicà Català (PCR). La família de Layret li va proporcionar una caixa plena de fotografies algunes de les quals apareixen en el llibre.
L’acte ha estat presentat pel historiador sabadellenc i militant d’Endavant, Héctor Rodríguez Grimau, qui ha fet una breu exposició sobre la situació del moviment obrer català a finals del segle XIX i començaments del XX. En la seva intervenció ha subratllat les bones relaciones i les moltes connexions entre el republicanisme i el moviment obrer organitzat al voltant de la poderosa central sindical anarcosindicalista CNT. Així mateix, ha apuntat a l’impacte de la Revolució russa i com aquesta va comportar una radicalització de la lluita de classes on situà els orígens dels anys del pistolerisme que va impulsar la patronal catalana contra els dirigents obrers que ordiren l’assassinat de Layret.
Catalanisme, republicanisme i socialisme
Vidal Aragonés ha començat la seva exposició amb els orígens familiars de Layret i la malaltia que quan tenia dos anys li provocà la pèrdua de la mobilitat a les cames. L’autor ha resseguit la seva trajectòria com president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular i vicepresident de l’Ateneu Barcelonés en la primera candidatura progressista d’una entitat dominada per la burgesia.
Així mateix ha destacat la seva tasca en favor de la cultura i llengua catalanes com a regidor d’hisenda a l’Ajuntament de Barcelona on va impulsar el pressupost de Cultura del 1908 que contemplà la creació de quatre grups escolars públics amb condicions laborals dignes pels mestres, de caràcter aconfessional i on primer cop el català era la llengua vehicular. Un projecte pioner que, segons l’autor, es va avançar molt al seu temps.
En aquest sentit, ha apuntat a la seva implicació en l’entitat La nostra parla on coincidí amb els joves Joan Comorera i Andreu Nin que serien grans figures del marxisme català. També, ha indicat la seva tasca en la dotació de les biblioteques de la Mancomunitat de Catalunya i seva participació en el I i II Congrés Universitari Català. En aquest àmbit ha indicat la seva evolució des de la reivindicació a “l’autonomia integral”, en clau ‘pimargalliana’, a la defensa del dret d’autodeterminació.
A parer d’Aragonés, Layret va dels primers en impulsar les formacions polítiques que buscaven integrar catalanisme, republicanisme i socialisme. Així ha resseguit la seva militància a la Unión Republicana, la a Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) i especialment al PCR que va dirigir juntament amb Lluís Companys, el seu amic, excompany d’estudis i que succeir-lo com a diputat per Sabadell després del seu assassinat (més info: ‘Lluis Companys, diputat per Sabadell‘). Respecte a la component socialista del seu pensament, ha distingit tres períodes: el llibertari, molt influenciat pel teòric anarquista Proudhon, el socialdemòcrata i el bolxevic.
A banda de la seva trajectòria política, l’autor ha destacat la seva tasca com advocat laboralista, on tenia com a passants a Companys i Joan Casanovas, futur president del Parlament de Catalunya, però també com jurista i teòric del dret.
Darreres hores a Sabadell
L’última part de l’exposició ha estat dedicada als darrers anys de la seva vida on va impulsar una candidatura de Unió Proletària i especialment la seva vinculació a Sabadell on va ser elegit diputat . Així ha explicat la campanya electoral on va comptar amb els suport dels dirigents obrers locals Bernabé i Balbina Pi, mare de la cantautora i militant antifranquista Teresa Rebull.
Aragonés ha reconstruït detalladament les darreres 36 hores de la vida d’en Layret, 24 de les quals transcorregueren a Sabadell. A l’arribar a la ciutat des de la barcelonina estació del Nord, acompanyat per Joan Casanovas, Ernest Venturós i el periodista Francisco Madrid, va ser rebut a l’estació de Sabadell per una comissió d’obrers, des d’on van dirigir-se al desaparegut Hotel España, on van sopar amb dirigents sindicals de la ciutat. Posteriorment, van intervenir en un acte polític al Círcol Republicà Federal. Prèviament va ser avisat per un comandament de la policia, enviat pel governador civil, que la seva ponència havia de limitar-se a exposar les idees de Pi i Margall sense entrar en qüestions de l’actualitat política. Finalitzat l’acte, va tornar a l’hotel, on va fer nit. A les set del matí es va aixecar per agafar un tren a cap a Barcelona en el que seria el darrer dia de la seva vida.
Un aspecte remarcable del treball d’Aragonès radica en desvetllar els interrogants sobre qui va organitzar el seu assassinat. Segons les seves investigacions l’ordre va partir del general i governador militar de Barcelona, Severiano Martínez Anido, qui va lliurar al governador civil Bas una llista de personatges que havien de ser assassinats entre els qui hi era Layret. La negativa de Bas comportà la seva destitució i que Martínez Anido fos nomenat governador civil. Llavors juntament amb el coronel al comandament de la policia, Miguel Arlegui, el president del Sindicat Lliure, Ramon Salas, i el president de la Federació Patronal, Fèlix Graupera, van posar en marxar el pla i pagaren 40.000 pessetes al quatre pistolers que acabaren amb la vida de Layret.
Actes de memòria història
El centenari de l’assassinat de Layret ha motivat una sèrie d’actes en la seva memòria. El desembre de 2019 fou aprovada per unanimitat una moció de PSC i ERC per commemorar el centenari del seu assassinat i dedicar-li un monument (més informació: ‘Layret tindrà homenatge pel centenari del seu assassinat‘).
Entre el 30 de desembre de 2020 i el 20 de març de 2021 es a poder veure al Museu d’Història una exposició, comissariada per Jordi Serrano. A més de la presentació del llibre d’Aragonés, els propers 11, 12, 13 i 14 de novembre a les 21:30 h tindrà lloc a la Sala Quartera la representació de l’obra Preguntes i respostes sobre la vida i mort de Francesc Layret bassada en el text de Maria Aurèlia Campany i Xavier Romeu.
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: Vidal Aragonés i Héctor Rodríguez Grimau, aquest dissabte. Autor: A.S.
