[Per Silvia Carrasco, professora d’antropologia de la UAB]
El passat 15 de gener van ser a Sabadell Lina Álvarez i Isis Carratalá per presentar Niña vieja. La Negra, la Blanca y la Mora (Insensata Editorial Poética, febrer de 2023) a La Llar del Llibre, en un acte organitzat per Feministes de Catalunya. Són, juntament amb Sahida Hamido, tres dones joves valentes i generoses, d’entorns i orígens ben diferents, que van compartir amb el públic el camí seguit fins a produir una obra tan singular.
Poemes, il·lustracions i fragments de premsa amb declaracions impunes de depredadors sexuals rics i famosos des de Donald Trump fins a Sánchez Dragó conformen un llibre únic, que transforma el dolor i el trauma en art. La poesia que denúncia i alerta contra les agressions sexuals a la infància, un crim que no pot prescriure i que elles tres van patir de petites.
Les nenes son el 85 per cent de les víctimes de l’Abús Sexual Infantil (ASI), en augment cada any segons tots els informes disponibles sobre violència sexual. Nenes que perden la innocència i es converteixen en “velles” prematures, a mans dels seus pares i altres homes de les seves famílies en més de la meitat dels casos. Un abús al qual s’afegeix la incredulitat del seu entorn si s’atreveixen a explicar com poden què els està passant i a demanar ajut, i la culpa de no entendre la repugnància, el malestar i el desemparament. Apel·len a la necessitat de presa de consciència del professorat, perquè és la primera línia d’ajut a qui poden acudir nenes i nens. De fet, les directrius d’actuació de la Organització Mundial de la Salut els reserven un paper clau.
“Queríamos contar nuestra experiencia individual, pero rescatar la dimensión colectiva. Es una violencia machista sistemática y le puede pasar a cualquiera”, ens diuen, tot afegint que “a vegades no cal que et toquin, a l’imaginari popular hi ha una visió molt limitada de l’ábús i de les seves conseqüències”.
Ens expliquen que cada víctima fa el seu procés de sanació i cal respectar-lo. Víctima no vol dir victimisme, al contrari, reivindiquen aquesta paraula perquè si hi ha víctima queda clar que hi ha agressor, i així no queda ocult. Però també ens diuen que “nuestra reparación es estar aquí. Poder hablar de esta violencia que no deja marcas y es invisible, pero poder denunciarlo, y sensibilizar. Que alguien del entorno pueda socorrer a estos menores a la mínima señal. Aunque sólo sea a uno, este libro ya ha valido la pena“.
Elles han pogut fer aquests processos, donant-se suport mútuament. Camins dolorosos que sovint han comportat despertar ferides oblidades com a mecanisme de defensa, sense poder comprendre el propi neguit i desassossec, per exemple, fins convertir-se en adultes i mares. És per això que també traslladen un missatge en positiu:
“Detrás de cada recuerdo
Niña vieja, pàgina 95
Que crees haber inventado:
Estamos nosotras.
Hay esperanza”
Els poemes no tenen signatura individual, elles ens els comparteixen com un crit conjunt colpidor, precedit d’un magnífic pròleg d’Ana de Miguel, reconeguda filòsofa feminista, que escriu:
“Leemos un poema y otro de este libro y una oleada de humanidad nos empuja: si ellas están aquí y han escrito estos versos, qué nos puede ya detenir, vamos juntas por ese camino. Y es a veces nos cansa, nos agota, esta sociedad patriarcal, per mira, libros como este, no me digas cómo, nos vuelven a dar la fuerza. El empujón que siempre necesitamos. ¡A por la vida!“
Mares, pares, mestres, amigues, veïnes, psicòlogues, pediatres, no deixeu de llegir, emocionar-vos i indignar-vos amb Niña vieja, i porteu el llibre i les seves autores a les escoles i als instituts!
