La presentació del darrer llibre de l’historiador britànic Andy Durgan al Museu d’Història va permetre resseguir les empremtes sabadellencs d’un partit revolucionari que tingué una notable implantació a la ciutat als anys de la Segona República i la Guerra Civil
Dijous passat va tenir lloc al Museu d’Història de Sabadell la presentació del llibre d’Andy Durgan Voluntarios de la Revolución. La milicia internacional del POUM en la Guerra Civil Española, editat per Laertes. L’autor, doctor en Història per la Universitat de Londres, ha publicat diverses obres sobre la Guerra Civil espanyola i el moviment obrer català. A l’any 1994 fou assessor històric de director Ken Loach en la pel·lícula Tierra y Libertad inspirada en els voluntaris internacionalistes que combateren amb el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) dirigit per Andreu Nin i Joaquim Maurín.
L’obra fou presentada per l’historiador sabadellenc Genís Ribé i per la també historiadora M. Lourdes Prades, especialitzada en treballs sobre les Brigades Internacionals qui destacà la minuciosa tasca investigador de Durgan amb el buidat sistemàtic de 52 publicacions del 1936 i 14 quadres sinòptics sobre la nacionalitat, edat, militància o adscripció a les Brigades Internacionals o altres milícies formades per voluntaris estrangers. Així mateix, destacà el seu treball a l’arxiu rus de les Brigades Internacionals, ja que aquestes foren impulsades pels partits comunistes en l’òrbita de Moscou i que aporten dades fonamentals sobre la repressió del POUM pels estalinistes al maig de 1937.
L’autor va voler explicar el motius que l’havien motivat a emprendre aquesta obra i recuperar la memòria d’aquells que foren “doblement derrotats i oblidats en un racó de la història”. Dels 30.000 voluntaris internacionalistes que lluitaren per la República, uns 500 s’allistaren a les milícies del POUM. Al curs de les seves investigacions, ha pogut resseguir la trajectòria de 375 d’aquests, des de la Guerra Civil, a la Segona Guerra Mundial i la postguerra. Entre ells, George Orwell, autor d’Homenatge a Catalunya, l’obra més llegida a l’estranger sobre la Guerra Civil espanyola.
Un centenar d’aquests milicians estrangers al POUM, molts d’ells exiliats alemanys i italians antifeixistes, ja residien a Espanya. La resta foren veterans del moviment obrer o de partits revolucionaris; també, membres d’organitzacions socialistes d’esquerra, molt d’ells joves de la classe treballadora. Durgan ha insistir en esvair el malentès el caràcter trotskista del partit. “El POUM no era un partit trotskista”, tot i hi militessin trotskistes.
L’autor va posar alguns exemples d’aquestes trajectòries. L’alemanya Margarete Zimbal s’exilià a Espanya després de l’arriba al poder de Hitler (1933) i va morir amb només 20 anys combatent al front d’Aragó. L’argentina, Mika Echeberre, d’origen jueu rus, una de les poques dones que fou oficial de l’exèrcit republicà. Especial rellevància, des del punt de vista local, té el cas de Hans-Johan Reiter. Militar professional antinazi de l’exèrcit alemany, va fugir del país quan Hitler va prendre el poder i va allistar-se a la Legió Estrangera francesa. Després, s’instal·là a Sabadell i sembla ser que es casà amb una catalana, encara que no s’ha trobat la documentació que ho corrobori. A Sabadell va militar al sindicat UGT i a l’esclatar la Guerra Civil s’incorporà a les milícies del PSUC, encara que poc després es passaria al POUM. Reiter fou comandat del batalló de xoc del POUM al front d’Osca. Potser la seva formació militar impedí que fos purgat als fets de maig de 1937 i amb la transformació de les milícies en unitats regulars comandà una brigada mixta. Reiter, conegut entre els espanyols com Juanito, va formar part de la famosa 9ª companyia de republicans espanyols que foren els primers en alliberar París a l’agost de 1944.
L’historiador britànic va finalitzar la seva exposició amb un relat de la repressió estalinista sobre el POUM, basada en “mentides i calumnies” que li costa la vida a Andreu Nin i que es perllongà als camps de concentració francesos i d’extermini alemanys on foren hostilitats pels comunistes.
L’empremta sabadellenca
L’autor ha explicat que Sabadell, com Lleida, era una de les places fortes del POUM, implantat entre els tècnics, empleats de comerç i una certa aristocràcia obrera. Al novembre de 1930 s’havia fundat el Bloc Obrer i Camperol (BOC) d’on sorgí el gruix de la militància al POUM que a finals de 1936 arribava als 700 afiliats. Dugar distingí entre els combatents internacionalistes, com en el cas de Reiter, d’una sèrie d’obrers especialitzats antifeixistes alemanys que treballaren a la indústria aeronàutica de Sabadell com foren Arthur Bartels, Waldemar Bolze, Karl Bräuning i Gottfried Kahn, aquest darrer jueu. Així mateix indicà que Joan Vila Coma, destacat dirigent sabadellenc del BOC i del POUM, fou el director de la publicació Alerta, òrgan de les brigades del POUM a la Guerra Civil.
Per la seva banda, Genís Ribé assenyalà l’important aportació de la secció sabadellenca del POUM a l’esforç bèl·lic de la República. Dels 1.578 milicians voluntaris sabadellencs que anaren al front d’Aragó, 399 eren del POUM. Entre ells, Joan i Mateu Romeu Renom, fills de Fidela Renom, la primera dona que fou regidora de l’Ajuntament de Sabadell. També, indica la militància al partit Jaume Viladoms. Ricard Simó i Bach o Maria Gispert.
La bandera del POUM
Fins al proper diumenge estarà exposada, a l’entrada del Museu d’Història, la bandera de la secció formada per una trentena de milicians del POUM de Sabadell. L’ensenya, cedida per la Fundació Andreu Nin, està datada entre els mesos de juliol i agost de 1936. Segons les investigacions de Durgan podria tractar-se d’una agrupació enquadrada en alguna de les dues columnes sota el comandament de dos militants sabadellencs destacats del POUM, Josep Oltra Picó (Columna Balada-Oltra) i Jesús Mañé Pascual (Columna Iborra-Mañé). A l’octubre de 1936 aquestes columnes s’incorporen amb una altra columna (Arquer-Picó-Grossi) per formar la nova Columna Pedrola on van combatre en el setge d’Osca.
Foto portada: M. Lourdes Prades i Andy Durgan al Museu d’Històra. Autora: Lucía Marín.
