L’experta en lideratge sabadellenca Núria Aymerich va dirigir l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya entre 2011 i 2015. Gairebé cinc anys entre policies, que li van servir per implantar un canvi de model en el lideratge d’equips. D’aquella època en passa revista ara a Mossos. Un model de lideratge, que ha presentat recentment.
Hi ha directius que no són líders. I líders que no són directius. Però el bon directiu ha de ser líder i només ho pot ser s’hi s’enfoca en els valors i l’equip. És la principal fórmula que Aymerich creu que van aplicar els Mossos d’Esquadra per configurar-se en un “cas d’èxit” i una de les institucions millor valorades per la ciutadania. Explica el model al llibre Mossos. Un model de lideratge.
Per què són un cas d’èxit els Mossos d’Esquadra?
El llibre va de lideratge transformacional, per valors o ètic, que vaig implantar a l’Institut de Seguretat Pública quan vaig ser-ne directora. El cos està format per persones amb valors. Si no, no resisteixen una professió tan dura com aquesta i van incorporar aquesta metodologia. Si mirem les enquestes, els Mossos d’Esquadra i la universitat són les institucions millor valorades per la ciutadania. Des de 2011 endavant, tots els comandaments reben formació en lideratge transformacional.
Quines són les característiques d’aquest tipus de lideratge?
Tenim models clàssics d’un lideratge molt jeràrquic. De ordeno y mando. Autoritari. El pitjor dels lideratges. El directiu no és líder perquè ser autoritari mostra una manca de lideratge. El lideratge s’ha d’aprendre i és difícil. Requereix de coratge i humilitat. Tenim un món ple de directius que no tenen lideratge i de líders que no dirigeixen. Hi ha molts directius que no desenvolupen lideratge. No val dir que de líder se’n neix. Se n’ha d’aprendre. Un líder fa que l’organització estigui feta amb sentit donant valor a cada persona.
El directiu líder transforma grups en equips, treballa amb respecte i sense autoritarisme. Aquest tipus de lideratge permet definir objectius importants i rellevants il·lusionant tot l’equip. Des del lideratge autoritari els resultats arriben per la força. Les persones se n’acaben desentenent perquè el talent desapareix. Quan hi ha ètica i valors, el talent s’expandeix.
Vostè arriba a la direcció de l’Institut de Seguretat Pública l’any 2011. Quins canvis va aplicar?
Hi va haver una etapa molt important que va ser la constitució i el desplegament del cos de Mossos d’Esquadra. Fins aquell moment l’objectiu fonamental era cobrir tot el territori i assumir les competències. Una part important de la història dels Mossos és fer-se a si mateixos captant models democràtics com el del Quebec. Quan arribo al 2011, els comissaris no tenen un objectiu rellevant. Perquè l’havien complert: el desplegament. Hi havia crisi econòmica, no hi havia noves places de mossos, l’escola no tenia tant sentit. Vam fer un pas més cap a l’excel·lència. Els Mossos estaven madurs i ens vam posar en aquesta línia per implantar un model amb tres potes.
La primera: refer tota la formació, actualitzar-la, implantar el Grau en seguretat, arribar a les policies municipals, al cos de Bombers, a Protecció Civil. Vam refer tota la formació. 2.500 persones dissenyen el nou curs de formació bàsica policial, per exemple. Introduïm la formació universitària dins de l’escola. Segon: posem en valor l’experiència. Sovint la gent no és conscient de tot el que sap i de tot el que ha après. Tercer: muntem el centre de lideratge, pel que passen tots els comandaments, des dels comissaris fins els caporals. Els formem per aconseguir una transformació: de comandaments cap a líders. Cap a directius amb valors, des del Major fins el caporal.
Vostè surt l’any 2015. Com ha evolucionat l’ISP des de llavors?
Els Mossos van incorporar aquesta formació. Mantenen aquest coneixement, que ja és inconscient. Passen coses molt millors en els equips de forma gairebé inconscient. Ho valoro positivament.
La lluna de mel de la població catalana amb els Mossos es produeix després dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Però la imatge pública del cos abans, amb alguns excessos policials, i després per exemple amb els aldarulls per la sentència del procés, ha tingut moltes anades i vingudes al llarg de la història. Com ho valora?
