- Sabadell guarda de forma discreta el fons de moda de la Col·lecció Antoni de Montpalau: “podríem fer moltes coses”, diu Casamartina.
- Garcia-Planas reivindica la sensualitat de l’alta costura en la ciutat més “antisensual”.
Doble presentació de Josep Casamartina aquest vespre a la llibreria La Llar del Llibre. Per una banda ha presentat Pedro Rovira 1921-1978 i per l’altra Chapeuau. De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz. Dos crits a favor de la moda des de Sabadell ja que no només va ser la seva ciutat de naixement sinó on guarda 16.000 vestits. En realitat, l’acte ha estat tota una oferta pública a la ciutat per aprofitar el potencial de la col·lecció.
Davant mig centenar d’assistents, cap representant públics, l’impulsor de la Col·lecció Antoni de Montpalau, Josep Casamartina, i el periodista Plàcid Garcia-Planas han presentat els dos volums. Però l’acte ha anat molt més enllà dels dos llibres. Ha servit per conèixer a fons l’evolució d’una col·lecció de teixits de referència a Espanya. Per vindicar-la. I sobretot per posar-la al servei de la ciutat que la va fer néixer i encara la guarda.
“La col·lecció Antoni de Montpalau podria revertir molt més a Sabadell… si la ciutat volgués. Em sap molt greu que des de Sabadell mai et vingui al darrera. Podríem fer moltes coses, moltes exposicions. Podria revertir. És un potencial molt bo, que es podria aprofitar si hi hagués interès”, ha assegurat Casamartina.
La col·lecció de la Fundació Antoni de Montpalau té més de 16.500 vestits (Armani, Jean Paul Gaultier, Pertegaz, Balenciaga, Carmen Mir, Antoni Miró, Custo Dalmau, Txell Miras, Rosa Clarà, però també Desigual o Mango), 20.000 dibuixos, mig miler de barrets i centenars de sabates d’alta costura, prêt-a-porter [produïda en sèrie amb patrons que es repeteixen] i de modistes. Una col·lecció única, la més important a Espanya, nascuda, crescuda i custodiada des de Sabadell.
En 15 anys, la fundació ha editat diverses publicacions i exposat amb èxit de públic i crítica al Palau Robert de Barcelona (Barcelona Alta Costura, per exemple, amb més de 100.000 visitants), el Museu del Traje de Madrid, Oviedo, Terol, Alacant o les Balears. També Brusel·les. I col·laboren de forma més que habitual amb el Museu Balenciaga, el propi Museo del Traje, el Museu d’Història de Catalunya o escoles de disseny. Però només un cop han exposat a Sabadell, l’any 2008, a la Casa Arimon, en el que va ser tot un tret de sortida a la col·lecció.
“Va ser un èxit esclatant sense cap ajut oficial. Entre el públic hi havia dissenyadors joves que venien a agafar idees i a la vegada vells teòrics tèxtils, fabricants però també operaris i extreballadors de les fàbriques i modistes. Va ser una exposició del tot Sabadell, del Sabadell catalanoparlant i del Sabadell castellanoparlant perquè Sabadell no es pot entendre sense el tèxtil”, ha recordat el periodista Plàcid Garcia-Planas.
El també propietari de la Casa Arimon s’ha confessat captivat pel món de l’alta costura: “no és una frivolitat superficial, és un instint profund”, ha dit. El periodista ha proposat emular en algun espai de Sabadell la Centrale Montemartini de Roma i exposar vestits i maquinària en algun espai de la ciutat plegats. És a dir, fer dialogar la moda amb les màquines com a Roma fan les escultures i la maquinària de la central elèctrica. Un concepte que permetria, a més, treure suc a una col·lecció molt sabadellenca:
“A Barcelona es diu que roda el món i torna al Born. A Sabadell qui roda al món ja no torna. I potser ja seria hora que tornés perquè el tèxtil ens explica i amb la Col·lecció Antoni de Montpalau tenim una gran perxa cultural. Una perxa que té molts nòvios o nòvies i hauria d’acabar quedant-se a la nostra ciutat. En una ciutat tan antisensual com aquesta mostrar la Col·lecció Antoni de Montpalau seria un bany espectacular de sensualitat. Un bany que ens explicaria. El somni seria veure un teler amb un vestit de Pedro Rovira al costat”, ha indicat.
Casamartina ha explicat el germen de la col·lecció: una mostra que li van encarregar al CDMT, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa, a partir de la qual va anar recopilant inicialment teixits modernistes i d’art deco i que després es va ampliar als anys 50, al prêt-a-porter “per tenir una bona representació” i a altres mostres de teixit. “En un moment determinat vam pensar que havíem creat un monstre”, reconeix Casamartina. Un monstre que es guarda a Sabadell, de discreta, més del que voldrien: “sembla com si més enllà de la mostra de la Casa Arimon no haguéssim fet res”, diu Casamartina.
Proposa revertir-ho… si la ciutat vol.
Els llibres
La perxa de l’acte era la presentació de dos volums. Per un costat, Pedro Rovira 1921-1978, que es publica amb motiu del centenari del naixement del modista de capçalera de bona part de la burgesia catalana durant el tronc central del segle passat. Va tenir clients a tota Espanya però també a nivell internacional. Va vendre a Europa, Mèxic o els Estats Units. Vinculat a Badalona, el seu centenari va motivar una exposició al Museu de Badalona comissariada per Casamartina, que després s’ha editat en llibre. Per altra banda, Chapeuau. De Casas i Picasso a Balenciaga i Pertegaz. Un ambiciós volum que s’endinsa en la relació entre els barrets i el món de l’art, el primer d’aquest tipus que es publica a Espanya. Beu d’una exposició que es va fer a la Fundació Palau l’any 2019.
Foto portada: Josep Casamartina i Plàcid Garcia-Planas, aquest divendres a La Llar del Llibre. Autor: J.d.A.
