Feliu Formosa, l’intel·lectual viu més rellevant de Sabadell, va rebre dimecres un nou homenatge públic a la seva ciutat. Va ser a la seu de la Fundació Bosch i Cardellach, on el públic entusiasta que omplia del tot la sala va gaudir d’allò més. L’objectiu era presentar dues obres seves: l’últim recull de poesia, Ah, sí? (poemes del confinat) i l’inclassificable La cantant barbuda, escrit conjuntament amb Joan Casas. L’encarregat de glossar Formosa va ser el professor Jaume Aulet, que exercia de terrassenc. Presentà l’acte Anton Carbonell, en nom de la Fundació.
És el tercer homenatge que Feliu Formosa –traductor, poeta, assagista i home de teatre– rep en poc més d’una dècada a la nostra ciutat. El primer va ser el 10 de desembre de 2012, al Saló de Plens de l’Ajuntament, quan li van concedir la Medalla de la Ciutat al Mèrit Cultural “per la seva trajectòria i contribució a la cultura”. El segon, també de la mà del consistori, va ser el 10 d’abril de 2018, a la Biblioteca Vapor Badia, en el marc de la presentació del número 9 de la revista El Procés, íntegrament dedicada a glossar la figura de Formosa al llarg de 240 pàgines.
Dos llibres escrits amb humor sabadellenc
Els dos llibres presentats ara tenen un denominador comú: són els que més s’assemblen a l’humor de la Colla de Sabadell, és a dir, aquell humor obvi, faceciós, intel·ligent, juganer amb el llenguatge i amb una clara intenció culturitzadora. L’humor de Francesc Trabal, vaja. No en va, Formosa té al costat de l’estudi tres fotos de tres persones admirades: les de Marlene Dietrich, Federico García Lorca i Francesc Trabal.
El llibre Ah, sí?, editat per Cafè Central el desembre de 2022, amb epíleg del traductor i també home de teatre Joan Casas, inclou tres parts: una primera amb aires trabalians, una segona amb picades d’ullet a la poesia de Joan Brossa i una tercera de més surrealista. Com a prova d’això, aquest és el poema número 2 del volum: “«Valgui la redundància», deia una abella / que era més jove que jo”, que el poeta recita tot murri i amb posat seriós així que pot. Són poemes escrits en plena pandèmia, quan Formosa va reprendre la poesia després d’uns anys en què deia que ella l’havia abandonat.
L’altre volum, La cantant barbuda. Una introducció al teatre de l’estúpid, té el mèrit d’haver contribuït a deixar desert per primera vegada el Premi Pere Quart d’Humor i Sàtira l’any 1995. El van escriure a quatre mans, amb Joan Casas, el 1988, al voltant d’una taula de cafè. S’ha passat més de tres dècades dins un calaix fins que el 2022, i fruit de la celebració de l’Any Colla de Sabadell, el va editar la mallorquina Adis Edicions. I se’n van fer tres lectures dramatitzades, dues de les quals, a Sabadell.
Cal dir que tots dos llibres es llegeixen fàcilment i fan somriure el lector. Però és ben bé que són per ser llegits, declamats, interpretats… Així, els fragments que els dos autors en van llegir van fer riure el públic, fins al punt que Formosa i Casas van haver d’improvisar un parell de bisos. Destaca també el fet que vingués gent de Barcelona –i de Terrassa!– a aquest acte, segurament per acostar-se a Feliu Formosa, el qual, pels aplaudiments i les rialles rebuts, no els va decebre pas.
“Últimament sempre omplo!”, va deixar anar Formosa, sorneguer, sortint de la Fundació Bosch i Cardellach en acabar l’homenatge. I tenia raó: feia mesos que aquella sala no estava tan plena! Però també ho deia perquè al mes d’abril va omplir el local dels Amics de les Arts de Terrassa on va tenir lloc l’Ara a on?, la presentació d’una selecció de poemes de Heinrich Heine traduïts per ell mateix i publicada el 2023, amb els actors Marissa Josa, Cris Sirvent i Miquel Mallafré, el pianista Joan Grimalt i el director Pau Monterde.
Text: Cesc Prat.
Foto portada: Formosa, al mig de la taula, el passat dimecres. Autor: C.Prat.
