Pocs dies abans de Sant Jordi i coincidint amb el 40è aniversari de la defunció de Mercè Rodoreda, guanyadora del premi Sant Jordi de 1965, el Teatre Principal ha rebut els guanyadors tres dels premis més destacats de la literatura en català: Gemma Ruiz, Premi Sant Jordi amb Les nostres mares; Andreu Claret, Premi Ramon Llull amb París érem nosaltres; i Gemma Ventura, premi Josep Pla amb La llei de l’hivern. La sabadellenca Montse Barderi ha dirigit la sessió. L’acte forma part del programa de Sant Jordi i s’emmarca en el projecte ‘Oliver i Companyia’ de Sabadell Capital Cultura Catalana 2024.
Mig centenar de persones han rebut entre aplaudiments els tres autors convidats a l’acte. Tot i que han confessat tenir una agenda complicada per llegir a causa dels actes relacionats amb els premis, tots tres han elogiat l’obra dels seus companys, reconeixent la complexitat dels seus respectius llibres. “No només promet el teu llibre, sinó que tu promets amb el llibre” ha confessat Claret sobre La llei de l’hivern, l’obra de Gemma Ventura.
Un dels aspectes que ha destacat la sabadellenca Gemma Ruiz és la tasca d’entrellaçament literari de 10 personatges ficcionats que l’ha portat a experimentar el límit dels esquemes. Per la seva banda, Gemma Ventura ha admès que és la part de la literatura que més li costa.
“No m’agrada fer escaletes, no m’agrada tenir el llibre asfixiat abans de començar. És com viure, t’ho vas trobant” ha assegurat Ventura.
Per a Andreu Claret, la complexitat resideix en la qüestió semàntica. Sota la consideració de l’autor, la novel·la és “un gènere que vol dir contradiccions, dubtes”. Precisament en aquestes contradiccions ha trobat el personatge ideal per a la seva novel·la: la figura del seu pare, el contrast entre l’eloqüència social i la maldestra comunicació amb la seva primera dona. Lluny de ser una biografia, la ficció acompanya la realitat. 25 hores d’entrevista periodística són el tresor del qual sorgeix l’obra. La dificultat, diu, ha estat en la part real, en la seva assimilació.
“Vaig haver d’obrir calaixos de la història de la família, i això té la seva dificultat. T’hi trobes amb coses que no havies pensat i que vaig haver de lligar” ha assegurat Claret.
Gemma Ruiz ha aprofitat la seva intervenció per criticar les etiquetes que sovint es posen a les obres escrites per dones. El biaix de gènere que presenta el malnom de ‘lectura de tietes’, ha defensat, provoca que moltes vegades els llibres creats per dones només acabin arribant a dones, creant desigualtat.
“És una etiqueta interessadament perversa. Moltes d’aquestes ‘tietes’ van ser les primeres dones emancipades que tenien una feina i que no tenien el pes d’una família. Per tant, són les primeres que ens van començar a obrir camí” ha assegurat Ruiz.
Aquest menysteniment, segons l’autora, parteix de la desobediència a les estructures patriarcals que forcen a la dona a complir amb objectius matrimonials. Una etiqueta que Ruiz ha insistit que parteix de la ridiculització per la por a l’emancipació de la dona.
Més informació:
Foto de portada: Gemma Ventura, Andreu Claret i Gemma Ruiz, al Teatre Principal. Autor: Samuel Alburquerque.
