Mig centenar de persones vinculades al món cultural diuen prou a l’estat actual del Museu d’Art. Reclamen accions a curt, mig i llarg termini i demanen que la capitalitat de la cultura del 2024 no sigui flor d’un dia i serveixi per generar “instal·lacions permanents” en una ciutat que pateix un “greuge cultural” en relació a d’altres comparables. El Manifest per el Museu d’Art de Sabadell s’ha presentat aquest migdia a la Casa Taulé.
La major part dels noms de la pintura i les arts plàstiques locals secunden una reclamació que fa anys és un clam: el Museu d’Art (el d’Història i l’Arxiu tampoc però és un altre debat) no fa justícia a l’art sabadellenc. Noms com Benet Ferrer, Xavier Oriach, Antoni Marqués, Fina Miralles, Werens, Josep Madaula o Gerard Torres fan un cop a la taula i venen a dir que això ja no pot seguir més així. La discussió és més si el problema va començar fa 25 anys o 40 però tots estan d’acord en que el Museu d’Art és indigne de Sabadell:
“Una capital com Sabadell que depassa els 200.000 habitants hauria de poder disposar d’un conjunt d’institucions ben gestionades i prou dotades de recursos per satisfer les necessitats culturals de la seva població”, diu el manifest presentat aquest migdia a la Casa Taulé per una desena d’artistes.
Què demanen? En primer lloc un pressupost adequat. Sumant el pressupost municipal destinat al Museu d’Història i el Museu d’Art no s’arriba als 200.000 euros aquest any, menys d’un 0,1 per cent del pressupost de l’Ajuntament. Sense més inversió i més sostinguda en el temps, abans i després de la capital de la cultura, no hi ha solució possible. “Almenys un nivell de pressupost com a Granollers”, exposa Assumpció Oristrell.
També demanen un espai arquitectònic més ampli que l’actual, encaixonat a la Casa Turull i sense gaire lloc. En canvi, però, la paradoxa és que l’Ajuntament té un bon grapat de naus industrials i fàbriques “en desús”. Posats a comptar, cada artista hi diu la seva: Gerard Torres recorda que el Museu del Gas està buit des del 2018 (és propietat de Naturgy; cal negociar). D’altres l’antic edifici de Correus de la Via Massagué (propietat estatal). Ja a l’inventari municipal, el Vapor Pissit, ara en obres de consolidació. L’Artextil que “seria un espai idoni per entrar i fer-ho servir, amb la llum de les fàbriques que ens han copiat en alguns museus de l’estranger perquè és una meravella”, exposa Antoni Marqués. La nau del carrer Cellers, ara un magatzem sense electricitat. No s’ha dit però també hi ha el complex Sallarés Deu, a Gràcia. I tantes i tantes altres opcions per obrir una segona sala del Museu d’Art amb l’art contemporani o exposicions temporals i modernitzar la col·lecció permanent d’una vegada per totes. “Es podrien enviar moltes obres a aquestes naus que només s’haurien d’adaptar i la col·lecció permanent del Museu d’Art es podria ampliar”, convé Torres.
Més propostes: un programa atractiu i més dinàmic (se sobrentèn que el d’ara és més aviat el contrari), obrir el MAS a la col·laboració amb altres centres culturals dels Països Catalans, posar la política de comunicació al dia tant pel que fa a la web com al Centre de Documentació. I, darrera proposta concreta, contra la bucocratització: renovar de forma periòdica la direcció del MAS mitjançant un concurs públic.
“Demanem que la ciutat tingui el Museu que es mereix, a l’alçada de la seva tradició cultural i la seva importància urbana”, segueix el manifest. No fan volar coloms ni aspiren a ser Barcelona o París si no estar “al mateix nivell que altres ciutats mitjanes de Catalunya”, diu el manifest.
El text, que han signat mig centenar de persones, s’ha presentat al govern municipal amb antelació. De moment, sense resultats tangibles. “En la darrera reunió que vam tenir amb l’Ajuntament, ens van dir que hi havia cinc propostes que podien dur-les a terme. Però després ja no hem tingut més resposta”, es queixa Oristrell.
“El greuge cultural perjudica tothom”
Marqués assegura que el manifest no és una reclamació artística sinó que “el greuge cultural perjudica a tots els sabadellencs. Es un greuge perquè la ciutadania no sap l’art que s’està fent des de fa 25 anys”. Per això, tot i que parteixen de la base que mentre el Museu d’Art estigui només enclaustrat a la Casa Turull la solució serà permanent, aspiren a obrir noves sales i sobretot a tenir més pressupost perquè després del 2024 quedin “instal·lacions permanents” més enllà de la capitalitat de la cultura.
Entre els signants, hi ha els artistes Antoni Marqués, Assumpció Oristrell, Benet Ferrer, Fina Miralles, Gerard Torres, Isidre Manils, Joan Vila Puig, Nati Ayala, Oriol Vilapuig, Patxi Ocio, Pep Domènech, Werens o Xavier Oriach, els escriptors Antoni Dalmases o Roc Casagran, el poeta Esteban Martínez o els fotògrafs Berta Tiana o Lluís Brunet.
Segueix iSabadell a Telegram!
Segueix iSabadell a Telegram i rebràs les notícies més rellevants directament al teu dispositiu. Fes-ho AQUÍ.
Foto portada: presentació del ‘Manifest pel Museu d’Art de Sabadell’, a la Casa Taulé. Autor: J.d.A.
