Marta Orriols és un dels darrers descobriments de la literatura en català. Una troballa ara ja més que consolidada. La seva primera novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes (2018) va ser tot un èxit de públic i crítica, ratificant les bones impressions del seu debut literari, Anatomia de les distàncies curtes. Després de Dolça introducció al caos, ara, amb La possibilitat de dir-ne casa, fa setmanes que és entre les escriptores més venudes de ficció en català. Aquest dimecres ha presentat la seva darrera obra a la seva ciutat de naixement.
Orriols que s’ha convertit en una de les puntes de llança de la ficció en català. Aquests dimecres un centenar de persones s’han trobat amb ella al Teatre Principal en la presentació de la novel·la, en el marc dels actes preparatoris al voltant de la Capital de la Cultura Catalana 2024. Actes “per reivindicar el talent sabadellenc”, segons ha especificat l’escriptora i coordinadora de la capitalitat cultural, Montse Barderi.
Orriols és historiadora de l’art i malgrat ser sabadellenca de naixement fa anys que viu i treballa a Barcelona. El seu debut, Anatomia de les distàncies curses, va cridar l’atenció del món literari fa set anys. Encara més, a nivell de crítica però també popular, ho va fer el seu debut a la novel·la, Aprendre a parlar amb les plantes, premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2018. Dolça introducció al caos va seguir per la senda de l’èxit i la nova La possibilitat de dir-ne casa, que arriba amb canvi d’editorial (de Periscopi a Proa en català, Destino en castellà), fa setmanes que és llibre més venut de ficció en català des de fa setmanes.
La novel·la s’endinsa en l’itinerari vital d’una corresponsal que torna després de molts anys a l’estranger. Un personatge inspirat en la històrica corresponsal de TV3 al Líban Txell Feixas, qui li va facilitar tot tipus d’experiències en el procés d’elaboració de la novel·la.
“No és la vida de la Txell però la Txell m’ha guiat molt en tot el procés d’elaboració. El llibre va de tornar. I de començar de nou. Perquè sovint la vida és tornar a començar. Va de plantejar-se preguntes més que d’obtenir respostes”, ha insistit.
La protagonista, un cop tornada al poble on va créixer però 20 anys després, hi retroba la família, els amics i l’home a qui havia estimat. Però es veu obligada a repensar el seu itinerari vital. I també a arrelar en algun lloc i amb alguna gent. En un acte distès presentat com una entrevista-conversa entre Barderi i Orriols, Barderi l’ha definit com una “mestra” en la “creació de personatges” i Orriols ha reconegut que “el que més m’agrada és crear-los”. Però també que “el que més em costa és fer avançar l’acció. Però a La possibilitat de dir-ne casa m’ha costat menys per l’acció de la protagonista”.
Foto portada: Montse Barderi i Marta Orriols, aquest vepsre al Principal. Autor: J.d.A.