La lluna de mel comença abans però, per sort, no hi ha cap element d’impacte tan greu com els atemptats. Quan passen els atemptats, veníem d’un temps de gran pacificació. El Major Trapero va demanar perdó a la ciutadania per algunes situacions, per exemple. El diputat David Fernández també considera que hi ha un canvi important. El cos, com Trapero, es fa exigent, és exigent amb si mateix i té un procés de millora contínua.
Què passa després, doncs?
Que el factor polític, els fets de l’octubre de 2017, tenen un gran impacte a l’essència del cos. Recordem el 155. Però el cos mostra una gran solidesa i aguanten bé un embat com la imputació de tota la cúpula policial. S’ha demostrat que el cos és sòlid però per altra banda han viscut un impacte brutal. L’objectiu màxim de tot plegat és que el lideratge també arribi als polítics com ha arribat al cos de Mossos d’Esquara. Si el lideratge arriba a tot arreu, els polítics fan de polítics i els policies fan de policies. El mateix per la judicatura.
Vol dir que hi ha massa ingerències polítiques al cos de Mossos?
No entraré a valorar-ho però el repte és que no n’hi hagi cap. Els responsables d’Interior en tot moment han de marcar les línies estratègiques del departament però han de deixar treballar els policies des de la professionalitat i el rigor. Si hi ha tendència a intervenir, a la ingerència, mostra falta de lideratge polític.
En què és diferent el cos de Mossos d’Esquadra respecte la Policia Nacional o la Guàrdia Civil?
Els Mossos d’Esquadra són una policia molt més propera. La majoria de les seves actuacions són de prevenció. No són de reacció. Utilitzen la força en un percentatge molt petit de les actuacions. Quan veiem una càrrega policial, que són mínimes, sempre són per garantir la seguretat del ciutadà. És cert que és una organització de 18.000 persones, que té un tamany gestionable. Altres organitzacions tenen un nombre d’efectius extremadament elevat. Per com és el nostre país, els Mossos d’Esquadra són una policia molt més eficaç i molt més propera. En comparació amb altres organitzacions, els processos són més fàcils als Mossos. La mateixa escola de policia d’Àvila em van preguntar com s’implantava el lideratge transformacional al seu cos.
La imatge és important, com vostè sap. Hem vist un canvi en la uniformitat dels Mossos. Més camí de l’uniforme policial clàssic que no pas amb la camisa clara habitual. Té importància? Què li sembla el missatge que es dona?
Els propis mossos han demanat adequar l’uniforme a les seves necessitats. A vegades han de córrer, a vegades han de saltar… la uniformitat s’ha d’adaptar. Els anys han passat, les circumstàncies han canviat i s’ha fet un procés d’adequar la seva uniformitat. A mi m’agradava molt l’uniforme que portaven fins ara. Però respecto el canvi si això és més còmode.
Pot haver-hi una policia sense unitats com els antiavalots, la BRIMO o l’ARRO?
No. La policia ha de tenir eines per garantir la seguretat en tot moment i en tots els contextos. A vegades volem pensar que el món és ideal però la vida no sempre ho és. Calen unitats de brigada mòbil, ARRO… preparades per garantir la seguretat de tots els ciutadans quan totes les altres vies s’han exhaurit. És justament el model que tenim. Sovint es creu que la policia és sempre repressiva però l’eina més utilitzada és la mediació. Cal saber que les eines de força s’han de fer servir en l’últim moment. Però no podem treure a la policia les eines que permeten garantir en últim terme la seguretat.
Aquest manual que ha escrit sobre lideratge i Mossos és aplicable empreses, administracions?
És el model que hauríem d’implantar a totes les organitzacions. I l’hem implantat en una organització extremadament difícil, perquè és un cos jeràrquic. Per tant, si en un cos jeràrquic ha estat possible ho és en tot tipus d’organització sempre i quan es vulgui fer, hi hagi la valentia i el coratge d’aprendre a ser directiu amb coratge. És més fàcil dir ‘jo soc així i així dirigeixo’ que aprendre competències per dirigir en valors.
Foto portada: l’experta en lideratge transformacional Núria Aymerich. Autor: J.d.A.
